{"id":456,"date":"2011-10-01T15:52:34","date_gmt":"2011-10-01T13:52:34","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=456"},"modified":"2011-10-01T15:52:34","modified_gmt":"2011-10-01T13:52:34","slug":"repetiu-amb-mi-vaig-abusar-de-l%c2%b4estat-del-benestar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=456","title":{"rendered":"Repetiu amb mi: vaig abusar de l\u00b4estat del benestar"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

De tant en tant els meus articles s\u00f3n contestats a Diari de Girona o al meu bloc. El seu objectiu \u00e9s propiciar la reflexi\u00f3 i crear debat, per la qual cosa els comentaris s\u00f3n benvinguts. El darrer article sobre la MAT va servir perqu\u00e8 un alumne de la UdG em tract\u00e9s d’estar pagat per les companyies el\u00e8ctriques i de lladre. Un altre company seu em va tractar de desfasat, d’ignorar les noves tecnologies el\u00e8ctriques… per m\u00e9s tard recon\u00e8ixer que des del punt de vista t\u00e8cnic ell no hi entenia. Tamb\u00e9 rebo respostes en forma d’article al mateix diari, sobretot per part d’un articulista que prov\u00e9 del m\u00f3n funcionarial i de l’economia centralitzada, vull dir de l’esquerra d’all\u00e0 baix, al fons. L’\u00faltima contesta va ser arran de l’article que demanava una devaluaci\u00f3 t\u00e8cnica de l’economia en forma de baixada de salaris. La seva resposta \u00e9s que els fets s\u00f3n tossuts, que a base d’anar escanyant l’economia, aquesta s’acabar\u00e0 aturant.
\nT\u00e9 ra\u00f3 en qu\u00e8 els fets s\u00f3n tossuts, per\u00f2 s\u00f3n tossuts perqu\u00e8 l’economia no arrenca i cal fer alguna cosa per fer que es mogui finalment. Es pot dur a terme el que ell demana, cridar, lamentar-se, renegar contra els bancs i contra els mercats, sortir a fer manifestacions contra les retallades, ensenyar la nostra indignaci\u00f3… Entenc que aquest col\u00b7lectiu al qual ell pertany tingui aquesta forma de fer, per\u00f2 jo no el penso pas seguir, penso treballar i proposar idees alternatives partint de la me?va atalaia professional.
\nHo tornar\u00e9 a repetir per si no ho ent\u00e9n amb una vegada. L’economia no podr\u00e0 cr\u00e9ixer fins que els desequilibris m\u00e9s greus no es resolguin i el m\u00e9s greu \u00e9s el d\u00e8ficit de la balan\u00e7a exterior. Si una economia familiar t\u00e9 problemes, el que no pot fer \u00e9s persistir fent m\u00e9s despeses que els ingressos que obt\u00e9. Si a sobre no hi ha ning\u00fa que li vulgui finan\u00e7ar el desequilibri llavors \u00e9s urgent equilibrar les entrades amb les sortides, primer suprimint anar al restaurant, per despr\u00e9s suprimir anar al cinema, viatjar menys… Una vegada equilibrada l’economia es pot tenir prou serenitat per aconseguir tenir m\u00e9s ingressos, treballant en coses diferents o treballant m\u00e9s per aix\u00ed tornar al punt de despesa que l’economia tenia abans de comen\u00e7ar la crisi.
\nAix\u00f2 \u00e9s el que ha de fer el pa\u00eds. Pensem que nom\u00e9s ho ha de fer l’administraci\u00f3 central, auton\u00f2mica o local. \u00c9s evident que ho han de fer, frenant moltes maneres d’actuar, com construir un exc\u00e9s d’obra p\u00fablica no necess\u00e0ria, posar gespa artificial als camps de futbol, fer pavellons coberts on no es juga a cap esport… Per\u00f2 la resta de la societat tamb\u00e9 ha tingut el seu daltabaix, amb la desaparici\u00f3 d’empreses i la immensa onada d’aturats.
