{"id":48,"date":"2010-03-29T08:00:30","date_gmt":"2010-03-29T06:00:30","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=48"},"modified":"2010-03-29T17:11:43","modified_gmt":"2010-03-29T15:11:43","slug":"la-revolucio-de-les-materies-primeres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=48","title":{"rendered":"La revoluci\u00f3 de les mat\u00e8ries primeres"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object>
\nFa temps que hem assumit que els canvis que estem vivint formen part d’una revoluci\u00f3. En anteriors ocasions ja he explicat que l’origen dels problemes que tenim prov\u00e9 dels efectes de la globalitzaci\u00f3 i dels canvis d’usos derivats d’Internet. He explicat que la globalitzaci\u00f3 ha transferit part de la riquesa dels pa\u00efsos occidentals a pa\u00efsos emergents, sobretot a l’\u00cdndia i a la Xina. La globalitzaci\u00f3 tamb\u00e9 ha afectat la forma com es mou el capital al m\u00f3n, facilitant un exc\u00e9s d’especulaci\u00f3 financera, amb nous productes monetaris que acaben essent un parany per a l’economia. Vist aix\u00ed, de forma conjunta, la globalitzaci\u00f3 necessita mecanismes reguladors que evitin una deriva definitiva de l’economia i que acabi en col\u00b7lapse. Per exemple, s’han de modificar els criteris de valoraci\u00f3 de cada divisa per evitar que un pa\u00eds creixi a costa d’altres nom\u00e9s perqu\u00e8 mant\u00e9 a qualsevol preu la seva divisa devaluada. La Xina creix amb aquesta premissa. Per\u00f2 no s’adona que si el proc\u00e9s continua, i va escanyant les economies occidentals afectant la base de l’estat del benestar, acabar\u00e0 amb una revolta d’aquestes que pot portar al renaixement dels aranzels. Hi ha propostes per frenar la velocitat de moviment de capitals d’una part a un altre del m\u00f3n, com la taxa Tobin, que tard o d’hora acabaran reeixint.Amb tot, ara comencem a veure un efecte de la globalitzaci\u00f3 que pot ser m\u00e9s greu: la manca de mat\u00e8ries primes. \u00c9s un efecte esperat tot i que no se li ha donat la credibilitat adient. \u00c9s com all\u00f2 que no es vol escoltar. Doncs ja \u00e9s aqu\u00ed. Tot i que durant els anys 2007 i 2008 ja es va fer palesa la manca de mat\u00e8ries primeres, la crisi mundial havia disminu\u00eft els seus efectes. Ara que l’economia mundial comen\u00e7a a remuntar ja es torna a albirar el problema amb for\u00e7a. La gravetat de l’assumpte rau en el fet que fins fa quatre dies el consum mundial es basava en una poblaci\u00f3 relativament petita: Am\u00e8rica del Nord, amb 443 milions d’habitants, Europa amb 501 milions, Jap\u00f3 i Corea del Sud amb 177 milions, i altres pa\u00efsos com Sud-\u00e0frica, Xile i Argentina, amb 106 milions. En total el consum es feia amb una poblaci\u00f3 de m\u00e9s de 1.200 milions d’habitants. De cop i volta una part important del m\u00f3n decideix copiar el nostre estil de vida (tenen el dret a voler-ho fer) i comencen a augmentar el seu consum. L’aportaci\u00f3 de nous consumidors \u00e9s fenomenal, cosa que agrada a molts economistes preveient un fort creixement de l’economia mundial. Els nous pa\u00efsos emergents s\u00f3n el Brasil amb 192 milions d’habitants, Indon\u00e8sia amb 228 milions, India amb 1.139 milions i Xina amb 1.326 milions. Els nous consumidors potencials sumen 2.885 milions, \u00e9s a dir, un 140% m\u00e9s del que hi havia. Em deixo pa\u00efsos com R\u00fassia, Ucra\u00efna, Turquia, Egipte, Nig\u00e8ria, uns en fase de consum i altres molt lluny d’arribar-hi amb una poblaci\u00f3 conjunta de 494 milions d’habitants.
