{"id":556,"date":"2012-01-15T19:58:50","date_gmt":"2012-01-15T18:58:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=556"},"modified":"2012-01-15T19:58:50","modified_gmt":"2012-01-15T18:58:50","slug":"vasos-comunicants","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=556","title":{"rendered":"Vasos comunicants"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

\nAssistim a un per\u00edode de confusi\u00f3 i desconcert total. Tenim la sensaci\u00f3 que ning\u00fa sap cap a on anem i que no existeix la persona que coneix com en podem sortir de l’atzucac on ens hem ficat. Per aix\u00f2 \u00e9s b\u00e0sic de tant en tant girar-nos, mirar enrere, abaixar el cap veient el que hi ha davant els peus, aixecar-lo a poc a poc escodrinyant tot el que hi pot haver, per finalment mirar a l’horitz\u00f3, all\u00e0 lluny.
\nPer entendre el que ens passa jo miro sovint la d\u00e8cada dels noranta i les conclusions que hi trobo m’ajuden a entendre el que ens passa i a imaginar el que cal fer per sortir-ne. En aquella d\u00e8cada es va decidir que l’economia mundial seria global i que es connectaria de forma eficient entre si. Es van posar en marxa mecanismes d’obertura de fronteres, de desaparici\u00f3 de taxes, aranzels, reglaments, que permetrien la connexi\u00f3 efica\u00e7 entre economies de pa\u00efsos i continents diferents. Es va fer de forma inconscient, sense sospesar prou les conseq\u00fc\u00e8ncies.
\nA f\u00edsica estudiem el fenomen de vasos comunicants. Consisteix en el fet pel qual un dip\u00f2sit est\u00e0 connectat a un altre situat a una altura inferior. Si el que hi ha en els dip\u00f2sits \u00e9s un fluid veurem com hi ha una transfer\u00e8ncia del fluid del vas superior al vas inferior. Aquest fenomen \u00e9s el que fa anar les turbines hidr\u00e0uliques, cosa que ajuda a explicar que, al fer la transfer\u00e8ncia, estem alliberant l’energia que hi havia al vas superior. En la realitat els vasos comunicants s\u00f3n m\u00e9s complexes, fent part d’una xarxa hidr\u00e0ulica m\u00e9s complicada. La distribuci\u00f3 d’aigua potable als pobles es fa a partir d’un dip\u00f2sit situat a un nivell m\u00e9s alt que els habitatges de forma que la pressi\u00f3 de l’aigua sigui suficient per v\u00e8ncer tots els obstacles de la xarxa i arribar a totes les aixetes del poble.
\nLa hidr\u00e0ulica \u00e9s una ci\u00e8ncia que, per la seva comprensi\u00f3 visual, es fa servir per explicar altres fen\u00f2mens, com per exemple l’electricitat. Aix\u00ed, el cabal d’aigua \u00e9s la intensitat en ampers, la pressi\u00f3 d’aigua \u00e9s el voltatge el\u00e8ctric i la p\u00e8rdua de c\u00e0rrega \u00e9s la resist\u00e8ncia dels fils. El mateix s\u00edmil el podem aplicar a l’economia, veient el seu conjunt com una connexi\u00f3 monet\u00e0ria. En una xarxa d’aigua municipal hi ha punts molt delicats a tenir en compte. Per exemple, si el dip\u00f2sit es troba a una altura de 150 metres (\u00e9s el cas on visc), a la part m\u00e9s baixa podria passar que la pressi\u00f3 de 15 bar fos excessiva i rebent\u00e9s canonades dom\u00e8stiques. En aquest cas la xarxa ha d’incorporar un element regulador autom\u00e0tic, una v\u00e0lvula, que redueixi la pressi\u00f3 fins a l\u00edmits assumibles. Una cosa que sol passar \u00e9s que la xarxa pateix problemes de creixement. Aix\u00ed, si una part de la xarxa estava dissenyada amb un di\u00e0metre determinat, si s’amplia cap un altre sector podria ser que la pressi\u00f3 no arribi a ser la suficient perqu\u00e8 la p\u00e8rdua de c\u00e0rrega d’aquell di\u00e0metre anterior sigui massa petit i escanyi l’aigua. Tot aix\u00f2 passa en l’economia.
