{"id":587,"date":"2012-03-10T10:55:12","date_gmt":"2012-03-10T09:55:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=587"},"modified":"2012-03-10T10:55:12","modified_gmt":"2012-03-10T09:55:12","slug":"canvi-de-model-endeutament-versus-exportacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=587","title":{"rendered":"Canvi de model: endeutament versus exportaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

El m\u00f3n t\u00e9 un endeutament de 150 bilions de d\u00f2lars. Amb un PIB de 63 bilions significa que l’endeutament del m\u00f3n en conjunt \u00e9s del 238%. Aix\u00f2 \u00e9s molt o \u00e9s poc? \u00c9s sostenible econ\u00f2micament? Jo diria que s\u00ed, la xifra \u00e9s assumible per qualsevol economia que funcioni. Al m\u00f3n ara mateix hi ha economies que tenen endeutaments molt superiors a aquest valor. Irlanda t\u00e9 un endeutament del 663% del PIB, Jap\u00f3, del 512%, Anglaterra, del 507%, Espanya, del 363%, Portugal, del 356%, Fran\u00e7a, del 346%, It\u00e0lia, del 314%, Estats Units, del 279%, Alemanya, del 278%, Austr\u00e0lia, del 277%, i Canad\u00e0, del 276%. Alg\u00fa es q\u00fcestiona si Jap\u00f3 podr\u00e0 tornar l’endeutament que t\u00e9? No, \u00e9s un pa\u00eds que t\u00e9 aquesta xifra per sobre del 400% des de l’any 1990 i que genera prou recursos per poder tornar aquest enorme cr\u00e8dit, majorit\u00e0riament del govern (el 226%). La seva fortalesa \u00e9s el dinamisme de l’exportaci\u00f3, un 3,6%. Aleshores per qu\u00e8 Gr\u00e8cia, amb un endeutament del 267%, inferior a l’alemany, t\u00e9 una xifra que no es pot assumir? Perqu\u00e8 la seva economia no pot generar recursos suficients per frenar la din\u00e0mica i el deute, que no es pot tornar, i creix infinitament: el seu balan\u00e7 per compte corrent amb l’exterior \u00e9s del -10,5%. El mateix passa amb Portugal, amb un balan\u00e7 per compte corrent de -9,9%. Una cosa diferent li passa a Irlanda, amb l’endeutament m\u00e9s gran de les economies occidentals, del 663%, per\u00f2 amb un balan\u00e7 per compte corrent amb l’exterior de -0,7%. Irlanda ser\u00e0 exportador net, fet que li permetr\u00e0 disminuir el deute acumulat en uns quants anys.
\nUn cas especial \u00e9s el d’Anglaterra, que t\u00e9 un endeutament del 507% i una economia que nom\u00e9s funciona a la City, de forma virtual. El pa\u00eds no ven a l’exterior productes industrials, ni del camp, ni serveis, i aquest balan\u00e7 \u00e9s del -2,5%. Per qu\u00e8 una economia que funciona tan malament, que est\u00e0 tan desequilibrada no \u00e9s q\u00fcestionada? Perqu\u00e8 qui fa la q\u00fcesti\u00f3 s\u00f3n ells mateixos, qui atempta m\u00e9s i qui posa m\u00e9s pals a les rodes al funcionament d’Europa s\u00f3n els anglesos. Aqu\u00ed es veu la debilitat de lideratge a Europa: alg\u00fa hauria de plantar cara al lobby econ\u00f2mic angl\u00e8s i posar-lo al seu lloc. Nom\u00e9s el petit Sarkozy s’ha atrevit a plantar cara a Cameron, per\u00f2 aix\u00f2 no ha passat de ser una an\u00e8cdota.
