{"id":590,"date":"2012-03-11T20:12:26","date_gmt":"2012-03-11T19:12:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=590"},"modified":"2012-03-11T20:12:26","modified_gmt":"2012-03-11T19:12:26","slug":"canvi-de-model-del-consum-a-l%c2%b4eficiencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=590","title":{"rendered":"Canvi de model: del consum a l\u00b4efici\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
De AraEmprenem<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\ufeffLes turbul\u00e8ncies per les quals passa l’economia no s\u00f3n nom\u00e9s exclusives d’un exc\u00e9s d’endeutament, com pretenen fer-nos veure els economistes. Es deuen a un canvi de cicle de model econ\u00f2mic.<\/p>\n

Arran de la primera revoluci\u00f3 industrial a mitjan segle XIX, l’economia va passar de fabricar coses de forma artesanal a fer-ho de forma industrial, mecanitzant les tasques de producci\u00f3. L’efecte de la revoluci\u00f3 va ser un augment immens de la productivitat, fet que va impulsar a la fi l’actual estat del benestar. Per\u00f2 va tenir una conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s gran que no es cita mai: la mecanitzaci\u00f3 va possibilitar l’extracci\u00f3 de m\u00e9s mat\u00e8ries primeres, a grans profunditats, en llocs inh\u00f2spits i en enormes quantitats, fet que va fer possible que el seu preu entr\u00e9s en un moviment continu a la baixa. El bucle va ser, quan m\u00e9s consum de producte, m\u00e9s barat i quan m\u00e9s barat, m\u00e9s consum. Aquesta va ser la base de l’\u00e8xit de l’economia nord-americana que va ser copiada per la resta del m\u00f3n fins avui.
\nCom a la vida, tot s’acaba. El model ha mort d’\u00e8xit. Mentre ha estat a l’abast d’una part de la poblaci\u00f3 mundial s’ha aguantat, i a mesura que el model ha crescut han anat apareixent problemes d’abocadors, de generaci\u00f3 de CO2, de desforestaci\u00f3,… d’equilibri ecol\u00f2gic, en definitiva. Per\u00f2 quan la globalitzaci\u00f3 ha incrementat de cop el nombre de consumidors al planeta de 1.200 milions a 3.000 milions de persones, el model ha petat. El m\u00f3n no t\u00e9 prou capacitat per subministrar la quantitat de mat\u00e8ries primeres que se li demana a partir d’ara i ja no \u00e9s sostenible, provocant crisis i m\u00e9s crisis.
\nDurant el segle XX el preu de les mat\u00e8ries primeres va baixar un 48%, fet que explica aquest bucle virtu\u00f3s de l’economia, sobretot despr\u00e9s de l’entrada massiva de la gasolina a la societat a partir dels anys 60. Alg\u00fa anomena aquesta fase del petroli com la segona revoluci\u00f3 industrial.
\nL’augment de consum est\u00e0 trencant a tota velocitat el cicle virtu\u00f3s pel fet que el sistema ja no pot seguir subministrant mat\u00e8ria primera al consumidor, cosa que es tradueix en un augment descontrolat dels preus. Els economistes diuen que hem passat d’una etapa d’economia el\u00e0stica, en qu\u00e8 un augment de consum ve acompanyat d’un augment proporcional de preus, a una etapa inel\u00e0stica, on un petit augment de consum provoca augments exagerats de preus. Aix\u00f2 indica que en un futur pr\u00f2xim l’economia no es podr\u00e0 mantenir com ara, els preus de les mat\u00e8ries primeres augmentaran de forma notable i, per tant, com m\u00e9s es consumeixi, menys riquesa tindr\u00e0 un pa\u00eds, i s’empobrir\u00e0. \u00c9s la fi de l’economia del consum pel consum i el retorn de l’economia de l’estalvi. \u00c9s l’entrada a l’economia que fa anys vaig definir com de l’abund\u00e0ncia frugal, en la qual hi haur\u00e0 per triar per\u00f2 se n’haur\u00e0 de fer un \u00fas responsable i limitat, per car. S’acaba anar a fer el caf\u00e8 a Roma amb Ryanair, canviar la vestimenta cada canvi d’estaci\u00f3, agafar el cotxe per anar a l’altre costat de poble,… Res de nou, un model de vida que ja hav\u00edem fet als anys 70.
