{"id":469,"date":"2011-10-23T20:04:10","date_gmt":"2011-10-23T18:04:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=469"},"modified":"2011-10-23T20:05:47","modified_gmt":"2011-10-23T18:05:47","slug":"bancs-paletes-amb-ressaca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=469","title":{"rendered":"Bancs paletes amb ressaca"},"content":{"rendered":"\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
De AraEmprenem<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Cada setmana que passa el cargol que premsa l’economia rep un nou gir que la comprimeix m\u00e9s. La pregunta \u00e9s, fins on? Fins quan hem d’anar baixant? Fins que fem els deures. Per\u00f2, quins exactament?
\nSovint m’he referit al fet que cal igualar el nivell que tenim amb la riquesa real, diferent de la fict\u00edcia que vam viure arran de la bombolla immobili\u00e0ria i dels anys d’exc\u00e9s d’endeutament p\u00fablic. Per un costat hem d’augmentar la productivitat de la societat, per un altre, cal resoldre el sistema financer i, finalment, es necessita un pla per donar impuls a l’economia. Aquest impuls ser\u00e0 en forma de m\u00e9s injecci\u00f3 monet\u00e0ria al sistema, fet que far\u00e0 cr\u00e9ixer el consum, la inflaci\u00f3 i abaixar\u00e0 el preu de l’euro en relaci\u00f3 a altres monedes, tornant-nos alhora m\u00e9s competitius al m\u00f3n. Per\u00f2 per poder fer aix\u00f2 primer cal fer els deures.
\nUn dels m\u00e9s complicats de fer \u00e9s el bancari. Tenim uns bancs paletes i volem uns bancs industrials. Fa trenta anys que tinc tractes amb els bancs i sempre he tingut clar que entenien molt en pisos i molt poc en m\u00e0quines. En els anys que anava a visitar els bancs m’argumentaven que, si el cr\u00e8dit d’una hipoteca no es pagava, almenys els quedava l’immoble. En el meu cas els quedava la maquin\u00e0ria, a la qual cosa em responien, “…i qu\u00e8 vols que en faci d’una m\u00e0quina?”. Ara sabem la resposta, el mateix que amb l’immoble, el que puguis. Puc assegurar que la pregunta es deu al baix nivell professional del sistema bancari espanyol. Un banc que vol entendre d’un sector ha de treballar, ha de seguir-lo, entendre’l. Nom\u00e9s aix\u00ed podr\u00e0 avaluar la bondat d’un projecte. Per\u00f2 no, nom\u00e9s han volgut entendre de rajols.
\nEl problema de la banca espanyola \u00e9s pat\u00e8tic. El cr\u00e8dit que t\u00e9 amb el sector immobiliari va passar de ser de 10.000 milions d’euros a l’any 1992 fins a 303.000 milions d’euros a l’any 2007. Els bancs pretenien que amb el temps els pisos es poguessin anar venent per disminuir aquesta xifra i de mica en mica disminuir la depend\u00e8ncia per\u00f2… sabeu quin \u00e9s el cr\u00e8dit que tenen ara en immobles? 308.000 milions d’euros. No nom\u00e9s no baixa sin\u00f3 que puja. Hem sabut que uns 50.000 milions d’aquesta xifra corresponen a solars sense edificar, amb valor proper a zero. Si donem per suposat (jo ho faig) que els pisos hauran de tenir un valor del 50% del que tenien l’any 2007 per possibilitar a la gent que els pugui comprar, el valor de l’actiu immobiliari del sector bancari pot tenir una p\u00e8rdua de 180.000 milions d’euros. Amb aquest llast \u00e9s impossible que els bancs tornin a funcionar.
\nQu\u00e8 podem fer per digerir aix\u00f2? Una soluci\u00f3 \u00e9s crear un banc dolent al qual se li hauria de transferir aquest regal. Haur\u00edem de saber el preu que cobrarem als bancs i d’on surten els recursos p\u00fablics per fer-ho. Una altra soluci\u00f3 \u00e9s deixar caure les institucions m\u00e9s petites i que el sector p\u00fablic es faci c\u00e0rrec de l’asseguran\u00e7a dels dip\u00f2sits. Finalment, una tercera soluci\u00f3 \u00e9s deixar els bancs com estan, fent la penit\u00e8ncia durant el temps que els calgui, i generar una nova via de finan\u00e7ament p\u00fablic. Es podria tornar a crear el banc d’inversi\u00f3 industrial i el banc hipotecari, privatitzats fa anys. Penso que pot ser la millor soluci\u00f3 mentre els bancs fan la travessia del desert.
\nSovint es posa com a element negatiu de la nostra economia el nivell atomitzat de les empreses. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed, almenys a la ind\u00fastria, perqu\u00e8 \u00e9s el que el sistema bancari ha perm\u00e8s. La meva experi\u00e8ncia diu que mai hi ha hagut un sistema financer privat amb possibilitats per finan\u00e7ar projectes a 15 anys. Sense aix\u00f2 \u00e9s impensable que es puguin fer inversions d’un cert nivell, cosa que a la llarga t\u00e9 com a resultat un teixit industrial amb poc capital. Aquesta experi\u00e8ncia ens ha de fer veure que la sortida al sistema financer ha de resoldre tamb\u00e9 aquesta disfunci\u00f3 si el que volem \u00e9s reindustrialitzar l’economia. La Generalitat, amb l’ICF, pret\u00e9n engegar una f\u00f3rmula mixta amb la banca aportant sistemes d’avals, per\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s un peda\u00e7 pel moment actual.
\nEl temps s’ha acabat per al sistema bancari, essent hora de posar-lo a rega. Aix\u00f2 tamb\u00e9 demana el canvi de la direcci\u00f3 econ\u00f2mica del pa\u00eds. Com podem admetre que la direcci\u00f3 financera la porti alg\u00fa que en lloc de fer de banquer ha fet de paleta? Creieu que podem assumir que cap d’aquests dirigents ens doni lli\u00e7ons de qu\u00e8 hem de fer, despr\u00e9s de veure durant trenta anys la seva ineptitud? Amb quina autoritat poden dir a un empresari, que ha reinvertit els guanys de tota la seva vida a l’empresa, que per continuar treballant ha d’hipotecar el seu habitatge, que si no ho fa vol dir que no confia en el projecte i que el banc no t\u00e9 per qu\u00e8 confiar en ell? No haurem de demanar tamb\u00e9 al director de l’oficina banc\u00e0ria que avali el dip\u00f2sit que hi tenim perqu\u00e8 li hem perdut la confian\u00e7a?
\nCal urgentment un canvi de direcci\u00f3 al sistema bancari. \u00c9s un problema moral i d’intel\u00b7lig\u00e8ncia social. La forma m\u00e9s r\u00e0pida de crear treball \u00e9s la d’impulsar la millora de les empreses que encara queden. Les inversions per millorar aquestes empreses necessiten finan\u00e7ament adient, cosa que s’ha de preveure fora del teixit financer actual. El banc de cr\u00e8dit industrial no era cap meravella, per\u00f2 ara pot ser una oportunitat per al creixement que ens cal. El cr\u00e8dit al consum i el cr\u00e8dit a la venda poden quedar igualment a mans dels bancs actuals esperant que purguin els seus excessos de borratxera, la seva ressaca.
\nNecessitem bancs industrials que no entenguin d’especulaci\u00f3.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t