{"id":440,"date":"2011-09-14T19:50:59","date_gmt":"2011-09-14T17:50:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=440"},"modified":"2011-09-14T19:50:59","modified_gmt":"2011-09-14T17:50:59","slug":"hora-de-menys-drets-i-mes-responsabilitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=440","title":{"rendered":"Hora de menys drets i m\u00e9s responsabilitat"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

A poc a poc els arguments de com sortir de la crisi es van diluint a mesura que es van esgotant. Primer es va dir que la crisi era financera, importada d’Estats Units, despr\u00e9s fou immobili\u00e0ria i dels bancs i ara dels deutes p\u00fablics. Les reaccions tamb\u00e9 han fet el seu cam\u00ed, des de dir que la crisi no l’hem de pagar nosaltres, “que la paguin ells”, passant per pol\u00edtiques d’inversions de caire Keynessi\u00e0 com el Pla E, dit Pla Zapatero, arribant a actuar a corre-cuita per eixugar els d\u00e8ficits de les administracions. En tot aquest recorregut gaireb\u00e9 no queden arguments i, el que \u00e9s pitjor, es van acabant els que podrien corregir alguna cosa.
\nDes del primer dia tinc clar que el que va apar\u00e8ixer a partir de l’any 2008 fou un enorme desequilibri entre el nivell de riquesa que ten\u00edem i el que preten\u00edem tenir. El bra\u00e7 era molt m\u00e9s llarg que la m\u00e0nega i aquest desequilibri, a partir de les crisi de la subprime i immobili\u00e0ria, havia quedat al descobert. Ara sabem que durant decennis la nostra economia ha viscut de rifa, del deute, tant financer com en l’\u00fas d’energies f\u00f2ssils. En pocs anys, potser uns 30, hem esgotat uns fons dineraris i energ\u00e8tics tan fabulosos que l’her\u00e8ncia que deixarem als nostres fills ens avergonyir\u00e0.
\nPer tant, comen\u00e7a a ser hora d’aturar debats in\u00fatils i actuar amb contund\u00e8ncia. Com diu Guardiola, \u00e9s hora d’aixecar-se a treballar, deixar els laments i actuar. O com vaig llegir tamb\u00e9 en una entrevista, \u00e9s hora de deixar de demanar nom\u00e9s drets per agafar la responsabilitat. I aix\u00f2 nom\u00e9s vol dir acceptar que hem d’igualar el nivell de riquesa real amb el fictici.
\nEn aquests darrers anys hem fet certs deures. Les empreses que han quedat s\u00f3n m\u00e9s competitives que abans, les administracions estan ajustant els seus pressupostos als ingressos\u00c9 per\u00f2 ni el cam\u00ed \u00e9s suficient, ni la velocitat amb qu\u00e8 s’eixuguen els d\u00e8ficits \u00e9s l’adequada, i es corre el risc que la m\u00e0quina s’aturi del tot. La din\u00e0mica actual \u00e9s bona perqu\u00e8 permet q\u00fcestionar-ho tot, per\u00f2 t\u00e9 el perill de portar-nos massa avall i no poder remuntar m\u00e9s tard.
\nManca alg\u00fa que miri qu\u00e8 s’ha de fer per augmentar la velocitat de l’economia, que faci un pla com el que ha dissenyat Obama per disminuir l’atur. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que ens hem d’empobrir i aconseguir alhora que les empreses tornin a tenir beneficis. Abans la soluci\u00f3 era f\u00e0cil amb la devaluaci\u00f3. Quan es devaluava la moneda tots els productes importats augmentaven de preu mentre es contenia l’augment dels salaris. Amb el mateix sou pujava la gasolina i tots els components on hi intervenien productes exteriors. L’equilibri de la riquesa era autom\u00e0tic, les empreses tornaven a ser competitives amb l’exterior, tornant als beneficis, i es tornava a crear treball.
\n\u00c9s urgent trobar un mecanisme semblant. Durant aquests 4 anys de crisi l’\u00fanic mecanisme que he escoltat per arribar a una devaluaci\u00f3 t\u00e8cnica encoberta era la baixada de cotitzacions socials compensada per un augment d’impostos. Per\u00f2 no, els sindicats, amb el seu bloqueig, sempre s’han carregat aquesta soluci\u00f3. Tot i que encara hi podria haver un petit marge per augmentar l’IVA, els impostos als m\u00e9s rics i els impostos especials (gasolina, tabac i alcohol), s\u00f3c esc\u00e8ptic que cap govern pensi en derivar una part d’aquest augment a una baixada de cotitzacions socials a les empreses, ja que la seva d\u00e8ria en aquest moment nom\u00e9s consisteix en abaixar el d\u00e8ficit pressupostari.
\nAix\u00f2 \u00e9s un error. No es pot veure el ?pa?norama econ\u00f2mic nom\u00e9s des del punt de vista financer i monetari, obviant els altres mecanismes de l’economia.
\nAquesta setmana una editorial de Diari de Girona deia que calia restablir la confian\u00e7a per afavorir l’economia. Doncs n’hi ha per molt de temps perqu\u00e8 aix\u00f2 arribi. El m\u00f3n empresarial ha de treballar amb els seus recursos, els bancs han desaparegut i el m\u00e9s fotut \u00e9s que no tornaran a venir. Tant la nova norma Basilea III que obliga les empreses a ser m\u00e9s solvents, com l’estat en qu\u00e8 quedaran els bancs despr\u00e9s d’aquesta guerra fan veure que les empreses s’hauran de capitalitzar per afrontar el futur, i aix\u00f2 vol dir que han d’entrar en un per\u00edode de beneficis per poder-hi arribar.
\nImpulsar el treball exigeix treure entrebancs, rigideses i impostos que penalitzen el treball com la cotitzaci\u00f3 social. Obama pret\u00e9n subvencionar els llocs de treball creats, \u00e9s una soluci\u00f3, per\u00f2 a mi em sembla m\u00e9s forta qualsevol mesura que afecti tots els llocs de treball, que condueixi de nou a les empreses a obtenir beneficis de forma general. Si no s’actua per aquest ca?m\u00ed s’haur\u00e0 d’esperar que els pocs recur?sos que ara generen les empreses perme?tin petites inversions que millorin de nou els marges per m\u00e9s endavant tornar a in?vertir, i aix\u00ed successivament. Un cam\u00ed que es pot fer etern, deixant entretant generacions d’aturats a la cuneta i conflictes socials.
\nSi no es fa res des de l’administraci\u00f3 en aquest sentit \u00e9s possible que una altra solu?ci\u00f3 sigui la d’abaixar els sous de forma ge?neralitzada, essent una altra manera de fer la devaluaci\u00f3 t\u00e8cnica, soluci\u00f3 que vindr\u00e0 so?la com a superviv\u00e8ncia de moltes empre?ses.
\nSigui el que sigui, el que no es pot ?aguan?tar \u00e9s que el reequilibri de riquesa del que parlo es faci recaure exclusivament en els aturats i es deixi com a llegat als nostres fills. \u00c9s hora de menys drets i m\u00e9s responsabilitats.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t