\nAlg\u00fa pensar\u00e0 que estic fent ci\u00e8ncia ficci\u00f3. Li asseguro que fa anys que veig de forma clara aquesta tend\u00e8ncia, per\u00f2 ara ja hi som pel tros. Vol dir aix\u00f2 que hem de fer les f\u00e0briques m\u00e9s petites? No for\u00e7osament, ja que a vegades les m\u00e9s grans s\u00f3n les que tenen costos millors i s\u00f3n m\u00e9s eficients. Segurament ser\u00e0 un cert retorn a l’economia local. La paraula ser\u00e0 precisament aquesta, efici\u00e8ncia, que s’haur\u00e0 d’aplicar arreu en l’economia, tant al sector privat com al p\u00fablic. L’efici\u00e8ncia permet aprofitar millor cada euro, cada mat\u00e8ria primera, cada quilowatt\/hora, cada litre de gasolina.
\nLa fi del consum pel consum i l’arribada de l’efici\u00e8ncia pot ser una oportunitat d’or per sortir de la crisi. \u00c9s la part positiva de les retallades que estem patint, una via que enfoca cap a l’efici\u00e8ncia, cap a l’eliminaci\u00f3 de tot el que \u00e9s superflu.
\nFins a l’any 2030 la previsi\u00f3 de consum per l’energia \u00e9s d’un augment del 33%, per l’acer, d’un 80%, per l’alimentaci\u00f3, un 27% i per l’aigua, d’un 41%. Nom\u00e9s per poder produir els aliments previstos l’ocupaci\u00f3 en hect\u00e0rees necess\u00e0ria ha de passar des de 1.535 milions a 1.755 milions d’hect\u00e0rees. Pel que fa a l’energia es preveu que des d’ara fins al 2030 hi haur\u00e0 un augment d’uns 4,08 milions de ktep, quan a Espanya en consumim anualment 130.000 ktep. Per l’aigua s’espera que l’augment sigui des de 4,5 bilions de metres c\u00fabics fins a 6,35 bilions i per l’acer l’augment es preveu que passi dels 1.270 milions de tones de l’any 2010 fins a 2.290 milions de tones l’any 2030. Aquests c\u00e0lculs, fets pel prestigi\u00f3s McKinsey Global Institute, tenen en compte que hi haur\u00e0 millores tecnol\u00f2giques que minvaran el consum, per\u00f2 no seran suficients per no afectar de forma important l’economia.
\nEl m\u00f3n s’ha constru\u00eft amb la hip\u00f2tesi d’una energia i mat\u00e8ries primeres barates. Tot i aix\u00f2, el pes de l’energia en l’economia mundial ara \u00e9s del 10% i el que pot succeir \u00e9s que la seva manca impulsi pujades de preus que la portin a tenir un pes del 20% sobre l’economia, empobrint globalment, i de cop, el planeta.
\nMalgrat tot, hi ha una oportunitat per fer les coses b\u00e9, i que en el nostre cas podria ser la soluci\u00f3 per sortir de la crisi. El canvi de model que nosaltres hem de fer, el desendeutament, el desmantellament de part del sistema p\u00fablic, podria ser positiu si els nous llocs de treball, que han d’ocupar el 30% de teixit econ\u00f2mic perdut amb la crisi, es creen en la direcci\u00f3 de produir i consumir amb m\u00e9s efici\u00e8ncia. Els nous llocs de treball, reflexi\u00f3 per a la setmana vinent.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t