{"id":626,"date":"2012-04-22T16:38:41","date_gmt":"2012-04-22T14:38:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=626"},"modified":"2012-04-22T16:38:41","modified_gmt":"2012-04-22T14:38:41","slug":"treure-alemanya-de-l%c2%b4euro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=626","title":{"rendered":"Treure Alemanya de l\u00b4euro"},"content":{"rendered":"\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
De 26\/02\/2011<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

L’economia europea continua immersa enmig de turbul\u00e8ncies. El cam\u00ed no sembla tenir fi i aix\u00f2 mina l’esperan\u00e7a de tothom. A poc a poc, per\u00f2, es van veient algunes solucions pel futur.
\nB\u00e0sicament el problema d’Europa \u00e9s el gran desequilibri entre les seves economies i la incapacitat dels vasos comunicants entre elles per reequilibrar-les. Si les economies m\u00e9s desfavorides no es poden beneficiar de les que van millor \u00e9s que el sistema no funciona. A Europa hi ha l’economia alemanya que va a contrapeu de les altres. Quan en els anys 2000 a 2007 Alemanya creixia poc, per l’esfor\u00e7 de l’absorci\u00f3 d’Alemanya de l’Est, el Banc Central Europeu executava pol\u00edtiques monet\u00e0ries de creixement per afavorir-la. Aquelles pol\u00edtiques d’expansi\u00f3 foren nefastes per la bombolla immobili\u00e0ria espanyola i pel funcionament de les dites economies perif\u00e8riques que necessitaven un fre monetari urgent. Per\u00f2 no, el BCE nom\u00e9s mirava Alemanya.
\nLes economies de mercat tenen mecanismes autom\u00e0tics de regulaci\u00f3 sempre que el seu funcionament sigui transparent. Aix\u00ed, si un pa\u00eds exporta molt la conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s que arreplega moltes divises i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, la seva moneda es revalua, fet que alhora frena la seva competitivitat exterior i disminueix l’exportaci\u00f3. La regulaci\u00f3 \u00e9s autom\u00e0tica.
\nEuropa necessita que la seva moneda es devalu\u00ef respecte al d\u00f2lar i les altres monedes. Recordeu quan ho va fer? Quan Alemanya va necessitar mesures expansives, a primers dels anys 2000. Si ara Europa no pot devaluar la moneda \u00e9s perqu\u00e8 t\u00e9 Alemanya al seu interior. Alemanya t\u00e9 un super\u00e0vit exterior del 5,7% del seu PIB, mentre que Europa en el seu conjunt t\u00e9 un d\u00e8ficit exterior del 0,4%, per la qual cosa, Alemanya hauria de revaluar la moneda i Europa l’hauria de devaluar. Per\u00f2 aquesta situaci\u00f3 ja li va b\u00e9 a Alemanya. Estar dintre una Europa en aquesta posici\u00f3 la protegeix d’aquesta revaluaci\u00f3 necess\u00e0ria, mantenint la seva competitivitat exterior tot i contenint la inflaci\u00f3. La insist\u00e8ncia d‘Angela Merkel<\/strong>, i de tota l’elit pensant alemanya, en aquesta via els fa eg\u00f2latres i els impedeix veure que el ?desequilibri europeu rebentar\u00e0 esquitxant-los greument.
\nCom pot ser que una economia que nom\u00e9s pesa un 27% en la zona euro mani en exclusiva a la resta de pa\u00efsos? Per qu\u00e8 si la majoria de pa\u00efsos de la zona euro necessiten pol\u00edtiques expansives del BCE aquest no els d\u00f3na suport? Per culpa de Fran\u00e7a. Nicolas Sarkozy<\/strong> est\u00e0 fent trucs de m\u00e0gia per evitar que els mercats vegin que l’economia francesa \u00e9s tan o m\u00e9s feble que l’espanyola, que no \u00e9s gens competitiva. Anant de bracet amb Merkel ha distret el focus dels mercats, no mirant Fran\u00e7a. Els esdeveniments acaben sent implacables i aquest truc de m\u00e0gia ja no s’aguanta, per la qual cosa, a partir de les eleccions del dia 6 de maig, Fran\u00e7a s’alinear\u00e0 amb l’Europa perif\u00e8rica reclamant pol\u00edtiques de creixement al BCE.
