{"id":467,"date":"2011-10-16T21:37:23","date_gmt":"2011-10-16T19:37:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=467"},"modified":"2011-10-16T21:37:23","modified_gmt":"2011-10-16T19:37:23","slug":"italia-un-gran-casino","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=467","title":{"rendered":"It\u00e0lia, un gran casino"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: center;\"><object classid=\"clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000\" width=\"560\" height=\"315\" codebase=\"http:\/\/download.macromedia.com\/pub\/shockwave\/cabs\/flash\/swflash.cab#version=6,0,40,0\"><param name=\"allowFullScreen\" value=\"true\" \/><param name=\"allowscriptaccess\" value=\"always\" \/><param name=\"src\" value=\"http:\/\/www.youtube.com\/v\/CIWKj47c28Q?version=3&amp;hl=es_ES\" \/><param name=\"allowfullscreen\" value=\"true\" \/><embed type=\"application\/x-shockwave-flash\" width=\"560\" height=\"315\" src=\"http:\/\/www.youtube.com\/v\/CIWKj47c28Q?version=3&amp;hl=es_ES\" allowscriptaccess=\"always\" allowfullscreen=\"true\"><\/embed><\/object><\/p>\n<p><strong> <\/strong>Cada vegada que vaig a Lucca, a la Toscana, em fascina la complexitat de la seva xarxa vi\u00e0ria i el desordre en les comunicacions. Lucca \u00e9s una ciutat que t\u00e9 una part hist\u00f2rica emmurallada molt bonica. Dintre les muralles hi viuen uns 8.000 habitants, per\u00f2 a fora n&#8217;hi viuen uns 80.000. La dimensi\u00f3 s&#8217;assembla a la de l&#8217;\u00e0rea metropolitana de Girona, per\u00f2 el desordre urban\u00edstic i viari \u00e9s descomunal. La ciutat ha crescut barrejant ind\u00fastria (150 f\u00e0briques i tallers de paper) i vivenda, passant d&#8217;una estructura rural a una altra d&#8217;industrial. Per aquest fet els carrers i les carreteres arriben a ser tan estrets que sovint no es poden creuar dos cotxes, amb tra\u00e7ats completament il\u00b7l\u00f2gics, derivats dels camins que anaven als camps, vorejant-ne ara un, ara un altre. A m\u00e9s la ciutat es troba dividida per dues l\u00ednies ferrovi\u00e0ries que tallen el tr\u00e0nsit quan passa un tren i per una multitud de petits canals d&#8217;aigua. Durant les meves visites intento fer un esfor\u00e7 per orientar-me, per\u00f2 \u00e9s en va. Les persones que em porten en cotxe, quan troben un emb\u00fas, cosa freq\u00fcent, canvien d&#8217;itinerari cercant entre els carrers i carreteres secund\u00e0ries una alternativa al tap. Tot plegat \u00e9s un embolic, un gran casino, com diuen ells.<br \/>\nAquesta imatge \u00e9s una mica la que t\u00e9 el pa\u00eds. It\u00e0lia viu permanentment en un n\u00favol de contradiccions. Ara mateix t\u00e9 una crisi profunda, per\u00f2 actua com si no la tingu\u00e9s. T\u00e9 un govern impresentable, per\u00f2 no genera cap preocupaci\u00f3 important. T\u00e9 una disjuntiva enorme entre la religi\u00f3 i la modernitat que no li treu la son. T\u00e9 un daltabaix entre la cultura del nord i la del sud que sovint els deixa indiferents. \u00c9s un territori habituat a viure entre el blanc i el negre, amb una gent que ho relativitza tot.