\nAnem a revisar ara tres casos semblants. Espanya t\u00e9 un endeutament del 363% i un d\u00e8ficit per compte corrent de -3,6%. Fran\u00e7a t\u00e9 un endeutament del 346% i un d\u00e8ficit per compte corrent del -3% i It\u00e0lia t\u00e9 un endeutament del 314% i un d\u00e8ficit per compte corrent del -3,3%. Els tres pa\u00efsos tenen les mateixes debilitats, amb economies que s’esforcen per aixecar el cap i, en canvi, la percepci\u00f3 en els mercats econ\u00f2mics \u00e9s que Fran\u00e7a va millor que les altres dues economies. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de m\u00e0rqueting, els francesos venen molt b\u00e9 els seus interessos i han evitat que els mercats tinguin la mateixa sensaci\u00f3 de descontrol que tenen d’Espanya i d’It\u00e0lia.
\nEspanya hist\u00f2ricament havia tingut un grau d’endeutament modest pel fet que la pesseta era una moneda feble, amb poca confian\u00e7a internacional. L’entrada a l’euro a l’any 1999 va canviar radicalment aquesta percepci\u00f3, sobretot en l’endeutament de les llars, de les empreses i dels bancs. El de les llars va pujar des del 45% del PIB a l’any 2000 fins al 85% l’any 2008, el de les empreses ho va fer des del 74% fins al 137% i el dels bancs des del 10% fins al 68%. En canvi, l’endeutament de l’administraci\u00f3 p\u00fablica va passar del 63% fins al 47%. A la fi de l’any 2008 l’endeutament espanyol era del 337% i l’entrada en la crisi el va disparar fins al 363% sobretot pel pla Zapatero, per l’augment de les prestacions socials i per la baixada d’ingressos p\u00fablics. Amb tres anys de crisi l’endeutament de les llars ha baixat un -3% i el de les empreses un -4%, que han estat transferits als bancs amb un augment d’endeutament del 8%. L’administraci\u00f3 ha pujat el seu en un 24% en aquests anys. La xifra est\u00e0 descontrolada i ens trobem dintre una espiral de menys activitat i m\u00e9s endeutament que cal refer.
\nPer poder veure com reaccionar\u00e0 l’economia, Europa mira l’exemple de la crisi que van patir Su\u00e8cia i Finl\u00e0ndia als anys 90. Su\u00e8cia va entrar en recessi\u00f3 l’any 1990 i tamb\u00e9 importava m\u00e9s que no pas exportava. El seu compte corrent amb l’exterior era del -2,55% del PIB. Durant quatre anys la demanda interna va caure, la despesa p\u00fablica es va mantenir i la inversi\u00f3 tamb\u00e9 va caure per\u00f2, al quart any, el 1993, l’exportaci\u00f3 va remuntar amb un 1,07% del PIB. Des de llavors ja no ha tornat a baixar. A partir de l’any 1994 el consum intern i la inversi\u00f3 del pa\u00eds van cr\u00e9ixer i la despesa p\u00fablica es va mantenir. El que \u00e9s important del proc\u00e9s de sortida de Su\u00e8cia de la crisi \u00e9s el canvi en el que comprava abans i despr\u00e9s de la crisi. A l’any 1990 nom\u00e9s cobria les compres a l’exterior amb un 91% de les vendes que hi feia. La crisi es va acabar quan aquesta relaci\u00f3 va ser del 104%.
\nVeiem ara de treure’n conclusions per Espanya. A l’any 2008, primer any de crisi, la cobertura de comer\u00e7 exterior d’Espanya era del 66,8%, el 2009 va ser del 77,6%, el 2010 del 77,8% i el 2011 ha estat del 82,2%. Si la inversi\u00f3 del pla Zapatero s’hagu\u00e9s invertit en foment exportador en lloc de fer voravies i fanalets, si hagu\u00e9s enfrontat de cara la crisi en lloc de dir que l’hav\u00edem importat d’Estats Units, ara ja sortir\u00edem de la crisi. Per\u00f2 no, tot just ara comencem a fer els deures i estem creixent un 14,5% en ritme exportador, projecci\u00f3 que ens permet dir que comen\u00e7arem a sortir del forat a finals de 2013 si continuem impulsant l’exportaci\u00f3 m\u00e9s que no pas desendeutant de forma esbojarrada el pa\u00eds. Ens en sortirem exportant.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t