{"id":512,"date":"2011-12-04T21:59:09","date_gmt":"2011-12-04T20:59:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=512"},"modified":"2011-12-04T21:59:09","modified_gmt":"2011-12-04T20:59:09","slug":"el-pont-de-la-miseria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=512","title":{"rendered":"El pont de la mis\u00e8ria"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Tornem a ser a la Pur\u00edssima, davant el pont m\u00e9s llarg de l’any. Aquesta vegada, per\u00f2, la situaci\u00f3 no \u00e9s pas la mateixa que la d’altres anys. L’economia est\u00e0 completament desballestada, amb un euro que no sap qu\u00e8 fer per sobreviure, amb unes administracions p\u00fabliques que no saben quadrar els seus pressupostos, unes empreses que no saben on vendre ni cobrar, i unes fam\u00edlies angoixades sense feina i no veient clar el futur dels seus fills. Mireu el gr\u00e0fic, \u00e9s monstru\u00f3s. Ha comen\u00e7at la gran davallada i nom\u00e9s una actuaci\u00f3 contundent pot reconduir el pendent on ens hem posat, cosa que ha de fer el nou president electe, Mariano Rajoy. \u00c9s urgent que actu\u00ef, que expliqui el paquet complet de mesures per atacar la crisi.<\/p>\n

Poc a poc va essent m\u00e9s f\u00e0cil debatre arguments que abans eren tab\u00fa. Per exemple, ning\u00fa dubta que abans viv\u00edem per sobre de les nostres possibilitats, a cr\u00e8dit. Comen\u00e7a a admetre’s que els salaris han de baixar per poder repartir el treball amb els aturats, raonament tab\u00fa nom\u00e9s fa uns quants mesos. A finals de l’any 2008 deia en un article que la xifra que ens hav\u00edem d’empobrir, la que viv\u00edem per sobre de les nostres possibilitats, era prop del 30%. Devem estar a la meitat d’aquest proc\u00e9s, essent ara quan es comen\u00e7a a actuar de forma contundent, sobretot a l’administraci\u00f3 catalana. Tardem massa temps a prendre decisions a causa de la forta resist\u00e8ncia a entendre l’origen del problema, la p\u00e8rdua de productivitat de la societat espanyola i europea. Nom\u00e9s quan les coses esdevenen impossibles s’accepta que s’ha de fer alguna cosa i s’abaixa la resist\u00e8ncia. Aquesta actuaci\u00f3 ens ha portat a tenir m\u00e9s de 4,4 milions d’aturats enregistrats a les llistes de l’atur i a tenir 5,5 milions d’aturats al pa\u00eds, amb la certesa que no es crear\u00e0 m\u00e9s treball fins d’aqu\u00ed molt temps. Perqu\u00e8 crear m\u00e9s treball passa primer per aguantar les empreses que encara queden, fer-les competitives i fortament exportadores, capitalitzar-les i potenciar-les perqu\u00e8 creixin, inverteixin i aix\u00ed cre\u00efn nous llocs de treball. Si poso la mirada en el cam\u00ed a fer, veig que el temps necessari per fer aix\u00f2 no ser\u00e0 abans del 2014. \u00c9s urgent fer coses, saltar tab\u00fas, concentrar tots els debats i dedicar esfor\u00e7os a potenciar les empreses. Veurem qu\u00e8 far\u00e0 el nou govern electe, per\u00f2 els altres actors, empresaris i treballadors podem dissenyar un cam\u00ed que porti al mateix lloc, per exemple abaixant els salaris temporalment per fer les empreses m\u00e9s competitives. Una mesura com aquesta \u00e9s dif\u00edcil d’executar sense con\u00e8ixer les mesures que el nou Govern aplicar\u00e0, per\u00f2 pot ser una mesura condicional, extreta de l’estudi de la competitivitat m\u00ednima que ha de tenir una empresa, un acord entre treballadors i empresa que aplani el cam\u00ed en els propers mesos.<\/p>\n

En els quatre anys que portem de crisi no hem fet res, insisteixo, res, per millorar la competitivitat de les empreses, punt essencial per sortir de la crisi. La reforma laboral no ha servit per aquest prop\u00f2sit i totes les actuacions amb l’ICO per portar m\u00e9s liquiditat a les empreses han estat un frac\u00e0s. Tampoc hi ha hagut cap mesura que disminueixi la importaci\u00f3 de petroli i de gas, el 66% del nostre d\u00e8ficit exterior. L’\u00fanica preocupaci\u00f3 del Govern Zapatero ha estat actuar per abaixar el d\u00e8ficit pressupostari i acontentar els mercats financers que li han de deixar cr\u00e8dit per cobrir-lo. Una actuaci\u00f3 de mira curta, no veient on hi ha l’arrel del problema, la baixa productivitat del pa\u00eds.<\/p>\n

Sovint sentim dir que tal o qual actuaci\u00f3 no es pot fer perqu\u00e8 l’economia no ho permet. Aquesta setmana hem escoltat dir al president Mas que amb aquesta economia dif\u00edcilment es podr\u00e0 obtenir cap Pacte Fiscal, sobretot si els que nom\u00e9s fem els deures som els catalans, dic jo. Per\u00f2 hi ha coses que no depenen de cap capital i una d’elles \u00e9s l’organitzaci\u00f3 del treball. El pont d’aquesta setmana \u00e9s l’exponent que el pa\u00eds no ent\u00e9n de producci\u00f3, que nom\u00e9s sap de serveis i d’administraci\u00f3 p\u00fablica. Ja ho he escrit un altre any, per\u00f2 la mis\u00e8ria actual obliga a recordar-ho. Parar i engegar un dia s\u00ed, dia no, durant tota una setmana, \u00e9s una de les bajanades m\u00e9s grans que es fan en el m\u00f3n de la producci\u00f3. Pensem en els tallers que escalfaran i refredaran els seus locals, la baixa concentraci\u00f3 dels que treballin anant un dia a treballar sabent que l’endem\u00e0 tornen a tenir festa, o en els camions que no podran descarregar durant dos dies enmig de la setmana, cosa que voldr\u00e0 dir que la meitat restar\u00e0 amb la c\u00e0rrega sense poder anar a carregar de nou i l’altre meitat mirant si val la pena quedar aturat un o dos dies enmig del viatge. A les empreses que treballen sempre, que treballen dia i nit durant 360 dies l’any, les m\u00e9s productives del pa\u00eds i les m\u00e9s exportadores, els ho posen molt dif\u00edcil.<\/p>\n

El calendari laboral s’ha d’atacar de forma urgent. Ning\u00fa q\u00fcestiona els dies de vacances ni els 14 dies festius, es q\u00fcestiona la seva organitzaci\u00f3, que estiguin repartits enmig de la setmana, havent-hi la soluci\u00f3 d’enganxar-los al cap de setmana. Es diu que el sector hoteler en surt beneficiat. No \u00e9s cert. Una setmana de pont nom\u00e9s beneficia els viatges a l’estranger, mentre que tres o quatre dies consecutius beneficien nom\u00e9s als hotelers del pa\u00eds.<\/p>\n

Aqu\u00ed el que passa \u00e9s que el pa\u00eds s’ha anat desenvolupant d’esquenes als costos de les empreses, donant prioritat al jaja-jiji, creient que el cr\u00e8dit era infinit i prioritzant els interessos dels pol\u00edtics i de l’esgl\u00e9sia per sobre del de les empreses. Doncs que siguin ells els que cre\u00efn els 5 milions de llocs de treball que falten!<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t