{"id":462,"date":"2011-10-09T21:59:08","date_gmt":"2011-10-09T19:59:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=462"},"modified":"2011-10-09T22:00:51","modified_gmt":"2011-10-09T20:00:51","slug":"tothom-a-devaluar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=462","title":{"rendered":"Tothom a devaluar"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Aquesta setmana he rebut la visita d’un enginyer mexic\u00e0. El seu viatge per Espanya ha de servir per trobar idees tecnol\u00f2giques per fer inversions a la f\u00e0brica de paper on treballa. Em va explicar que fins fa pocs mesos la seva empresa no podia competir en preus amb el paper que els arribava d’Estats Units per\u00f2 que la devaluaci\u00f3 del peso mexicano els ha perm\u00e8s retrobar la competitivitat que ara aprofiten per invertir, augmentant la producci\u00f3, millorant la qualitat i disminuint el consum energ\u00e8tic i d’aigua. Tot un cl\u00e0ssic de l’economia: la devaluaci\u00f3 de la moneda.
\nPortem mesos immersos en els problemes de les finances p\u00fabliques i no ens adonem que la situaci\u00f3 no es podr\u00e0 resoldre fins que l’economia torni a cr\u00e9ixer. El problema nom\u00e9s s’arreglar\u00e0 quan es resolguin els vectors que van portar a la crisi, que s\u00f3n majorit\u00e0riament dos: la p\u00e8rdua de riquesa per transfer\u00e8ncia de llocs de treball a la Xina i la derivada de l’augment dels preus del petroli. Cal actuar en ambd\u00f3s factors juntament per resoldre la situaci\u00f3, cosa que una devaluaci\u00f3 de l’euro en un 30 o 40% arreglaria de forma immediata, tal com ha passat a M\u00e8xic o com tamb\u00e9 est\u00e0 passant a Estats Units o a Anglaterra.
\nEn el seminari que vaig anar fa una setmana a Als\u00e0cia em van explicar la manera com una empresa xinesa va comprar una gran m\u00e0quina de paper. La m\u00e0quina, d’un valor de cap a 300 milions d’euros, la venia una multinacional finlandesa (amb 29.000 treballadors) a una gran empresa xinesa en expansi\u00f3. M’explicaven que despr\u00e9s de molts mesos de negociaci\u00f3 va arribar el dia de la signatura del contracte, en la qual participaria el president de la companyia. Quan aquest va arribar, va llegir el contracte i va comen\u00e7ar a parlar amb els seus enginyers xinesos. Al cap d’una estona, es van dirigir als negociadors finlandesos i els van preguntar, “…i si en lloc d’una m\u00e0quina s\u00f3n dues, quin preu ser\u00e0?”. Caram!, l’equip de finlandesos comencen a fer n\u00fameros, a telefonar als seus col\u00b7legues de Finl\u00e0ndia i unes hores m\u00e9s tard presenten la seva nova oferta per dues grans m\u00e0quines. El president llegeix la nova oferta i diu “…i si en lloc de dues m\u00e0quines s\u00f3n tres?” I aix\u00ed va ser, van comprar tres de les m\u00e0quines m\u00e9s grans que es poden construir. Aix\u00f2 no ho pot fer cap altra empresa del m\u00f3n, nom\u00e9s ho pot fer una empresa que t\u00e9 al seu darrere tota la capacitat financera de l’estat.\"\"
\nXina \u00e9s un pa\u00eds amb un capitalisme dirigit, fet que porta a que les seves actuacions siguin tan contundents que fan que sovint dominin el mercat on es posen. Malauradament s’han posat en el mercat del paper, i han esborrat d’un plegat tot el mercat de paper estucat mundial.
