{"id":575,"date":"2012-02-13T19:57:24","date_gmt":"2012-02-13T18:57:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=575"},"modified":"2012-02-13T19:57:24","modified_gmt":"2012-02-13T18:57:24","slug":"reforma-laboral-necessaria-o-no","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=575","title":{"rendered":"Reforma laboral: necess\u00e0ria o no?"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Video de 12\/09\/2010. Com si no hagu\u00e9s passat el temps. \u00c9s millor el video que l’article, mireu-los tots dos.<\/p>\n

Amb m\u00e9s lentitud de la prevista, el PP va presentant les reformes, cada setmana una. Aquesta ha tocat la reforma laboral, un tema tab\u00fa a la nostra societat. Fa anys que tenim la discussi\u00f3 de si s’ha de fer la reforma o no, de si aix\u00f2 crea o destrueix treball, de si \u00e9s l\u00edcit atemptar contra drets adquirits durant tants anys. La patronal i el lobby econ\u00f2mic la demanen i els sindicats fan tot el possible per evitar-la, havent consumit dos anys discutint la reforma en negociacions eternes.
\nSabem que ning\u00fa t\u00e9 la ra\u00f3 absoluta, llavors qui t\u00e9 la relativa, els sindicats o els empresaris? Si portem dos anys sense arribar a acords, per qu\u00e8 no canviem el m\u00e8tode i deixem de discutir?
\nEls enginyers tenim un costat pr\u00e0ctic que ens fa dir sovint, per qu\u00e8 no ho provem? Qu\u00e8 hi perdem fent-ho? Si els riscos s\u00f3n menors que els guanys llavors fem la prova.
\nTenim un pa\u00eds que s’apaga a poc a poc, que engreixa la llista d’aturats cada mes de forma alarmant, de manera que ja tenim a l’horitz\u00f3 la xifra de 6 milions. Que lluny queda aquell per\u00edode quan el ministre especialista de treball Celestino Corbacho assegurava que la xifra no arribaria a 4 milions perqu\u00e8 ja hi havia brots verds. Aquell temps els sindicats i els opinadors deien que la crisi no l’havien de pagar els treballadors perqu\u00e8 no l’havien provocada. Que lluny\u00e0 queda tot aix\u00f2 i quant de temps hem perdut! Un temps que val or, que s’hauria pogut aprofitar per no caure tan avall. Per no tenir, no tenim ni el diagn\u00f2stic clar. Els sindicats fan com els grecs, no volen assumir m\u00e9s costos i demanen m\u00e9s cr\u00e8dits a les empreses i al consum, per\u00f2 la direcci\u00f3 econ\u00f2mica alemanya no afluixa la mosca si abans no es fan deures. Qui t\u00e9 ra\u00f3, la Merkel o en C\u00e1ndido?
\nEspanya est\u00e0 sumida en una greu crisi competitiva que li fa perdre riquesa a grans glops. Encara avui n’estem perdent perqu\u00e8 el balan\u00e7 amb el compte corrent exterior \u00e9s negatiu, cosa que vol dir que hem de finan\u00e7ar aquesta part amb cr\u00e8dit exterior. I la crisi \u00e9s m\u00e9s greu perqu\u00e8 a grans trets no sabem fer prou coses que interessin els altres pa\u00efsos. Durant deu anys ens hem dedicat gaireb\u00e9 nom\u00e9s a construir, eliminant bona part de la ind\u00fastria i ara no ho sabem refer r\u00e0pidament. No sabem produir i per tant consumim productes que fabriquen a fora,… qu\u00e8 us sembla que hem de fer? Augmentar el consum? Engreixar encara m\u00e9s el balan\u00e7 negatiu exterior esperant que ens financin m\u00e9s? Impossible, nom\u00e9s hi ha la sortida de produir m\u00e9s dintre el nostre espai econ\u00f2mic.
