{"id":604,"date":"2012-03-25T20:26:46","date_gmt":"2012-03-25T18:26:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=604"},"modified":"2012-03-25T20:26:46","modified_gmt":"2012-03-25T18:26:46","slug":"canvi-de-model-reaccionaris-i-contrarevolucionaris","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=604","title":{"rendered":"Canvi de model: Reaccionaris i contrarevolucionaris"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n
\n

El gran canvi que estem patint, aquesta nova revoluci\u00f3 industrial, t\u00e9 les seves tensions com les de qualsevol canvi. Pressuposem el que devien pensar els artesans durant la primera revoluci\u00f3 industrial. El meu besavi, fins i tot el meu avi, havien fabricat paper a m\u00e0, fent uns 60 kg al dia. L’invent de la m\u00e0quina de paper al 1850 va canviar aquesta producci\u00f3 fins als 600 kg al dia, deu vegades m\u00e9s. Qu\u00e8 van fer els artesans? Els que van poder, es van reconvertir, van construir m\u00e0quines i van buscar salts hidr\u00e0ulics per fer-les anar. Els que no es van mecanitzar van perdre el mercat i la feina.
\nImaginem que en aquell temps s’haguessin aplicat pol\u00edtiques actuals de protecci\u00f3 en la defensa dels artesans, pol\u00edtiques per conservar la seva activitat. Per exemple, que nom\u00e9s es poguessin construir unes quantes m\u00e0quines de paper perqu\u00e8 els artesans tinguessin continu\u00eftat, que s’hagu\u00e9s posat un impost al paper industrial per tal que l’artes\u00e0 pogu\u00e9s competir o que s’haguessin prohibit les m\u00e0quines de paper. Tot per defensar l’artes\u00e0 que perdia la feina. Aix\u00f2 hagu\u00e9s estat un fre a la revoluci\u00f3 industrial i ara sabem que hagu\u00e9s estat un error, perqu\u00e8 aquella revoluci\u00f3 va permetre trobar feina per a tota la poblaci\u00f3 i va estendre el benestar que ara tenim a tota la societat. Aquesta pol\u00edtica conservadora hauria estat reaccion\u00e0ria i contrarevolucion\u00e0ria.
\nDoncs b\u00e9, la revoluci\u00f3 que estem fent ara tamb\u00e9 es veu frenada per actituds i reaccions de col\u00b7lectius que s’oposen a canvis. Un fre \u00e9s en l’entrada d’energies renovables. Aquest cas \u00e9s interessant perqu\u00e8 el realitza una part de la societat que precisament es diu ecologista. Aquesta gent que s’omple la boca de progressista i ecologista \u00e9s la que est\u00e0 en contra de centrals de biomassa, amb l’excusa que a la fi no \u00e9s renovable, la que est\u00e0 en contra dels parcs e\u00f2lics, amb l’argument que fan lleig, o en contra de les l\u00ednies de transport d’electricitat, amb la idea que poden ser nocives per a la salut i que nom\u00e9s serveixen a interessos de multinacionals. He participat en molts debats i estic conven\u00e7ut que aquest tipus d’oposici\u00f3 a un canvi radical en el m\u00f3n energ\u00e8tic \u00e9s fruit de la ignor\u00e0ncia, de no entendre prou com va el m\u00f3n energ\u00e8tic, de quin \u00e9s el futur amb un pes de les energies renovables del 50%, de com s’ha de compensar un sistema el\u00e8ctric renovable i, per tant, intermitent. Catalunya ha de tenir com a objectiu la implantaci\u00f3 d’un parc e\u00f2lic de 8.000 MW, lluny, molt lluny, dels 1.000 MW que tenim ara. Aix\u00f2 vol dir que entre 2.000 i 3.000 MW han d’anar a l’Empord\u00e0, a terra o dins el mar. No cal que us digui que ara a l’Empord\u00e0 nom\u00e9s hi ha el mol\u00ed de 5 kW a Ordis i els molinets dels nens penjats als balcons.
