\n
Un pol\u00edtic em comenta que s\u00f3c l’\u00fanic opinador que pensa que a l’origen de la crisi hi ha el desenvolupament monstru\u00f3s i dominador de Xina. \u00c9s estrany, li comento, i nom\u00e9s puc trobar-hi una explicaci\u00f3 pel poc coneixement que el pa\u00eds t\u00e9 del m\u00f3n de la ind\u00fastria.
\nLa influ\u00e8ncia del desenvolupament de Xina des de l’any 2000 \u00e9s notable a EEUU i a Europa. En ambd\u00f3s llocs Xina ha anat conquerint mercats emportant-se llocs de treball, uns 2.500.000 a Europa. Per\u00f2, a m\u00e9s, cada producte que ven a casa nostra deixa d’incorporar la contribuci\u00f3, que tenen els que fabriquem aqu\u00ed, per a la sanitat, les pensions, l’ensenyament, en definitiva, per la nostra societat del benestar.
\nGaireb\u00e9 tots els economistes estan ena?morats del creixement de Xina. Per\u00f2, a qui serveix aquest creixement? Dintre Europa i EEUU aquest creixement nom\u00e9s interessa a qui fabrica m\u00e0quines (Mercedes) i f\u00e0briques (Siemens) que poden vendre all\u00e0. Tamb\u00e9 a les empreses que fabriquen productes de consum que produeixen all\u00e0 i venen a casa nostra. Heus aqu\u00ed la trampa. Xina no creix per al seu consum intern, nom\u00e9s creix per vendre i dominar els mercats europeu i nord-americ\u00e0. Tot l’excedent monetari de les seves exportacions, la reserva monet\u00e0ria m\u00e9s gran del m\u00f3n, nom\u00e9s serveix per conquerir mercats exteriors. Tota aquesta manera de fer \u00e9s premeditada, i forma part d’un pla a llarg termini. Aix\u00f2 explica que, amb una exportaci\u00f3 tan fenomenal com t\u00e9, el valor de la seva moneda, el Yuan, no s’apreci\u00ef de valor com ho faria qualsevol altra moneda en un mercat transparent. Aquesta setmana encara he llegit que Xina pensava devaluar el Yuan per potenciar les seves vendes arran de la davallada de la compra en els seus mercats europeus i americans. Ja veieu, m\u00e9s del mateix, fins que ens enfonsem del tot.
\nNo s\u00f3c l’\u00fanic que pensa aix\u00ed. La patronal francesa tamb\u00e9 creu que els productes xinesos han d’incorporar una taxa a la importaci\u00f3 que compensi la p\u00e8rdua de contribuci\u00f3 a l’estat del benestar. Tornar al proteccionisme? Em pregunta el pol\u00edtic. No necess\u00e0riament com en els temps dels aranzels, ja que aix\u00f2 seria anar contracorrent. La globalitzaci\u00f3 \u00e9s bona perqu\u00e8 permet la circulaci\u00f3 de b\u00e9ns i serveis, permet optimitzar l’economia, per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 efectes negatius que s’han de corregir. Un \u00e9s la p\u00e8rdua de contribuci\u00f3 a l’estat del benestar i l’altre, l’exc\u00e9s de transport que fa intolerable la concentraci\u00f3 de CO2. Poc a poc anem arribant a la conclusi\u00f3 que els mercats financers s’han d’acotar, de frenar en la seva velocitat d’actuaci\u00f3 especulativa. Doncs la part de la globalitzaci\u00f3 que afecta les mercaderies tamb\u00e9 s’ha de revisar, posant-hi tots els costos externs i socials sense caure en la temptaci\u00f3 de tancar les fronteres.
\nPosar taxes a l’entrada dels productes no \u00e9s cap novetat. L’IVA \u00e9s l’impost que es posa a qualsevol producte que entra en el nostre espai econ\u00f2mic. Com m\u00e9s alt sigui, m\u00e9s afectar\u00e0 el producte que ve de fora. El producte que es fabrica aqu\u00ed nom\u00e9s es penalitza pel valor afegit, ja que ell ja es descompta l’IVA de totes les mat\u00e8ries primeres i dels serveis utilitzats durant la seva producci\u00f3. En canvi, el producte que ve de fora, si en el seu pa\u00eds no t\u00e9 l’impost, quan arriba aqu\u00ed l’ha d’incorporar, contribuint a l’estat del benestar. L’altra taxa que s’ha d’afegir \u00e9s la del CO2. Aquesta taxa penalitza el consum d’energies f\u00f2ssils i hauria de funcionar com l’IVA, \u00e9s a dir, incorporant nom\u00e9s el CO2 afegit en un proc\u00e9s, descomptant-lo quan surt a exportaci\u00f3 i incorporant-lo quan entra per importaci\u00f3.
\nTant una mesura com l’altra no agraden als economistes perqu\u00e8, durant la seva aplicaci\u00f3, frena el consum intern de qualsevol economia. Potser s\u00ed, si es fa de manera senzilla, per\u00f2 l’aplicaci\u00f3 d’aquests augments d’IVA i de taxes podrien anar acompanyats d’altres mesures reequilibradores que fessin que l’augment de la pressi\u00f3 fiscal sobre l’economia fos neutra, com per exemple d’una disminuci\u00f3 de l’impost sobre la renda, una disminuci\u00f3 de la contribuci\u00f3 empresarial a la Seguretat Social o acompanyat d’una baixada del tram d’IVA b\u00e0sic, el de l’alimentaci\u00f3. Tampoc agrada als economistes perqu\u00e8 apujar l’IVA fomenta encara m\u00e9s l’economia submergida. \u00c9s cert, per\u00f2 encara ho fomenta m\u00e9s el cost que les empreses han de pagar a la Seguretat Social per cada lloc de treball i no en parla ning\u00fa.
\nAmb aix\u00f2 volia explicar a l’amic pol\u00edtic que hi ha altres maneres de fer en la fiscalitat del pa\u00eds ajudant les empreses a ser m\u00e9s rendibles i a fer m\u00e9s portable el finan\u00e7ament de l’estat del benestar. A canvi, els debats es cenyeixen exclusivament en el finan\u00e7ament dels d\u00e8ficits de les administracions p\u00fabliques i en la creaci\u00f3 de noves empreses derivades de les noves tecnologies amb innovaci\u00f3 i creativitat.
\nEl debat \u00fatil per sortir de la crisi hauria de ser sobre qu\u00e8 fem per impedir que les empreses que queden caiguin i per afavorir el seu creixement i la seva internacionalitzaci\u00f3, augmentant les exportacions. Un debat que hauria de resoldre l’equilibri dels salaris amb la productivitat, el finan\u00e7ament i l’aval de les exportacions, el finan\u00e7ament de circulant, el finan\u00e7ament de modernitzaci\u00f3 de processos i de millores en estalvi energ\u00e8tic, la formaci\u00f3 d’aprenents, el frac\u00e0s escolar, la converg\u00e8ncia de treballs entre la universitat i l’empresa, i la tutela de les empreses a l’exterior amb Acci\u00f310. I evidentment sobre la fiscalitat positiva: la imaginaci\u00f3 en la pol\u00edtica.<\/p>\n