{"id":515,"date":"2011-12-18T20:43:41","date_gmt":"2011-12-18T19:43:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=515"},"modified":"2011-12-18T20:43:41","modified_gmt":"2011-12-18T19:43:41","slug":"mirallet-immobiliari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=515","title":{"rendered":"Mirallet immobiliari"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>\ufeff<\/p>\n

<\/a>\ufeff\ufeff<\/p>\n

Continuem en el pendent de baixada. L’economia mundial, en particular la de la zona euro, no troba la soluci\u00f3 als seus problemes. L’\u00fanic pa\u00eds que comen\u00e7a a donar s\u00edmptomes de sortir del pou \u00e9s Estats Units. Com ho ha fet? Senzillament, devaluant el d\u00f2lar, reindustrialitzant de nou, abaixant el cost dels cr\u00e8dits i injectant massa monet\u00e0ria al sistema. Ha actuat segons el manual. Llavors, per qu\u00e8 la zona euro no ho fa? Perqu\u00e8 hi ha massa desequilibris entre els pa\u00efsos i una actuaci\u00f3 d’impuls de l’economia els accentuaria encara m\u00e9s. Els alemanys els volen resoldre de la mateixa forma que ells ho van fer arran de la unificaci\u00f3 de les dues ?alema?nyes l’any 1991. Van tardar 10 anys a solucionar la p\u00e8rdua de riquesa derivada de la unificaci\u00f3, treballant per augmentar la competitivitat del pa\u00eds. Ho van fer contenint els salaris, augmentant la productivitat de les empreses, traient despeses sup\u00e8rflues del sector p\u00fablic, concentrant els esfor\u00e7os a l’exportaci\u00f3, innovant, creant empreses industrials i de serveis… Quan a partir de l’any 2002 Xina va comen\u00e7ar a conquerir mercats, Alemanya ja estava preparada per subministrar maquin\u00e0ria al pa\u00eds asi\u00e0tic i a l’any 2008, inici de la crisi mundial, ja era el pa\u00eds m\u00e9s competitiu del m\u00f3n. Recordo una reuni\u00f3 a Frankfurt el 2002 on un fabricant de paper alemany es lamentava del baix creixement de la seva economia, admirant l’alt creixement d’Espanya. En aquells anys el Banc Central Europeu nom\u00e9s actuava per ajudar l’economia alemanya, mantenint baixos els tipus d’inter\u00e8s. Aix\u00f2 afavoria el funcionament alemany per\u00f2 era una actuaci\u00f3 letal per a l’economia espanyola, amb una bombolla immobili\u00e0ria reescalfada per l’actuaci\u00f3 del BCE. L’ajuda a Alemanya va ser la llosa d’ara per Espanya i aix\u00f2 els alemanys ho haurien d’acceptar.<\/p>\n

El cas \u00e9s que Alemanya \u00e9s molt m\u00e9s competitiva que molts altres pa\u00efsos de la zona euro a excepci\u00f3 dels seus ve\u00efns n\u00f2rdics, B\u00e8lgica, Holanda, Est\u00f2nia i Finl\u00e0ndia, cosa que podem veure en el gr\u00e0fic de balan\u00e7a comercial. La resta de pa\u00efsos tenen economies molt desequilibrades en comparaci\u00f3 als de l’entorn alemany i la creaci\u00f3 de la moneda \u00fanica encara ha accentuat m\u00e9s aquests desequilibris pel fet que el cost i la facilitat del cr\u00e8dit els ha accelerat. Per tant, t\u00e9 ra\u00f3 Angela Merkel quan demana que es facin els deures abans de rellan\u00e7ar l’economia per evitar recaure en la tend\u00e8ncia desequilibridadora. La pregunta \u00e9s si el sistema aguantar\u00e0 mentre es fa el cam\u00ed amb la lentitud que s’avan\u00e7a.<\/p>\n

