{"id":584,"date":"2012-02-26T17:30:57","date_gmt":"2012-02-26T16:30:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=584"},"modified":"2012-02-26T17:30:57","modified_gmt":"2012-02-26T16:30:57","slug":"necessitem-els-sindicats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=584","title":{"rendered":"Necessitem els sindicats"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Aquests dies el debat sobre la reforma laboral i el paper dels sindicats est\u00e0 en molts llocs del nostre entorn. Algun d\u2019aquests debats \u00e9s tota una pallissa pels representants sindicals, amb males formes i amb un aut\u00e8ntic avassallament, com si fos una revenja de tots els anys passats.<\/p>\n

En m\u00faltiples ocasions he manifestat que els sindicats van ser clau pel repartiment dels guanys de productivitat derivats de la revoluci\u00f3 industrial a partir del segle XIX, per\u00f2 que ara ja no hi ha guanys sin\u00f3 p\u00e8rdues de productivitat. Aix\u00f2 implica que hi ha d\u2019haver un canvi en les maneres de fer que ajudi a resoldre el greu problema de competitivitat de l\u2019economia espanyola en relaci\u00f3 amb l\u2019exterior.<\/p>\n

\u00c9s possible que els sindicats canvi\u00efn les seves maneres i estrat\u00e8gies? \u00c9s dif\u00edcil, pel fet que el seu ADN est\u00e0 composat per la reclamaci\u00f3 permanent, sigui justa o no, la lluita contra l\u2019empresa fins el punt de voler tombar-la (ara \u00e9s una exageraci\u00f3, per\u00f2 abans havia passat). Tamb\u00e9 hi ha un greu problema a resoldre en el funcionament de les organitzacions, lluitant per aconseguir el m\u00e0xim nombre de delegats alliberats que a la fi actuen d\u2019esquenes a les empreses seguint un procediment endog\u00e0mic i corporatiu. Una altra dificultat \u00e9s l\u2019operativa assemble\u00e0ria, amb discussions mitineres i votacions a m\u00e0 al\u00e7ada que impedeix que el procediment sigui reflexiu, persistint l\u2019emotiu, el pit i collons. Finalment hi ha un component important en la constituci\u00f3 sindical formada majorit\u00e0riament per la pitjor capa treballadora de les empreses: a representants sindicals en general no s\u2019hi presenten els millors, sin\u00f3 els pitjors, sovint els m\u00e9s ganduls, els que veuen l\u2019oportunitat d\u2019estar alliberats del treball o per tenir el lloc assegurat davant els problemes de l\u2019empresa.<\/p>\n

I aix\u00ed ens va. Coses tan senzilles com saber si l\u2019empresa va b\u00e9 o no, esdevenen complicades. Con\u00e8ixer si una empresa, que est\u00e0 auditada, marxa b\u00e9 o malament \u00e9s senzill, doncs els comptes de l\u2019empresa s\u00f3n p\u00fablics al registre mercantil. Normalment qualsevol empresa vol que els seus comptes siguin bons perqu\u00e8 d\u2019aix\u00f2 en dep\u00e8n que els bancs i els prove\u00efdors continu\u00efn fent cr\u00e8dit. Per tant, si una empresa diu que t\u00e9 problemes hem de creure que \u00e9s aix\u00ed i, si el compte d\u2019explotaci\u00f3 ho mostra, ha de ser aix\u00ed. La t\u00f2nica de molts delegats \u00a0a les empreses \u00e9s no donar credibilitat als comptes dient que s\u00f3n falsos, que les vendes augmenten (sense saber si aix\u00f2 es fa amb p\u00e8rdues), que encara s\u2019inverteix (confonent tresoreria, cr\u00e8dit i guanys), o que senzillament a ells no els importa.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 fa anys que passa sense que ens immutem. Des de l\u2019any 2002 que es van comen\u00e7ar a tancar empreses, que no van aguantar l\u2019envestida de la Xina, ning\u00fa es va preguntar si es podia fer alguna cosa per salvar-les, si abaixar els costos laborals podia ser una soluci\u00f3, si hi podia haver un cam\u00ed de superviv\u00e8ncia. L\u2019economia creava prou llocs de treball a la construcci\u00f3 per no fer necessari aquest esfor\u00e7. Ara lamentem aquella p\u00e8rdua de teixit.<\/p>\n

Durant 10 anys els salaris s\u2019han apujat un 33% i l\u2019any 2008, primer any de crisi, la pujada encara va ser m\u00e9s forta. L\u2019insensat Zapatero<\/strong>, amagant la crisi durant els anys 2008 i 2009, va evitar veure el dramatisme de la situaci\u00f3 i la p\u00e8rdua de competitivitat enorme que havia patit l\u2019economia espanyola. Al final 2 i 2 fan quatre i les coses cauen pel seu propi pes. Si l\u2019economia no pot competir s\u2019ha de devaluar via millora dels costos laborals, encara que l\u00edders sindicals amb el cap ben moblat com Camil Ros<\/strong> es neguin a veure-ho. Ara observem casos que ens fan posar vermells, com el conveni de Panrico on nom\u00e9s treballaven 1.300 hores anuals, o el conveni de TMB amb un augment del 12% en els darrers 4 anys treballant 1.674 hores. Molts comit\u00e8s han tingut una for\u00e7a exagerada, b\u00e9 perqu\u00e8 estaven en serveis p\u00fablics, perqu\u00e8 la direcci\u00f3 de l\u2019empresa era feble o perqu\u00e8 eren de grans empreses. El resultat d\u2019aquest excessiu poder sindical ha estat la impossibilitat d\u2019adequaci\u00f3 dels costos salarials de les empreses a la compet\u00e8ncia exterior. Aquest fet \u00e9s el que resol en el fons la reforma laboral.<\/p>\n

Aix\u00f2 vol dir que ara hem d\u2019enfonsar els sindicats? De cap manera. De la mateixa forma que el sistema pol\u00edtic necessita una oposici\u00f3, les empreses han de tenir el contrap\u00e8s dels representants sindicals. Per\u00f2 aquesta relaci\u00f3 s\u2019ha de reconduir, fent-la completament transparent, impulsant que els representants siguin els millors i no els pitjors, treballant de forma conjunta per millorar el funcionament de l\u2019empresa i elaborant un sistema de retribuci\u00f3 que estengui la responsabilitat de tothom als costos salarials, augmentant quan les coses van b\u00e9 i contenint o disminuint quan les coses van malament.<\/p>\n

Encara que no sigui pol\u00edticament correcte dir aix\u00f2, conec molts petits empresaris que s\u00f3n ells els explotats pels seus treballadors. No \u00e9s demag\u00f2gia, \u00e9s una cruel realitat que existeix en les nostres comarques. Acabem amb els falsos estereotips d\u2019empresaris amb iots!, al nostre territori queden empresaris responsables que es juguen la salut i el patrimoni m\u00e9s elemental (la seva llar) per defensar l\u2019empresa i els llocs de treball. \u00c9s just que els sindicats estiguin a la mateixa altura en responsabilitat i enterrin part del seu passat ara desfasat. Els ha costat admetre l\u2019alt cost de l\u2019acomiadament i ara fan la transici\u00f3 per admetre que els salaris s\u2019han d\u2019adequar a la realitat de l\u2019economia, abaixant-los o treballant m\u00e9s pel mateix import. Un moviment que ha de permetre l\u2019entrada al treball a 5 milions d\u2019aturats.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t