{"id":459,"date":"2011-10-08T17:43:20","date_gmt":"2011-10-08T15:43:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=459"},"modified":"2011-10-08T17:43:20","modified_gmt":"2011-10-08T15:43:20","slug":"pacte-de-rendes-i-discriminacio-positiva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=459","title":{"rendered":"Pacte de rendes i discriminaci\u00f3 positiva"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Aquesta setmana he viatjat al centre geogr\u00e0fic d’Europa, entre Su\u00efssa, Fran\u00e7a i Alemanya. L’avi\u00f3 estava ple de gent que anava a vendre productes i serveis fora d’Espanya. Mai com ara els catalans hem exportat tant. Les vendes a l’exterior s\u00f3n l’\u00fanica sortida per a la majoria de les empreses del nostre pa\u00eds i a aix\u00f2 hi dediquen els esfor\u00e7os m\u00e9s grans. La percepci\u00f3 que es veu \u00e9s que \u00e9s possible sobreviure exportant per\u00f2 que encara no hem tocat fons, havent de potenciar encara m\u00e9s aquesta venda exterior.
\nEl problema pot venir ara d’una baixada de la demanda externa, de pa\u00efsos com Fran\u00e7a o la mateixa Alemanya, agreujat per la necessitat d’altres pa\u00efsos com It\u00e0lia per exportar. Els propers mesos veurem m\u00e9s problemes per vendre i per mantenir la rendibilitat havent de lluitar contra una compet\u00e8ncia en una lluita per la superviv\u00e8ncia.
\nEn aquest context les millores de productivitat s\u00f3n imprescindibles, encara que no evidents. Com ho pot fer una empresa per millorar en poc temps la seva competitivitat? Pot invertir en noves instal\u00b7lacions i processos, cosa no evident per haver-ho de fer sense bancs i per necessitar molt temps. Pot intentar dissenyar nous productes si est\u00e0 preparada per a aix\u00f2. Pot incrementar la seva producci\u00f3 augmentant el temps de treball, creant m\u00e9s torns, impulsant la intensitat de treball, disminuint l’absentisme, millorant l’organitzaci\u00f3 interna. Per\u00f2 si amb tot aix\u00f2 no en fa prou cal que faci alguna altra cosa per sobreviure. Moltes empreses han optat per alleugerir personal, algun d’innecessari per a la fabricaci\u00f3, d’altre ineficient, encara que la majoria de les vegades ho han fet per ajustar la plantilla a les vendes resultants despr\u00e9s de la crisi. Tot aix\u00f2 es va fer i ara es torna a fer en aquesta segona recaiguda econ\u00f2mica. Per\u00f2 hi ha una altra manera de fer que \u00e9s la lluita per vendre m\u00e9s enll\u00e0, l’augment de producci\u00f3 i l’ajust de costos via reducci\u00f3 salarial. Aquesta manera \u00e9s m\u00e9s justa que la que s’ha fet fins ara, repartint el resultat de la crisi entre tots i no deixant-lo nom\u00e9s als aturats. Alhora mant\u00e9 el teixit productiu i no ensorra tant la demanda interna d’un pa\u00eds. Aix\u00f2 \u00e9s el que va fer Alemanya per superar la crisi de l’annexi\u00f3 d’Alemanya de l’Est i el que va fer per superar la crisi financera del 2009.
\nM’han contestat que \u00e9s normal que un pa\u00eds com Espanya o Estats Units visqui amb d\u00e8ficit del compte corrent de forma permanent. Tamb\u00e9 es pensava fins ara que era normal viure amb d\u00e8ficit de pressupost cr\u00f2nic, augmentant any rere any el deute del pa\u00eds, com si aix\u00f2 fos infinit.
\nEl compte corrent exterior est\u00e0 compost per la balan\u00e7a comercial que t\u00e9 en compte la venda i compra de b\u00e9ns, per la balan\u00e7a de serveis que t\u00e9 en compte el turisme, les assegurances, els serveis financers (intermediaci\u00f3, comissions), els serveis governamentals (ambaixades, destacaments militars) i els royalties, per la balan\u00e7a de transfer\u00e8ncies com els ajuts dels governs a altres pa\u00efsos i l’enviament de diner per part dels emigrants, i per la balan\u00e7a de rendes, derivada del resultat de la producci\u00f3 en altres pa\u00efsos. Hist\u00f2ricament Espanya t\u00e9 la balan\u00e7a comercial i de rendes negativa, per\u00f2 aquest valor sempre havia estat compensat per la balan\u00e7a de serveis i de transfer\u00e8ncies. \u00c9s a dir, el turisme estranger compensava la compra de productes a l’exterior i les rendes que obtenien les empreses multinacionals establertes al nostre territori. Per\u00f2 a partir de l’any 1997 aquest equilibri es trenca completament, amb un augment exagerat en la importaci\u00f3 de b\u00e9ns i rendes impossible de ser compensat pels serveis. Despr\u00e9s de l’arribada de la crisi a l’any 2008 aquesta tend\u00e8ncia es va corregint, no essent suficient encara per permetre l’equilibri del compte corrent. Aix\u00ed que cal que vinguin molts m\u00e9s turistes estrangers, comprar menys a fora i vendre-hi molt m\u00e9s, per assolir un super\u00e0vit exterior que ajudi a equilibrar el deute del pa\u00eds derivat dels anys de borratxera immobili\u00e0ria. Si mireu el gr\u00e0fic, veureu que el cam\u00ed seguit per Alemanya i Espanya s\u00f3n un mirall, completament inversos. Alemanya va necessitar 10 anys de treball i restriccions per absorbir la p\u00e8rdua de riquesa per l’absorci\u00f3 d’Alemanya de l’Est. Nosaltres tot just portem 3 anys i quan m\u00e9s aviat fem els deures, m\u00e9s aviat en sortirem.
\nLa setmana passada deia que no era pas una tasca tremendament dif\u00edcil resoldre el problema, el que cal \u00e9s treballar-hi, cosa que no es fa, nom\u00e9s es t\u00e9 al cap la reducci\u00f3 de despesa p\u00fablica. El desfasament de l’economia espanyola arran de la caiguda de la bombolla immobili\u00e0ria deu ser entre el 25% i el 30%. El cost per l’economia dels 3,5 milions d’aturats nous (no cr\u00f2nics) \u00e9s del 20%, l’augment de l’economia submergida pot ser entre el 5 i el 10% i el d\u00e8ficit del compte corrent al primer semestre \u00e9s del 3,7%. Falta molt poc per tocar fons i sortir rebotant amunt, nom\u00e9s cal executar un pla que posi ordre a aquestes magnituds.
\nAquesta setmana la CEOE ha dit que no complir\u00e0 l’augment salarial pactat del 2,5% pel 2012 i comen\u00e7a a irrompre en la campanya electoral el pacte de rendes. La gran patronal \u00e9s culpable d’acceptar pactes amb els sindicats que hipotequen el pa\u00eds. Les grans empreses, amb bones economies d’escala, han acceptat alegrement augments salarials impossibles d’assumir que tenallen de forma greu la superviv\u00e8ncia de les pimes. El pacte de rendes ha de possibilitar congelar i reduir salaris per tornar a fer competitives les nostres empreses amb les contrapartides que facin falta, com la reinversi\u00f3 dels beneficis, el no repartiment de dividends i el manteniment de les plantilles. No s’ha de tractar de la mateixa manera una empresa especulativa que una altra que inverteix en futur i lluita pel manteniment dels llocs de treball. Aqu\u00ed tamb\u00e9 la discriminaci\u00f3 ha de ser positiva.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t