\nPodem dir el mateix de la MAT, indispensable perqu\u00e8 el sistema intermitent renovable funcioni sense que caigui o sense que els parcs e\u00f2lics hagin d’aturar la producci\u00f3. El retard en la seva construcci\u00f3 no ha impedit el seu pas i nom\u00e9s l’ha frenat en el temps, consumint energia entre els defensors i els opositors. I qu\u00e8 dir de la oposici\u00f3 a la biomassa? Arriba a dir tantes barbaritats que a la fi demana tota la biomassa per escalfar estufes i llars de les cases, com si aix\u00f2 no ho haguessin pogut fer fins ara.
\nLa meva conclusi\u00f3 en tot aquest debat energ\u00e8tic \u00e9s que s’est\u00e0 en contra de qualsevol forma de projecte que formi part d’una activitat comercial o industrial. \u00c9s a dir, biomassa, molins de vent i plaques solars, s\u00ed, per\u00f2 nom\u00e9s si \u00e9s per a \u00fas individual, no, si aix\u00f2 suposa una gran inversi\u00f3 i alg\u00fa hi pot fer diners. Obvien la part m\u00e9s important en un projecte energ\u00e8tic, l’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica, que sovint va lligada a l’economia d’escala.
\nLa nova revoluci\u00f3 industrial afecta tota l’activitat de les empreses, amb un mercat globalitzat i un funcionament en xarxa i en col\u00b7laboraci\u00f3. Aquesta nova manera de fer vol dir que empreses d’aqu\u00ed han de competir amb altres d’all\u00e0, amb costos laborals 100 vegades inferiors. La soluci\u00f3 a aquest nou escenari \u00e9s, o b\u00e9 es tanquen les portes als productes forans, o b\u00e9 es baixen els costos laborals, o b\u00e9 s’augmenta la productivitat per equilibrar aquests costos, o b\u00e9 es tanca. Sembla que des de l’any 2000 hem triat aquesta \u00faltima soluci\u00f3. Tot i que pot ser leg\u00edtim prendre aquesta \u00faltima sortida, la conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s que cal trobar noves activitats per crear treball, cosa que tampoc sabem fer. Per tant \u00e9s urgent adaptar els costos laborals als de la compet\u00e8ncia internacional i crear les condicions per fer emergir noves ind\u00fastries que generin treball. La primera part s’ha fet amb la reforma laboral, traient for\u00e7a sindical per possibilitar a les empreses l’adaptaci\u00f3 als costos competitius. L’altra part, la de foment innovador encara l’hem d’enfocar, canviant les formes d’ensenyar. Els sindicats erren en la direcci\u00f3 oposant-se a aquest canvi i no fan el que haurien de fer, com for\u00e7ar la seva entrada als consells d’administraci\u00f3 i implicant-se en l’evoluci\u00f3 de les empreses, defensant el lloc de treball enlloc del treballador. Dient no i no eviten veure el cam\u00ed que han de fer; frenant el cam\u00ed impedeixen a la societat que n’agafi un de nou.
\nVol dir que no hi ha d’haver oposici\u00f3? De cap manera, per\u00f2 la societat democr\u00e0tica ha de saber que certes decisions i oposicions tenen conseq\u00fc\u00e8ncies en el seu desenvolupament. Frenar un projecte, una onada, \u00e9s una cosa, voler aturar tot un mar de fons com \u00e9s una revoluci\u00f3 n’\u00e9s una altra.
\nEl gran paradigma del que est\u00e0 passant \u00e9s que l’esquerra, el moviment autoanomenat progressista, que sempre ha estat a favor de les revolucions, en aquesta es comporta com el moviment regressista, contrarevolucionari i reaccionari que ?frenar\u00e0 en exc\u00e9s de temps l’adaptaci\u00f3 als nous temps i la sortida de la crisi.<\/p>\n<\/div>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t