\nEn els anys 90 es va decidir crear la xarxa econ\u00f2mica mundial. Uns pa\u00efsos (occidentals) estaven en dip\u00f2sits superiors i altres (emergents) en dip\u00f2sits inferiors. Es va fer la connexi\u00f3 aix\u00ed, sense cap enginyer que estudi\u00e9s la xarxa, sense veure si feien falta v\u00e0lvules reguladores, ni si els di\u00e0metres eren adequats, ni si el fluid econ\u00f2mic era massa o poc visc\u00f3s, sense estudiar si els dip\u00f2sits superiors es buidarien de cop. Vint anys despr\u00e9s hem vist per a la nostra desesperaci\u00f3 que el volum dels dip\u00f2sits superiors s’ha esmunyit perillosament cap els dip\u00f2sits inferiors de Xina, India, Russia, Brasil i dels pa\u00efsos petroliers. La p\u00e8rdua de nivell dels vasos superiors ha estat tan acusada que no s’han pogut reomplir amb fluid nou en la celeritat corresponent. \u00c9s a dir, la p\u00e8rdua de riquesa del m\u00f3n occidental per transfer\u00e8ncia als pa\u00efsos emergents no s’ha pogut contrarestar amb l’augment pertinent de productivitat i el que ha passat ha estat una p\u00e8rdua notable de riquesa. Aquesta p\u00e8rdua de nivell dels vasos superiors alhora fa que la pressi\u00f3 de la xarxa econ\u00f2mica baixi, perdi velocitat i la transfer\u00e8ncia de riquesa als pa\u00efsos emergents tamb\u00e9 disminueixi.
\nUna vegada hem descobert que a Espanya hem perdut el 30% de la nostra riquesa, qu\u00e8 fer? Cal actuar en tots els llocs possibles de la xarxa. Primer, frenar el cabal de sortida de riquesa, equilibrant el compte corrent exterior, comprant menys petroli i gas i exportant m\u00e9s, tancant aqu\u00ed la v\u00e0lvula manualment. Segon, disminuint la velocitat en les canonades de transfer\u00e8ncia, per exemple augmentant la viscositat, cosa que faria la taxa Tobin sobre les transaccions financeres, abaixant la velocitat monet\u00e0ria. Tercer, posant v\u00e0lvules reguladores, siguin nous aranzels o taxes espec\u00edfiques com la taxa de CO2 o un augment d’IVA discriminatori per productes que importem. Quart, omplint el dip\u00f2sit novament amb m\u00e9s massa monet\u00e0ria, cosa que ha de fer el Banc Central Europeu, i augmentant substantivament la productivitat de l’economia, eliminant tot el que \u00e9s superflu.
\nPer tot aix\u00f2 \u00e9s b\u00e0sic equilibrar el compte corrent espanyol, ajustant l’economia a la realitat, \u00e9s a dir, fent-nos el 30% m\u00e9s pobres del que \u00e9rem a l’any 2007, cosa que es pot fer cobrant menys, treballant m\u00e9s, o amb m\u00e9s impostos. A la fi de l’aprimament hi ha d’haver l’equilibri en el compte corrent i a partir d’aqu\u00ed un creixement amb un saldo exterior positiu que permeti reomplir el dip\u00f2sit de l’economia. Evidentment amb el perm\u00eds del BCE.
\nTot aix\u00f2 \u00e9s el que es va fent, per\u00f2 alhora cal fer m\u00e9s deures, posar les v\u00e0lvules reguladores (CO2 o IVA discriminatori) i modificar la viscositat financera amb la Taxa Tobin. Aqu\u00ed ja no tinc tan clar que els economistes, grans especialistes a explicar el passat per\u00f2 ignorants en el futur, escoltin els enginyers.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t