{"id":428,"date":"2011-08-24T09:54:16","date_gmt":"2011-08-24T07:54:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=428"},"modified":"2011-08-24T09:54:51","modified_gmt":"2011-08-24T07:54:51","slug":"la-crisi-passa-per-frankfurt","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=428","title":{"rendered":"La crisi passa per Frankfurt"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

S\u00f3n entre les sis i les set de la tarda a la Willy Brandt Platz a Frankfurt. Entre l’edifici de l’\u00f2pera i els gratacels del Deutsche Bank i el del Commerzbank hi ha el gratacel Eurotower, la casa de l’euro, all\u00e0 on es prenen part de les decisions econ\u00f2miques d’Europa. De dintre el p\u00e0rquing surten cotxes de gent que hi treballa enmig d’un sistema de seguretat que impedeix a altres cotxes entrar-hi. L’edifici, de quaranta plantes, \u00e9s el garant de la salut de l’euro i, per demostrar-ho, t\u00e9 al seu davant un monument a la moneda europea.
\nEls alemanys de Frankfurt semblen gent tranquil\u00b7la, gens angoixada pel moment que vivim. Aquests dies gaudeixen de la festa de la poma a la Goetheplatz, amb salsitxes i sidra. Admiro la seva manera de fer, treballadora, ordenada, segura, mirant el futur amb valentia, i intueixo un orgull per tot aix\u00f2 en el seu cap. Per\u00f2 no tenen ra\u00f3 quan diuen alegrement que els espanyols som uns ganduls, que nom\u00e9s ens escapolim del treball. \u00c9s un t\u00f2pic tur\u00edstic que no \u00e9s cert, com tampoc \u00e9s que portem barret mexic\u00e0, faldilles amb farbalans o que tota Espanya \u00e9s de pandereta. Durant els anys de la borratxera immobili\u00e0ria en el sector del totxo es va treballar molt i de forma dura. Una altra cosa \u00e9s que el model va ser equivocat i ens passar\u00e0 factura. \u00c9s cert que hi ha molta inefici\u00e8ncia en l’economia espanyola, fruit de massa anys de bonan\u00e7a i d’endeutament, per\u00f2 aix\u00f2 no pot ser argument per dir que no som treballadors.
\nCal recordar als alemanys que, quan ells van passar la seva llarga crisi, a partir de la reunificaci\u00f3 de l’any 1991 fins a finals de 2006, la pol\u00edtica monet\u00e0ria del banc central europeu a partir de l’any 2000 els va afavorir amb interessos baixos. El que importava era que l’economia alemanya creix\u00e9s, essent igual si l’espanyola estava massa reescalfada i li anava en contra, impulsant encara m\u00e9s l’endeutament immobiliari. Per tant, en el desastre espanyol tamb\u00e9 hi ha part de responsabilitat alemanya derivada d’una pol\u00edtica monet\u00e0ria que els ajudava, perjudicant Espanya. Tamb\u00e9 cal recordar que Alemanya i Fran\u00e7a van ser els primers pa\u00efsos en no complir els requisits de d\u00e8ficit pressupostari m\u00e0xim. En aquells temps Espanya tenia pressupostos amb super\u00e0vit. Els arguments que els espanyols s\u00f3n destralers en el m\u00f3n financer s\u00f3n falsos. Espanya es troba en un canvi de model venint d’una posici\u00f3 hist\u00f2rica equivocada i aix\u00ed s’han de veure les coses.
\nEls alemanys tenen p\u00e0nic a perdre el que tenen. I a fe que hi perdran. Qualsevol hip\u00f2tesi de sortida d’on som porta a passar-los factura. Per exemple, amb l’emissi\u00f3 d’eurobons. Amb la crisi els alemanys han vist com el seu deute en sortia amb menys interessos, no nom\u00e9s que els dels pa\u00efsos menys qualificats, sin\u00f3 menys interessos que els que ells tenien hist\u00f2ricament. Una emissi\u00f3 de bons conjunta els suposar\u00e0 un augment dels interessos, perdent uns estimats 42.000 euros cada any. La ra\u00f3 \u00e9s perqu\u00e8 ara els seus bons fan de valor refugi, obtenint interessos immillorables. Pagaran tamb\u00e9 la factura de la inflaci\u00f3 ja que el BCE es veur\u00e0 obligat a fer anar la m\u00e0quina de fabricar moneda per eixugar parcialment el deute global de la Uni\u00f3, cosa que vol dir que far\u00e0 apujar la inflaci\u00f3 de la zona, argument que posa nerviosos els alemanys recordant que va ser la hiperinflaci\u00f3 la que va portar Hitler al govern. Pagaran la factura del creixement perqu\u00e8 el seu dep\u00e8n de les exportacions, essent en 2\/3 parts a la Uni\u00f3 Europea, que dif\u00edcilment podr\u00e0 seguir important en quantitat. Pagaran l’enfrontament que haur\u00e0 de fer el m\u00f3n per posar els valors del canvi de monedes on toca, cosa que es tradueix en una batalla amb el Yuan xin\u00e8s que pot afectar les vendes alemanyes.
\nLa Uni\u00f3 haur\u00e0 de posar en marxa la compra massiva de fons dels seus pa\u00efsos amb el BCE o amb l’esp\u00e8cie de Fons monetari que posar\u00e0 en marxa el setembre. Tamb\u00e9 haur\u00e0 de posar en marxa una alian\u00e7a en pol\u00edtica fiscal, abaixant deute i apujant impostos directes progressius. No n’hi ha prou en restringir la despesa p\u00fablica, cal que la part rica de la societat i les grans corporacions que s’amaguen darrere l'”enginyeria fiscal” amb deduccions i exempcions, especialment a les entitats financeres, aportin molt m\u00e9s del que aporten ara.
\nSi el m\u00f3n occidental es posa d’acord, cosa molt dif\u00edcil per\u00f2 necess\u00e0ria, hi ha quatre figures tribut\u00e0ries que posarien ordre al nou m\u00f3n globalitzat: la taxa de transaccions financeres, que la Comissi\u00f3 Europea ha proposat com a ingr\u00e9s de la Uni\u00f3; la taxa sobre el CO2, que indueix a reduir la compra de combustibles f\u00f2ssils; l’impost sobre beneficis financers i sobre la talla de l’entitat pel seu risc sist\u00e8mic; i un impost sobre les grans fortunes.
\nSense contundents nous ingressos fiscals p\u00fablics, ser\u00e0 impossible que l’economia torni a cr\u00e9ixer a causa de la impossibilitat que les empreses inverteixin, perqu\u00e8 no tenen acc\u00e9s a cap l\u00ednia de cr\u00e8dit.
\nSer\u00e0 complicat resoldre aquest cam\u00ed de transici\u00f3 cap a una nova economia globalitzada, d’internet i d’estalvi, l’economia de l’abund\u00e0ncia frugal, per\u00f2 el que \u00e9s segur \u00e9s que caldr\u00e0 cedir en plantejaments i drets hist\u00f2rics, tant nacionals com personals i, com m\u00e9s aviat es faci el cam\u00ed, abans sortirem del forat cap a la pobresa on ens hem ficat.
\nDimecres al vespre observo una festa al restaurant dels baixos de la torre de l’euro. Dijous la borsa es desploma. Era una celebraci\u00f3 anticipada?<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t