<br \/>\nLa crisi a It\u00e0lia ser\u00e0 m\u00e9s dif\u00edcil de resoldre pel fet que els governs no seran tan contundents com ho s\u00f3n l&#8217;espanyol, el portugu\u00e8s, l&#8217;irland\u00e8s o el catal\u00e0. L&#8217;actuaci\u00f3 del govern itali\u00e0 s&#8217;assembla a la del de Gr\u00e8cia, proposant mesures que nom\u00e9s es compliran a mitges. Una vegada un taxista itali\u00e0 se&#8217;m queixava de la duresa de les sancions espanyoles en mat\u00e8ria de disciplina vial. Em raonava que a It\u00e0lia les lleis no es feien pas per complir-les estrictament. Molts industrials m&#8217;han preguntat aquesta setmana per la duresa de la crisi a Espanya i la meva resposta sempre ha estat la mateixa, a Espanya hem tardat a veure la gravetat de la crisi, per\u00f2 tot i aix\u00f2 anem un pas per endavant d&#8217;It\u00e0lia i de Fran\u00e7a, fent els deures quan altres pa\u00efsos encara dubten si fer-los, per la qual cosa en sortirem abans.<!--more--><br \/>\nLes eleccions italianes han de ser el 2013, per\u00f2 tothom d\u00f3na per fet que Berlusconi no passar\u00e0 d&#8217;aquest any al no poder aprovar els pressupostos. Es queixen que no troben un pol\u00edtic amb prou carisma per dirigir el pa\u00eds, tot i que Prodi ho hauria pogut ser si hagu\u00e9s estat acompanyat de m\u00e9s imatge. Ara estan pensant que Mario Monti podria ser el pol\u00edtic de la transici\u00f3. Per\u00f2 el llast de la direcci\u00f3 pol\u00edtica italiana \u00e9s la connexi\u00f3 amb la m\u00e0fia. Aix\u00f2 fa que l&#8217;administraci\u00f3 del pa\u00eds sigui del tot ineficient, quan no corrupta, impedint impulsar l&#8217;economia i essent un vertader fre pel funcionament del pa\u00eds. Les inversions p\u00fabliques vi\u00e0ries fan riure si es miren amb els nostres ulls. Carreteres plenes de revolts, estretes, sense voral, rotondes fetes amb quatre tanques, improvisades fa deu anys, obres que es comencen i que s&#8217;aturen per no arribar el pressupost a la fi&#8230; innombrables exemples del que no ha de fer una administraci\u00f3 p\u00fablica.<br \/>\nAquest fet de tenir una administraci\u00f3 que \u00e9s un impediment fa que l&#8217;individu itali\u00e0 sigui un espavilat i que lluiti sol per la superviv\u00e8ncia. Em fascina la seva imaginaci\u00f3, la facilitat de fer contactes, d&#8217;exportar arreu del m\u00f3n, a la Xina, a Indon\u00e8sia, a Austr\u00e0lia, al Pakistan, a \u00cdndia, al Jap\u00f3, a Nig\u00e8ria, a Turquia, al L\u00edban, a Egipte, a Ar\u00e0bia Saudita, a Iran&#8230; a pa\u00efsos que per nosaltres s\u00f3n completament ex\u00f2tics. He vist una visita, organitzada per la cambra de comer\u00e7 de Lucca, d&#8217;un grup d&#8217;empresaris estrangers a empreses de la ciutat i m&#8217;han comentat que \u00e9s un fet regular.<br \/>\nFinalment It\u00e0lia t\u00e9 un problema cultural entre el nord i el sud m\u00e9s greu que el d&#8217;Espanya. Quan els pregunto on \u00e9s la ratlla que separa el nord del sud em diuen que dep\u00e8n de qui fa la ratlla. Si la ratlla la fan els del nord, la Toscana forma part del sud. Si la ratlla la posen els del sud, llavors la Toscana forma part del nord. Aix\u00ed la Toscana esdev\u00e9 el territori de transici\u00f3 entre el nord i el sud, un espai flou, gris\u00f3s. \u00c9s prou industrial per ser considerada com del nord, per\u00f2 alhora \u00e9s desordenada i ca\u00f2tica per ser tinguda com del sud.