\nNo cal ser economista ni malthusi\u00e0 per veure que no hi ha prou recursos per a tothom. El m\u00e9s evident \u00e9s el petroli, per\u00f2 el tema afecta a totes les mat\u00e8ries primes, des de la fusta, fins l’alumini, passant pel ferro, el coure, l’or,…
\nAlgunes mat\u00e8ries primeres es poden refer augmentant la seva extracci\u00f3. Per exemple, en el nostre sector hi ha manca de pasta de cel\u00b7lulosa. La manca prov\u00e9 de la incapacitat de les f\u00e0briques a servir el material, per\u00f2 no pas de la massa forestal. L’augment de preus propiciar\u00e0 un augment de la capacitat que equilibrar\u00e0 la demanda en un per\u00edode relativament curt de dos o tres anys. Per\u00f2 altres mat\u00e8ries primeres no ho poden fer, com molts minerals o com el mateix petroli. La capacitat de producci\u00f3 actual de petroli t\u00e9 un sostre de 90,15 milions de barrils diaris i la producci\u00f3 del mes de febrer ha estat de 86,59 mb\/d, igualant el consum de l’any 2008. El ritme de creixement del consum augmenta des de 84,94 mb\/d de l’any passat fins els 86,94 mb\/d d’ara. La superaci\u00f3 del sostre comportar\u00e0 que la producci\u00f3 no pugui seguir la demanda, fent el mercat inel\u00e0stic del tot amb puges de preus de forma exponencial que podran arribar a 150 o 200 d\u00f2lars\/barril en poc temps. No us explico res de nou, doncs ja va passar durant l’any 2008, fet que va agreujar de forma notable la crisi econ\u00f2mica. La gravetat del cas \u00e9s que aquell senyal no ha servit per fer els deures del tot. \u00c9s cert que els fabricants de cotxes s’han posat les piles, per\u00f2 el canvi no ha servit per poder tenir avui els cotxes el\u00e8ctrics a disposici\u00f3: encara no en podem comprar cap. No us dic res dels altres productes de consum de l’economia. Ni s’ha comen\u00e7at a parlar del tema.
\nV\u00e9nen temps, doncs, dif\u00edcils per l’economia. Si la crisi havia redu\u00eft el marge del salari disponible pel consum, ara hi afegirem un augment considerable dels preus dels productes derivat de l’escassetat dels materials. Aquest fet afectar\u00e0 tota l’economia de dalt a baix. Per exemple al preus dels pisos que encara queden per vendre. Alg\u00fa creu que si s’aprima la part del salari disponible per consumir es podran pagar les monstruoses hipoteques dels darrers anys? El problema de les caixes i dels bancs pot ser irresoluble, d’aqu\u00ed la pressa del governador del Banc d’Espanya i la ceguesa de les caixes petites que no miren m\u00e9s lluny del seu nas. Per\u00f2 el moviment afectar\u00e0 a la totalitat del consum, establint un nou ordre de prioritats, oblidant la part sup\u00e8rflua, disminuint la necessitat de mat\u00e8ries primeres. Aix\u00f2 obligar\u00e0 a redissenyar els productes, els serveis i els processos productius. En fi, ser\u00e0 tota una sacsejada que modificar\u00e0 la nostra cultura tal i com la coneixem.
\nDe fet no ser\u00e0 res que no s’hagi vist anteriorment. Quan era petit recordo que en els sortidors de gasolina s’escorria la m\u00e0nega fins l’\u00faltima gota. Tamb\u00e9 recordo algun autocar anant amb gasogen, un equip que produ\u00efa gas ciutat a partir de carb\u00f3 a mesura que es necessitava. Evidentment recordo que no es llen\u00e7ava res, que tota la ferralla, el vidre i el paper eren escrupolosament reciclats. Aneu a muntanya i mireu de trobar material d’algun avi\u00f3 caigut: no queden ni els cargols.
\nTornem a un punt on ja hav\u00edem estat, en el que la part m\u00e9s important en la composici\u00f3 de preus d’un producte era la mat\u00e8ria primera i la part menys important el salari. Malauradament hem fet una volta molt gran (50 anys) per retornar-hi.<\/p>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t