{"id":448,"date":"2011-09-21T21:11:51","date_gmt":"2011-09-21T19:11:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=448"},"modified":"2011-09-21T21:11:51","modified_gmt":"2011-09-21T19:11:51","slug":"la-il%c2%b7lusio-de-primaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=448","title":{"rendered":"La il\u00b7lusi\u00f3 de prim\u00e0ria"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

<\/a>Aquesta setmana he tingut l’oportunitat de veure l’entrada de nens al cole. \u00c9s una observaci\u00f3 fant\u00e0stica que permet copsar la il\u00b7lusi\u00f3 que traspua en aquell lloc i en aquell instant. Els pares, majorit\u00e0riament mares, van arribant amb els seus fills. Uns aturen el cotxe per facilitar que els seus fills baixin, altres els acompanyen en moto o en bici, per\u00f2 la majoria ho fa a peu. Quan es van aproximant a la porta del col\u00b7legi van trobant els amics i es mostren contents. Els pares tamb\u00e9 participen del retrobament amb els altres. Alguns germans petits assisteixen a l’acte observant-ho des del cotxet. En veig un que camina amb la motxilla i el xumet! No, aquest no entra al cole, va a la guarderia, tot observant l’enrenou que hi ha a l’entrada del cole gran. La visi\u00f3 d’aquest fet quotidi\u00e0 permet fer-se una idea de fins a quin punt l’ensenyament \u00e9s una cosa molt important en les fam\u00edlies, \u00e9s una activitat on es posa la m\u00e0xima il\u00b7lusi\u00f3, tot esperant que aix\u00f2 propici\u00ef un futur millor per als fills.
\nPer\u00f2 aix\u00f2 sembla que nom\u00e9s passa a prim\u00e0ria. Als instituts aquesta entrada d’alumnes ja no traspua cap il\u00b7lusi\u00f3. Ni hi ha els pares, com \u00e9s evident donada l’autonomia del jove, ni tots els alumnes estan contents d’entrar-hi, ni tots esperen rebre un bon ensenyament per obtenir un futur millor. Molts pares han desconnectat dels estudis dels seus fills i el problema principal dintre les classes \u00e9s la disciplina, deixant de banda els continguts.
\nA Espanya bona part de l’ensenyament \u00e9s acceptable, tant a prim\u00e0ria, com a la universitat. Per\u00f2 el pas per secund\u00e0ria fa aig\u00fces per molts llocs, essent aqu\u00ed on es perd l’efic\u00e0cia del sistema educatiu. No \u00e9s acceptable que un 36% dels alumnes surtin sense el t\u00edtol d’ESO, ni \u00e9s raonable que encara hi hagi un altre 30% d’alumnes que obtindran el t\u00edtol per\u00f2 sense el nivell adient.
\nEl frac\u00e0s escolar consisteix possiblement la inefici\u00e8ncia m\u00e9s important de l’economia del pa\u00eds, juntament amb l’absentisme laboral. No \u00e9s senzill posar ordre en un espai ple de joves d’edats entre 12 i 16 anys, per\u00edode de gran transformaci\u00f3 en la seva personalitat. \u00c9s dif\u00edcil comunicar il\u00b7lusi\u00f3 per aprendre quan poques fam\u00edlies s’interessen pels estudis, quan en la majoria d’elles es pensa que la sortida natural de l’escola \u00e9s anar a treballar de pe\u00f3 o del que sigui. \u00c9s impensable voler que els estudiants facin l’esfor\u00e7 de fer els deures quan hi ha la contrapartida de sortir a fer un tomb amb la moto, a xerrar amb els amics, anar a fer una activitat esportiva, o passant l’estona davant l’ordinador conversant pel Facebook. Si la societat no \u00e9s capa\u00e7 de donar moral als estudiants, si de ben petits no aconseguim una m\u00ednima rutina d’estudi i de treball de deures, si estudiar \u00e9s una activitat poc o gens valorada dintre la fam\u00edlia, si ning\u00fa els ajuda durant tota la formaci\u00f3 a esbrinar l’activitat en la qual el noi\/a voldr\u00e0 treballar en el futur, ser\u00e0 impossible que els estudiants d’institut cedeixin a les temptacions que tenen al voltant per fer un esfor\u00e7 per estudiar.
\nTrencar aquesta din\u00e0mica \u00e9s dif\u00edcil, tot i que la crisi de llocs de treball l’ha canviat parcialment. Amb una poblaci\u00f3 emigrant tan elevada, far\u00e0 falta temps (potser una generaci\u00f3) per assolir l’ordre de prioritats de la majoria de la societat catalana, \u00e9s molt dif\u00edcil canviar aquesta din\u00e0mica.
\nPer tant, el sistema no pot funcionar com si aquestes disfuncions de la societat no hi fossin. Ni tots els alumnes tenen els pares nascuts aqu\u00ed, ni tots els pares tenen formaci\u00f3 universit\u00e0ria. La qual cosa porta a pensar que, en contra del que s’intenta fer avui, com m\u00e9s temps estiguin els alumnes en els centres educatius, millor.
\nAquest any comencen a haver-hi instituts que fan horari intensiu. La ra\u00f3 \u00e9s, diuen, que a la tarda els joves estan cansats i no atenen les explicacions. Per resoldre-ho concentren totes les classes al mat\u00ed. I no estaran cansats a la cinquena i a la sisena hora? El que caldria fer \u00e9s esponjar l’horari, facilitar temps entre classes per poder desconcentrar l’alumne, alternar els horaris amb assignatures de menys rigor, fins i tot introduir temps per fer deures i estudi tutelat. Per\u00f2 no, l’institut funciona millor sense alumnes, cosa que tamb\u00e9 he vist en alguna empresa quan els conceptes es giren: la rotativa de La Vanguardia era m\u00e9s rendible aturada que en marxa.
\nEls problemes de funcionament dels instituts tenen m\u00faltiples raons, la primera de les quals es troba en el pre\u00e0mbul de la LOGSE quan diu que es barregen alumnes de dest\u00ed universitari amb els de formaci\u00f3 professional perqu\u00e8 la diversitat enriqueix. L’error va ser no preveure que, a m\u00e9s del col\u00b7lectiu professional, tamb\u00e9 hi havia el que no vol estudiar res, fet que ha anat minant les classes dels instituts cremant el professorat i fent baixar el nivell any rere any.
\nEls mitjans que hi ha als instituts no estan malament, els llibres i els professors haurien de permetre m\u00e9s efici\u00e8ncia. El gran problema \u00e9s d’ordre, i passa per acabar amb aquell pre\u00e0mbul fent classes homog\u00e8nies per nivells. I de sentit com\u00fa, com pot ser que un estudiant de 4rt d’ESO tingui 13 hores de lleng\u00fces (catal\u00e0, castell\u00e0, angl\u00e8s, franc\u00e8s) i nom\u00e9s 3 hores de matem\u00e0tiques? Creieu que es pot estudiar matem\u00e0tica sense fer exercicis a classe, pretenent que els alumnes les descobreixin a casa? El resultat d’aix\u00f2 \u00e9s que molt pocs alumnes trien posteriorment estudis tecnol\u00f2gics, un cam\u00ed perfecte pel futur de la nostra economia, ja que \u00e9s aix\u00ed com crearem enginyers i emprenedors.
\nMalauradament, la il\u00b7lusi\u00f3 a l’entrada de l’escola en molts casos no passa de prim\u00e0ria.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t