\nLa Xina det\u00e9 3.800.000 milions de d\u00f2lars en reserves, mentre que la Uni\u00f3 Europea en t\u00e9 886.000 milions i els Estats Units 142.900 milions. El balan\u00e7 del compte corrent de Xina \u00e9s de 272.500 milions de d\u00f2lars, mentre que el d\u00e8ficit de l’Europa de l’euro \u00e9s de -5.580 milions de d\u00f2lars. La Xina ven a Europa 383.000 milions d’euros, mentre que Europa ven a Xina 153.000 milions d’euros, amb un saldo comercial a favor de la Xina de 230.000 milions d’euros. Aquest balan\u00e7 negatiu significa que m\u00e9s de 2,5 milions de llocs de treball han anat d’aqu\u00ed a all\u00e0 amb les ?prestacions de l’estat de benestar incloses. Qualsevol mecanisme financer m\u00ednimament el\u00e0stic hauria corregit aquesta difer\u00e8ncia fent pujar el valor del iuan xin\u00e8s i fent baixar l’euro, per\u00f2 no, aix\u00f2 no passa, la qual cosa afecta i comprimeix cada vegada m\u00e9s l’economia de l’eurozona.
\nSe’m fa dif\u00edcil entendre l’ordre mundial en el sistema de canvis de monedes, sobretot la ra\u00f3 per la qual es permet que la Xina continu\u00ef impune amb una moneda tan devaluada tenint els resultats de reserves i super\u00e0vit comercial que t\u00e9. Per\u00f2 tampoc entenc la pol\u00edtica monet\u00e0ria de l’eurozona. Si la balan\u00e7a comercial del seu conjunt \u00e9s negativa, per qu\u00e8 es deixa que l’euro continu\u00ef tenint valors elevats en relaci\u00f3 amb les monedes competidores com el iuan, el d\u00f2lar, la lliura anglesa o la corona sueca? Em temo que la resposta \u00e9s la d’una visi\u00f3 esbiaixada per part del Banc central europeu. El conjunt dels pa\u00efsos de l’eurozona t\u00e9 un d\u00e8ficit comercial de -5.580 milions de d\u00f2lars, per\u00f2 Alemanya t\u00e9 un super\u00e0vit de 162.300 milions de d\u00f2lars. El problema \u00e9s que el Banc central europeu nom\u00e9s mira a Alemanya i aplica les pol\u00edtiques que nom\u00e9s convenen als alemanys. No li aniria b\u00e9 a Alemanya una devaluaci\u00f3 de l’euro? I tant!, vendrien encara m\u00e9s, per\u00f2 tenen por de la inflaci\u00f3 que aquesta mesura comporta. Ara que el petroli ha baixat a la ratlla de 100 $\/b, per causa de la baixa activitat mundial, seria una bona ocasi\u00f3 per devaluar l’euro fent anar la m\u00e0quina que fabrica bitllets d’euro i apujant la inflaci\u00f3 fins cap a un 4%. Els efectes serien enormes i immediats: contracci\u00f3 de la compra de petroli i d’altres productes provinents de fora i augment de l’activitat exportadora, cosa que equilibraria r\u00e0pidament el d\u00e8ficit exterior de la zona. Auguro que, si un dia passa aix\u00f2, r\u00e0pidament els altres pa\u00efsos competidors devaluaran al seu torn les seves monedes per mantenir la paritat actual i s’entrar\u00e0 en una guerra de divises. Si aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed, val la pena arribar a aquest punt perqu\u00e8 no es pot suportar que la resta del m\u00f3n creixi a costa de la zona euro.
\nL’enginyer mexic\u00e0 em va explicar que havia treballat en una f\u00e0brica de paper tiss\u00fa a Veracruz, una f\u00e0brica que vaig visitar l’any 1978 en el viatge d’estudis que vam fer els alumnes de l’escola de Grenoble. Vaig recordar que en aquella visita vaig quedar meravellat de la tecnologia que tenia aquella f\u00e0brica. Ara ha estat ell qui ha quedat estranyat del nivell tecnol\u00f2gic que ha vist en la seva visita. Nom\u00e9s han passat 33 anys.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t