{"id":491,"date":"2011-11-13T21:00:45","date_gmt":"2011-11-13T20:00:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=491"},"modified":"2011-11-13T21:00:45","modified_gmt":"2011-11-13T20:00:45","slug":"com-creixer-el-que-haurien-d%c2%b4haver-debatut-els-partits","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=491","title":{"rendered":"Com cr\u00e9ixer: el que haurien d\u00b4haver debatut els partits"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

La campanya electoral passar\u00e0 sense haver discutit cap mesura concreta de com hem de fer cr\u00e9ixer l’economia perqu\u00e8 les empreses tornin a funcionar, tinguin vendes, beneficis, tornin a invertir i crear llocs de treball. L’\u00fanica cosa que he escoltat (un rumor) \u00e9s la possibilitat d’un banc dolent que es quedi amb els actius immobiliaris no vendibles i la proposta que per cada contracte nou hi hagi una exempci\u00f3 temporal dels costos a la seguretat social. No tothom t\u00e9 clar que l’administraci\u00f3 s’ha de continuar aprimant. En s\u00edntesi, o no hi ha nivell en el col\u00b7lectiu pol\u00edtic que es presenta a les eleccions, o no hi ha ganes de fer el debat de les mesures concretes. Tant si \u00e9s una cosa com l’altra diu molt poc de la cultura democr\u00e0tica del pa\u00eds. Heus aqu\u00ed algunes reflexions que s’haurien de debatre en la campanya.
\nComencem per la necessitat d’aprimar l’administraci\u00f3. Les retallades no penalitzen en exc\u00e9s el creixement? El d\u00e8ficit pressupostari d’una administraci\u00f3 \u00e9s equivalent a tenir p\u00e8rdues. Ning\u00fa es pot permetre perdre indefinidament sense entrar en col\u00b7lapse. Tenir serveis que no podem pagar no condueix enlloc i en moments de crisi el que cal \u00e9s ser eficient en tots els nivells. Fa molts anys que he arribat a la conclusi\u00f3 que l’efici\u00e8ncia en el sector p\u00fablic nom\u00e9s s’assoleix quan els ingressos no cobreixen les despeses. Per\u00f2 pel que fa al creixement de l’economia cal saber que el d\u00e8ficit p\u00fablic es resol amb finan\u00e7ament que es detreu del sector privat. Els bancs fins ara preferien m\u00e9s cr\u00e8dits p\u00fablics (un axioma que ha caigut) que no pas privats perqu\u00e8 entenien que eren m\u00e9s segurs. Per tant, si es vol que les empreses funcionin s’ha de deixar que el cr\u00e8dit arribi i aix\u00f2 passa per menys finan\u00e7ament a l’administraci\u00f3.
\nEl segon component important pel creixement de les empreses \u00e9s que el cr\u00e8dit flueixi. Tot i que l’administraci\u00f3 afluixi el seu recurs al cr\u00e8dit, els bancs continuaran sense donar-ne. Per un costat hi ha el fet que estan espantats i veuen qualsevol client com un potencial mor\u00f3s. Per\u00f2 el fet fonamental \u00e9s que tenen la majoria de recursos posats en productes immobiliaris sense poder-los alliberar. S’han quedat uns immobles i terrenys a preus exageradament alts que ara no poden vendre per estar fora de mercat i haurien d’abaixar el 50% del preu, fet que provocaria p\u00e8rdues enormes. Els bancs, doncs, estan bloquejats i no donaran cr\u00e8dits a les empreses per inversi\u00f3 ni per circulant, la qual cosa impossibilita qualsevol creixement. Una mesura per resoldre aix\u00f2 \u00e9s la creaci\u00f3 d’un banc dolent que es quedi amb els 180.000 milions dels 308.000 milions que els bancs tenen i no venen. Aix\u00f2 hauria d’anar acompanyat de mesures de pignoraci\u00f3 dels seus actius que possibilitin la recuperaci\u00f3 dels valors transferits al banc dolent. Una altra soluci\u00f3 seria crear bancs p\u00fablics per ajudar a noves inversions. Per exemple es podria tornar a crear el banc de cr\u00e8dit industrial per facilitar noves inversions en estalvi energ\u00e8tic i en modernitzaci\u00f3 d’empreses amb cr\u00e8dits fins a 15 anys. Tamb\u00e9 es pot pensar a recuperar el banc hipotecari pel finan\u00e7ament de pisos de protecci\u00f3 oficial amb preus inferiors a 150.000 ?. Si els pisos que ara hi ha en estoc no es poden vendre per tenir preus excessivament alts potser un banc sense aquests problemes pot permetre l’acc\u00e9s a l’habitatge als joves i rellan\u00e7ar m\u00ednimament la construcci\u00f3. Mentrestant es deixa el temps necessari als bancs perqu\u00e8 alliberin pausadament el seu estoc i puguin finan\u00e7ar el capital circulant de les empreses. Imagineu el que pot passar si aquests bancs oficials emeten bons dirigits als particulars tot dient que serveixen per finan\u00e7ar les nostres empreses?