\nL’economia del pa\u00eds va tenir un desequilibri que mai ning\u00fa hauria d’haver perm\u00e8s amb un d\u00e8ficit de la balan\u00e7a exterior del 10% durant els anys 2007 i 2008. Aquesta xifra era prou encesa, roent, perqu\u00e8 tots hagu\u00e9ssim pres mesures urgents. Per\u00f2 no, ens agrada enganyar-nos i anar fent. Ara el d\u00e8ficit exterior \u00e9s al 3,7% del PIB, vol dir que, com a pa\u00eds, encara fem m\u00e9s despeses que ingressos, comprem un 18,5% m\u00e9s que no pas venem. Fins que no igualem aquest equilibri ser\u00e0 dif\u00edcil que l’economia arrenqui i torni a generar confian\u00e7a. \u00c9s dif\u00edcil aconseguir-ho? No tant, cal importar 1.000 milions menys cada mes, cosa que podem fer estalviant energia, i exportar 2.000 milions m\u00e9s, cosa que durant el mes de mar\u00e7 ja vam fer. El potencial hi \u00e9s, nom\u00e9s calen mesures concretes i temporals per emp\u00e8nyer l’economia. Per aix\u00f2 la mesura de reduir la velocitat a les autopistes, apujar els peatges a les entrades de la ciutat als vehicles amb m\u00e9s consum, la creaci\u00f3 de carrils d’alta ocupaci\u00f3, l’augment de preus d’energia amb la implantaci\u00f3 immediata de nous comptadors digitals, el finan\u00e7ament de calderes de pellets de fusta, el finan\u00e7ament de projectes industrials i p\u00fablics en estalvi energ\u00e8tic… pot ser una pol\u00edtica id\u00f2nia per abaixar el valor de la importaci\u00f3. Per\u00f2 per augmentar l’exportaci\u00f3 i el turisme estranger cal fer m\u00e9s competitives les nostres empreses i la forma m\u00e9s r\u00e0pida \u00e9s una reducci\u00f3 temporal de salaris, per exemple pels que els tenen m\u00e9s alts de 1.000 euros i durant un any.
\nT\u00e9 ra\u00f3 l’articulista que una baixada de salaris va de la m\u00e0 d’una baixada de consum intern, per\u00f2 en canvi propicia un augment de l’extern, que \u00e9s del que es tracta. Jo comprenc que veient les coses des de l’administraci\u00f3 p\u00fablica no s’entenguin, com tampoc s’ent\u00e9n l’economia de mercat si es mira des d’una \u00f2ptica d’economia centralitzada. L’economia espanyola s’ha d’empobrir en termes conceptuals, cosa que no vol dir necess\u00e0riament que s’hagi de consumir menys, sin\u00f3 diferent, amb preus inferiors, ja que la baixada de consum ha d’anar acompanyada d’un canvi en els preus de les coses, en una reenginyeria dels productes i serveis. Vull dir que ha d’anar acompanyada d’una baixada de preus de productes, del caf\u00e8 a 0,8?, dels men\u00fas a 8?, del diari a 1? i aix\u00ed successivament.
\nJo prefereixo treballar fent aquesta reenginyeria i proposant mesures que puguin ser \u00fatils. No demano que tothom ho faci, nom\u00e9s faltaria, per\u00f2 s\u00ed un m\u00ednim d’autocr\u00edtica.
\nAls joves els costa fer autocr\u00edtica entre altres coses perqu\u00e8 els hem educat en una abund\u00e0ncia que a ells els sembla que \u00e9s infinita. Jo, que ja no soc tan jove, vaig tenir una formaci\u00f3 cristiana que em va exercitar l’autocr\u00edtica: en deien fer contricci\u00f3, penediment. Com que els joves no el coneixeu, us convido a repetir amb mi: Jo no s\u00f3c culpable de la crisi per\u00f2 admeto haver abusat de l’estat del benestar fins a fer-lo trontollar.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t