La p\u00e8rdua de riquesa d’Europa a conseq\u00fc\u00e8ncia a la globalitzaci\u00f3 de l’economia es va amagar durant deu anys amb el recurs a l’endeutament. Despr\u00e9s d’haver-se trencat el mirallet de la immobili\u00e0ria, “mirall, mirallet, qui \u00e9s la m\u00e9s bonica de totes les economies?”, va apar\u00e8ixer la crua realitat: \u00e9rem molt m\u00e9s pobres i hav\u00edem aniquilat una part important del teixit industrial arran d’emmirallar-nos en la construcci\u00f3. Cal, doncs, retornar urgentment als par\u00e0metres anteriors a l’any 2002. Aquesta setmana hem apr\u00e8s que el PIB per c\u00e0pita espanyol ha assolit el valor d’aquell any, per\u00f2 aquesta p\u00e8rdua l’hem concentrat exclusivament en milions d’aturats. \u00c9s evident que la resta del sistema que encara t\u00e9 feina ha de compartir la seva riquesa amb el col\u00b7lectiu m\u00e9s perjudicat, sent solidari. Aix\u00f2 es fa abaixant els salaris dels que treballen per permetre que les empreses tornin a ser competitives, tornant a crear treball, i aprimant el sector p\u00fablic fins atrapar els nivells que tenia a principis dels anys 2000, alliberant recursos financers per a les empreses. Quan aquest plantejament estigui en marxa ser\u00e0 l’hora de comen\u00e7ar les pol\u00edtiques d’impuls monetari, la creaci\u00f3 d’eurobons, la creaci\u00f3 de moneda per part del BCE, el lleuger augment de la inflaci\u00f3 i la creaci\u00f3 de llocs de treball. La zona euro estar\u00e0 en condicions de tornar a ser competitiva.<\/p>\n

De fet l’\u00e0rea euro en el seu conjunt avui no \u00e9s prou competitiva. La zona t\u00e9 un lleuger d\u00e8ficit per compte corrent del -0,4% del PIB. Alemanya t\u00e9 super\u00e0vit per compte corrent perqu\u00e8 ven el 60% de la seva exportaci\u00f3 a Europa, el 40% a la zona euro. Tampoc ho \u00e9s tant. L’euro pateix des de fa temps una sobrevaloraci\u00f3 de la moneda fruit de les pol\u00edtiques del BCE. Mantenir el preu del diner molt per sobre del d’Estats Units afavoreix la sobrevaloraci\u00f3 de l’euro i la p\u00e8rdua de competitivitat de l’\u00e0rea. Despr\u00e9s de l’\u00faltima baixada del tipus d’inter\u00e8s a l’1%, l’euro ha comen\u00e7at a caure fins 1,3 $\/\u20ac. Nom\u00e9s quan ens apropem a valors d’inter\u00e8s del 0,25% que t\u00e9 Estats Units, el valor de l’euro permetr\u00e0 a l’economia europea atrapar la competitivitat necess\u00e0ria per tornar a crear riquesa. El canvi a la c\u00fapula del BCE i la flexibilitzaci\u00f3 de la direcci\u00f3 alemanya apunten que, quan Mario Monti i Mariano Rajoy hagin aplicat els seus programes de contenci\u00f3 del sector p\u00fablic, comen\u00e7ar\u00e0 el rellan\u00e7ament, previsiblement durant el segon trimestre de l’any vinent.<\/p>\n

I si el sistema no aguanta? D\u00e9u ens en lliuri. No hi ha cap possibilitat que un pa\u00eds surti de la zona euro. Seria la seva fi durant generacions. La sortida provocaria una fugida massiva de capitals i aturaria el pa\u00eds. L’\u00fanica possibilitat seria la sortida d’Alemanya, cosa que en lloc de devaluar la seva moneda, seria revaluada i en lloc de perdre capitals, en rebria.<\/p>\n

Prefereixo ser optimista i creure que falten pocs mesos per arribar al punt d’inflexi\u00f3. Aquell mes podrem enterrar definitivament els vidres trencats del mirallet immobiliari que ens ha enganyat durant una d\u00e8cada.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t