\nEl pes de les economies europees \u00e9s el seg\u00fcent: Alemanya 26,6%, Fran\u00e7a 20,6%, It\u00e0lia 16,5%, Espanya 11,3%, Holanda 6,3%, B\u00e8lgica 3,8%, \u00c0ustria 3%, Gr\u00e8cia 2,4%, Finl\u00e0ndia 1,9%, Portugal 1,8% i Irlanda 1,6%. La suma de pa\u00efsos alineats amb Alemanya (Holanda, B\u00e8lgica, \u00c0ustria i Finl\u00e0ndia) d\u00f3na un pes a la zona Euro del 41,6%. Durant la d\u00e8cada 2000 Alemanya ha exportat sobretot a la zona euro, essent aquest flux (amb les mesures de contenci\u00f3 internes) el que ha possibilitat el rellan\u00e7ament del pa\u00eds. Quan, a partir de l’any 2010 Alemanya comen\u00e7a a exportar m\u00e9s lluny de la zona euro que a dins, \u00e9s a ella a qui li toca fer de locomotora de la regi\u00f3. Si el 41,6% de la zona es decideix a consumir, apujant la inflaci\u00f3 per sobre el 3%, la resta de pa\u00efsos perif\u00e8rics, el 58,4%, podr\u00edem cr\u00e9ixer una mica m\u00e9s, sobretot Espanya que millora de forma notable els seus costos de producci\u00f3. El vertader mecanisme pel rellan\u00e7ament de l’economia dels pa\u00efsos perif\u00e8rics \u00e9s la devaluaci\u00f3 de la seva moneda, l’euro<\/strong>. \u00c9s el mecanisme que preveu l’ortod\u00f2xia monet\u00e0ria. Devaluar l’euro, per\u00f2, significa fer sortir d’ell a la zona Alemanya. Si ara mateix s’expulsa Alemanya de l’euro el Deutsche Mark previsiblement tindria un canvi de 1,7 $\/DM i l’euro es devaluaria fins 1,0 $\/\u20ac, cosa que resoldria l’economia europea en pocs mesos, fent funcionar millor els vasos comunicants europeus i exportant a la resta del m\u00f3n. Per\u00f2 no, aix\u00f2 acabaria amb l’hegemonia Alemanya i amb l’avantatge que ara gaudeix per sobre dels altres pa\u00efsos de la zona euro.
\nFa anys que insisteixo que aquest embolic ens el resoldr\u00e0 Fran\u00e7a. La capacitat d’esfor\u00e7 de la societat francesa \u00e9s molt baixa en comparaci\u00f3 amb la nostra. Ells no s\u00f3n capa\u00e7os de retallar com hem fet aqu\u00ed, ni de fer reformes laborals com la que ha fet Rajoy. Nom\u00e9s ells, tan habituats a fer revolucions, s\u00f3n capa\u00e7os de modificar les relacions econ\u00f2miques internacionals per tal de frenar l’expansi\u00f3 de Xina al m\u00f3n i d’Alemanya a Europa. Les eleccions presidencials que acabaran el dia 6 de maig suposaran un gir a Europa abans que els mercats descobreixin que Fran\u00e7a no pot equilibrar la seva economia.
\nLa revoluci\u00f3 de l’euro del maig 2012 pot suposar la separaci\u00f3 de l’euro del marc, un reequilibri de les economies de la zona euro, encara que aix\u00f2 provoqui basarda als que pensen que sense Alemanya no hi haur\u00e0 ortod\u00f2xia ni rigor econ\u00f2mic. A aquests nom\u00e9s els hem de recordar que l’ortod\u00f2xia alemanya avui \u00e9s un truc que nom\u00e9s serveix per esclafar a la resta de pa\u00efsos de la zona euro. Quaranta-quatre anys despr\u00e9s del maig 68 podria haver-hi el maig 2012.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t