\nAnem ara directament a les pimes. Des de fa 10 anys les empreses han perdut competitivitat de forma alarmant, fet que ha provocat la desaparici\u00f3 total del sector t\u00e8xtil, cal\u00e7at, joguets i bona part del metal\u00b7l\u00fargic. No hem sabut veure que, en cada lloc de treball que s’ha deslocalitzat, es perdia tamb\u00e9 una part del benestar social, de la sanitat, de l’ensenyament i de les pensions. D’aqu\u00ed la urg\u00e8ncia de reindustrialitzar, de crear les condicions per donar-li la volta, de fer possible que les empreses vinguin a invertir aqu\u00ed, cam\u00ed que ja ha comen\u00e7at als Estats Units. Durant aquests anys no hem vist que era impossible competir amb altres pa\u00efsos amb sous de 100 euros al mes. \u00c9s una fal\u00b7l\u00e0cia vendre a la Xina quan tots sabem que la Xina consumeix nom\u00e9s per tornar a vendre a Europa i als EUA. El creixement de la Xina no ajudar\u00e0 a sortir de la crisi al m\u00f3n, en tot cas l’empitjorar\u00e0. El cas \u00e9s que les empreses d’aqu\u00ed han deixat de ser competitives perqu\u00e8, o b\u00e9 tenen els actius productius tecnol\u00f2gicament poc moderns, o b\u00e9 tenen els costos salarials, energ\u00e8tics i financers massa elevats. O ambdues coses alhora, que deu ser el que passa.
\nAbaixar la cotitzaci\u00f3 social d’un treballador com a mesura de xoc \u00e9s una soluci\u00f3? Un sou d’un treballador de 100, t\u00e9 un cost per l’empresa de 137 i el treballador cobra a la fi nom\u00e9s 78. La difer\u00e8ncia, 59, \u00e9s el que paguem al sistema social. No resoldrem mai la compet\u00e8ncia amb pa\u00efsos de baix nivell salarial, per tant cal fer accions per frenar la p\u00e8rdua de riquesa que aix\u00f2 suposa, el que s’anomena una devaluaci\u00f3 t\u00e8cnica. Hi ha dues maneres de fer-la. La primera \u00e9s abaixar els salaris amb un pacte de rendes. Com que aquesta acci\u00f3 comporta p\u00e8rdua adquisitiva de les fam\u00edlies i alhora comprimeix encara m\u00e9s el consum, una mesura com aquesta s’hauria d’acompanyar d’una baixada temporal de l’IVA, cosa que encara empitjoraria m\u00e9s els ingressos de les administracions. La segona soluci\u00f3 \u00e9s la rebaixa de la cotitzaci\u00f3 social de l’empresa, acci\u00f3 que s’ha d’acompanyar d’una pujada de l’IVA per compensar la p\u00e8rdua d’ingr\u00e9s a la Seguretat Social. Una acci\u00f3 com aquesta es pot fer de forma intel\u00b7ligent, apujant l’IVA de forma desigual. Sabem que hi ha productes que s’importen i que no contribueixen a suportar l’estat de benestar social; en aquests productes l’IVA podria ser elevat. En canvi en els que no importem, com els serveis, l’IVA podria ser m\u00e9s baix. Un IVA discriminatori pot fer parcialment d’aranzel i pot ajudar positivament al teixit empresarial.
\nFinalment les mesures fiscals. Cal penalitzar les accions especulatives enfront les productives. Per exemple, s’han d’apujar els impostos especials (gasolina, alcohol, tabac) i els de capital. L’impost sobre els beneficis a les empreses no cal que baixi. Si s\u00f3n reinvertits en actius la llei de llibertat d’amortitzacions els fa fiscalment ?exempts. Si el capital es reinverteix en forma de reserves a les empreses hi hauria d’haver un descompte i, si els beneficis es distribueixen en dividends haurien de cotitzar al 35%.
\nMesures per fer cr\u00e9ixer n’hi ha i s\u00f3n ?obligat\u00f2ries abans que Alemanya es decideixi a fer rodar la m\u00e0quina de fer bitllets, apujar la inflaci\u00f3 i abaixar l’euro. Nom\u00e9s falta un grapat de pol\u00edtics capa\u00e7os de fer el que cal. Seran els que votarem?<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t