<br \/>\nEls explico que Catalunya t\u00e9 un problema semblant de nord i sud amb altres regions d&#8217;Espanya, que la solidaritat arriba a ser del 10% en lloc del 2% dels l\u00e4nders rics alemanys. Em responen que una cosa \u00e9s ser solidari per\u00f2 que una altra \u00e9s ser babau, no tenint idea de quina part de solidaris o de babaus s\u00f3n ells. M&#8217;expliquen a la Toscana que entenen el malestar del Trentino o de Cal\u00e0bria perqu\u00e8 la gent \u00e9s molt m\u00e9s ordenada i cuidada, fet que els fa sentir com estrangers a la It\u00e0lia que no \u00e9s estrictament del nord.<br \/>\nEls temps que ens toca viure s\u00f3n de gran transformaci\u00f3, eliminant inefici\u00e8ncies i tornant a posar els punts sobre les is. Pot ser una ocasi\u00f3 d&#8217;or perqu\u00e8 a Europa es resolguin molts dels embolics que s&#8217;han anat fent al llarg de la hist\u00f2ria. Una oportunitat per desfer el gran casino itali\u00e0 i espanyol.<\/p>\n<div style=\"padding-top:0px;\t\r\npadding-right:0px;\r\npadding-bottom:0px;\r\npadding-left:0px;\r\nmargin-top:0px;\r\nmargin-right:0px;\r\nmargin-bottom:0px;\r\nmargin-left:0px;\"><a href=\"https:\/\/twitter.com\/share\" class=\"twitter-share-button\" \r\n\t\t\t\t        data-url=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=467\" \r\n\t\t\t\t        data-via=\"joanvilallanars\"\r\n\t\t\t\t\t    data-text=\"Tuiteja\"\r\n\t\t\t\t\t    data-related=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-count=\"horizontal\"\r\n\t\t\t\t\t    data-hashtags=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-lang=\"ca_CA\"\r\n\t\t\t\t\t    data-counturl=\"\"\r\n\t\t\t\t\t    data-size=\"medium\"\r\n\t\t\t\t\t    data-dnt=\"false\"\t> Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t                <script>\r\n\t\t\t\t\t    !function(d,s,id) {\r\n\t\t\t\t\t      var js,fjs=d.getElementsByTagName(s)[0];\r\n\t\t\t\t\t      if(!d.getElementById(id)) {\r\n\t\t\t\t\t       js=d.createElement(s);js.id=id;js.src=\"https:\/\/platform.twitter.com\/widgets.js\";fjs.parentNode.insertBefore(js,fjs);\r\n\t\t\t\t\t      }\r\n\t\t\t\t\t    }\r\n\t\t\t\t\t   (document,\"script\",\"twitter-wjs\");\r\n\t\t\t\t\t    <\/script>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Cada vegada que vaig a Lucca, a la Toscana, em fascina la complexitat de la seva xarxa vi\u00e0ria i el desordre en les comunicacions. Lucca \u00e9s una ciutat que t\u00e9 una part hist\u00f2rica emmurallada molt bonica. Dintre les muralles hi viuen uns 8.000 habitants, per\u00f2 a fora n&#8217;hi viuen uns 80.000. La dimensi\u00f3 s&#8217;assembla a la de l&#8217;\u00e0rea metropolitana de Girona, per\u00f2 el desordre urban\u00edstic i viari \u00e9s descomunal. La ciutat ha crescut barrejant ind\u00fastria (150 f\u00e0briques i tallers de&#8230;<\/p>\n<p class=\"read-more\"><a class=\"btn btn-default\" href=\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=467\">Llegeix l&#8217;article<span class=\"screen-reader-text\"> Llegeix l&#8217;article<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-467","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-opinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/467","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=467"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/467\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":468,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/467\/revisions\/468"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=467"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=467"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=467"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}