{"id":541,"date":"2012-01-01T21:02:40","date_gmt":"2012-01-01T20:02:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=541"},"modified":"2012-01-01T21:03:16","modified_gmt":"2012-01-01T20:03:16","slug":"eua-i-alemanya-models-que-xoquen","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=541","title":{"rendered":"EUA i alemanya: models que xoquen"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

La revoluci\u00f3 de l’economia mundial que estem vivint es vol resoldre des de dos punts de vista diferents. Des del costat dels Estats Units es pret\u00e9n solucionar amb mesures com sempre, injectant massa monet\u00e0ria al sistema, impulsant el consum, abaixant el preu de les mat\u00e8ries primeres i augmentant la productivitat. Al contrari, des del costat d’Alemanya, i per tant, d’Europa, es vol sortir de la crisi eliminant consums innecessaris, impulsant l’efici\u00e8ncia de l’economia en el sector p\u00fablic i en el privat, augmentant la productivitat a base de desenvolupar processos i productes en la ind\u00fastria, estalviant i estalviant… S\u00f3n dos conceptes completament oposats i que pot ser que algun dia s’enfrontin competint entre ells.
\nEstats Units ha basat sempre el seu \u00e8xit en el consum. Hi ha problemes… doncs m\u00e9s consum. El pa\u00eds t\u00e9 d\u00e8ficit comercial… no passa res, vol dir que comprem productes pel consum m\u00e9s barats. El d\u00f2lar \u00e9s alt, no importa, importem barat. La base hist\u00f2rica del pa\u00eds rau en el consum. Mengen i beuen cont\u00ednuament, encara que aix\u00f2 faci malb\u00e9 la seva salut. El seu objectiu de felicitat \u00e9s poder comprar totes les innovacions tecnol\u00f2giques i tots els productes que puguin encabir a casa. En part ho han pogut assolir perqu\u00e8 han tingut sempre l’energia molt barata, sigui perqu\u00e8 han tingut petroli propi per satisfer part de les seves necessitats, sigui perqu\u00e8 han tingut for\u00e7a hidr\u00e0ulica, o perqu\u00e8 han impulsat la tecnologia nuclear a una escala prou gran. Per a ells la sortida de la crisi passa per fer m\u00e9s del mateix, impulsar el consum a base de tenir preus de l’energia prou barats que facilitin la fabricaci\u00f3 i distribuci\u00f3 a gran escala. De fet van cam\u00ed ?d’aconse?guir-ho despr\u00e9s d’haver desenvolupat la tecnologia del Shale gas que els donar\u00e0 gas natural a baix preu durant els propers anys.
\nAlemanya basa el creixement en una cultura luterana d’estalvi i treball. Arran de la unificaci\u00f3 de les dues alemanyes a l’any 1991 el pa\u00eds va haver de repartir la seva riquesa amb m\u00e9s habitants. Durant 15 anys l’economia alemanya va patir restriccions, es van congelar salaris, molta gent va haver de viure amb salaris m\u00ednims, es van reorganitzar les ind\u00fastries i els sistemes de distribuci\u00f3, la productivitat va augmentar i amb ella les vendes del pa\u00eds a l’exterior. A partir de l’any 2005 l’economia va entrar en creixement que va deixar moment\u00e0niament durant la crisi de l’any 2009. A l’any 2011 decideix suprimir l’energia nuclear i augmentar el pes de les energies renovables, fet que potenciar\u00e0 aquesta ind\u00fastria.
\nArran de la crisi de l’euro Alemanya pret\u00e9n que la Uni\u00f3 monet\u00e0ria faci el mateix que ella va fer durant quinze anys, fent estr\u00e8nyer el cintur\u00f3 a tots els pa\u00efsos, eliminant tot el que \u00e9s superflu de l’economia, extraient les toxines i el greix del cos. Aquesta pol\u00edtica, per\u00f2, t\u00e9 el perill de caure a l’abisme, perdent el control sobre l’euro. Tamb\u00e9 t\u00e9 la dificultat que, per fer possible que els pa\u00efsos actu\u00efn sobre el greix, necessita estar sempre al costat d’aquest abisme, ja que en cas contrari el ciutad\u00e0 no l’acceptar\u00e0.
\nLa pregunta \u00e9s, qui t\u00e9 ra\u00f3, Estats Units o Alemanya? Per qu\u00e8 si es pot fer la pol\u00edtica d’Estats Units triem la pol\u00edtica alemanya? Perqu\u00e8 Estats Units ha injectat molta massa monet\u00e0ria al sistema i fins ara no ha funcionat, tot i que ara s\u00ed pot funcionar arran de la trobada del Shale gas.
\nLa vertadera resposta \u00e9s que la crisi actual no \u00e9s una crisi com la d’abans. \u00c9s un canvi de model econ\u00f2mic arran dels efectes de la globalitzaci\u00f3. El m\u00f3n ha decidit que t\u00e9 el dret de cr\u00e9ixer de la mateixa forma que ho van fer les economies occidentals. Aix\u00f2 vol dir que ha decidit passar de 1.200 milions de consumidors a 4.500, la qual cosa vol dir que s’han de repartir els recursos entre tots. El m\u00f3n ha de repartir les mat\u00e8ries primeres entre els nous consumidors i els que vindran, els minerals, les energies f\u00f2ssils, els aliments, la fusta, el CO2… Tradu\u00eft al m\u00f3n econ\u00f2mic vol dir que Europa i Am\u00e8rica del nord han de repartir la riquesa de la qual hem gaudit fins ara entre els nous, que tamb\u00e9 la volen tenir, implicant per tant una p\u00e8rdua de consum. Perdre consum vol dir necess\u00e0riament perdre benestar social? No necess\u00e0riament si s’augmenta la productivitat pel mateix valor.
\nPot EUA sortir de la crisi amb els nous jaciment de gas? S\u00ed, per\u00f2 aquest model augmentar\u00e0 de forma notable la concentraci\u00f3 de CO2 amb efecte hivernacle, fet que no ser\u00e0 acceptat per Europa, que haur\u00e0 pres el cam\u00ed de l’estalvi i de les energies renovables. Una mostra del que pot arribar a passar la podem veure ara amb la taxaci\u00f3 del carboni dels avions. Aquesta taxa afecta tots els avions en dest\u00ed i origen Europa, fet que encarir\u00e0 els bitllets cap a aquest espai. Per qu\u00e8 EUA i Xina clamen contra aquesta taxa? Perqu\u00e8 \u00e9s l’embri\u00f3 d’una taxa m\u00e9s general que afectar\u00e0 tots els productes amb entrada a la Uni\u00f3 Europea.
\nLa soluci\u00f3 d’Estats Units a la crisi \u00e9s una soluci\u00f3 a curt termini, mentre que la soluci\u00f3 d’Alemanya \u00e9s una soluci\u00f3 a llarg termini, un canvi de model cap a la societat de l’abund\u00e0ncia frugal. Un xoc de trens ?ine?vitable entre dues cultures, o entre tres, si hi afegim la xinesa. La guerra comercial la tindrem en un futur no gaire lluny\u00e0.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t