\nQu\u00e8 hem de fer per esdevenir m\u00e9s competitius? Millorar la competitivitat vol dir augmentar la productivitat i disminuir el cost salarial. I aix\u00f2 com es fa amb la legislaci\u00f3 que hi ha hagut fins ara? No es pot fer perqu\u00e8 no \u00e9s f\u00e0cil adequar les plantilles a les necessitats de producci\u00f3, no \u00e9s f\u00e0cil aconseguir que tothom treballi amb la intensitat que li toca i encara ho \u00e9s menys abaixar salaris per atrapar competitivitat. Per qu\u00e8 \u00e9s tan dif\u00edcil? Perqu\u00e8 les lleis han donat un poder als sindicats que fan impossible tot aquest proc\u00e9s. Un conveni que es negocia en \u00e0mbit sectorial a tot l’Estat es negocia pels grans sindicats i per les grans empreses, per\u00f2 afecta a totes les petites, encara que els costos laborals per producte siguin molt m\u00e9s grans que els de les grans. La rigidesa arriba a impedir nous horaris i noves formes d’organitzaci\u00f3 del treball dintre les empreses o a obligar les que estan en p\u00e8rdues a fer augments de salaris que poden ser letals pel fet que els convenis ho contemplen. Espanya encara t\u00e9 una inflaci\u00f3 superior a Alemanya tot i estar en crisi i durant aquests anys de davallada encara s’han apujat els salaris. \u00c9s de sentit com\u00fa matar les empreses per voler el privilegi d’augments salarials d’alguns?
\nEls sindicats van tenir un paper fonamental en la revoluci\u00f3 industrial permetent el repartiment de la productivitat guanyada per la mecanitzaci\u00f3 del treball, per\u00f2 en aquesta nova revoluci\u00f3 de la globalitzaci\u00f3 van amb el peu canviat, reclamant guanys quan el que hi ha s\u00f3n p\u00e8rdues. Amb la seva actitud es comporten com uns grans destroyers de l’economia.
\nPer qu\u00e8 es diu que la llei permet acomiadar els contractes fixos que ara hi ha amb 45 dies quan no \u00e9s veritat? El nou decret llei afecta gaireb\u00e9 nom\u00e9s als nous contractes. Per qu\u00e8 no deixem decidir a un aturat si est\u00e0 d’acord amb la nova formulaci\u00f3 o si vol continuar amb la que hi havia fins ara? Qui s\u00f3n els sindicats per erigir-se en veu dels aturats? \u00c9s que potser s\u00f3n uns grans creadors de treball i han esdevingut referents morals?
\nFins avui no es creava treball si l’economia no creixia m\u00e9s d’un 2%. Ara necessitem que ho faci quan creixi un 0,1% i per aix\u00f2 es necessita afavorir l’acc\u00e9s al treball trencant totes les cotilles. No coneixeu petits comer\u00e7os, botigues de queviures, bars o restaurants que haurien de llogar gent perqu\u00e8 no poden atendre tota la feina i no ho fan perqu\u00e8 tenen por? S\u00ed, amics, tenen por de llogar, de tenir conflictes, d’haver de pagar una fortuna si arriba el cas. Equiparen un lloc de treball a una hipoteca i ning\u00fa vol fer-ne una quan les coses s\u00f3n incertes.
\nPer aix\u00f2 qualsevol persona pr\u00e0ctica provaria alguna acci\u00f3 que trenqui aquesta barrera, que retorni la confian\u00e7a a llogar. Jo estaria a favor d’un contracte amb acomiadament lliure com el dan\u00e8s mentre duri la sagnia d’aturats, temporalment i per als nous contractes fixes.
\nNo \u00e9s moment de l\u00ednies vermelles ni de tab\u00fas, ni d’ideologies, \u00e9s hora del sentit com\u00fa i del treball per la col\u00b7lectivitat,…encara que aix\u00f2 signifiqui p\u00e8rdua de poder sindical per obtenir m\u00e9s competitivitat.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t