![\"\"](\"https:\/\/lh6.googleusercontent.com\/-Pq1cSSL-Jv8\/Tki8CDghS6I\/AAAAAAAABw8\/ZIj1LmnItpk\/s500\/deute-i-balan%2525C3%2525A7a-comercial.jpg\")
<\/p>\n\n
<\/p>\n
El benestar que hem assolit \u00e9s el resultat dels grans guanys que la humanitat ha fet gr\u00e0cies a la millora de la productivitat. Fa uns anys vaig calcular el cost de la pir\u00e0mide de Keops, que va ser constru\u00efda per 100.000 persones fa 5.000 anys. Si la mateixa pir\u00e0mide l’hagu\u00e9ssim de construir avui, amb la tecnologia que dominem, ho far\u00edem amb 64 persones. El guany en productivitat \u00e9s del 156.150%, que repartit en els 5.000 anys suposa un guany anual mitj\u00e0 del 31,2%. Aquest guany \u00e9s el benestar que ha assolit la humanitat en la seva hist\u00f2ria.
\nEn una \u00e0rea monet\u00e0ria determinada els guanys de productivitat es mesuren pel creixement del PIB. L’augment del PIB \u00e9s un indicador dels beneficis que fa aquella zona, mostra l’evoluci\u00f3 de la productivitat i \u00e9s proporcional a la millora del benestar. Aix\u00f2 \u00e9s en teoria, perqu\u00e8 el PIB tamb\u00e9 pot cr\u00e9ixer impulsat per un endeutament, tal com va passar a l’Espanya del totxo, cosa que el fa irreal, i pel balan\u00e7 entre les vendes i compres a l’exterior. Si un pa\u00eds ven molt m\u00e9s que no pas compra rep un flux monetari de l’exterior que augmenta la seva riquesa. Heus aqu\u00ed que tots els pa\u00efsos tendeixen a augmentar el seu PIB actuant sobre aquests tres mecanismes: millora de la productivitat interna, endeutament, i vendes a l’exterior. No cal ser gaire agut per veure que avui aquests mecanismes topen amb l\u00edmits ben definits. Ni tots els pa\u00efsos poden endeutar-se indefinidament (com havien cregut fins fa pocs anys, expliqueu-l’hi a l’Obama), ni tots els pa\u00efsos poden ser exportadors nets, ja que alg\u00fa ha de ser qui importi. Per tant, el mecanisme ideal que ha de tenir qualsevol economia avan\u00e7ada \u00e9s el de cr\u00e9ixer continuadament millorant la productivitat.
\nUn pa\u00eds ha de tenir la seva economia oberta a l’exterior si vol ser moderna i \u00e0gil, per\u00f2 aix\u00f2 implica que ha de tendir a igualar les importacions amb les exportacions. Un pa\u00eds que exporti molt m\u00e9s que no pas importi, com la Xina o Alemanya, creix a base de prendre riquesa dels altres pa\u00efsos. En aquest punt, un mercat transparent hauria d’actuar modificant la relaci\u00f3 de canvi de les monedes a mesura que el pa\u00eds exportador esdev\u00e9 m\u00e9s ric i l’importador m\u00e9s pobre, igualant les relacions. Com deveu sospitar aix\u00f2 no passa en l’actualitat.
\nLa desconfian\u00e7a del m\u00f3n financer arriba a qualsevol rac\u00f3 de l’economia mundial. Es desconfia de Gr\u00e8cia i de Portugal amb ra\u00f3. El deute de Gr\u00e8cia \u00e9s del 142,8% del PIB i el de Portugal del 93%, per\u00f2 \u00e9s que l’economia grega ha caigut l’any 2010 un 17,4% amb un saldo exterior de -10,5%, mentre que la portuguesa ha crescut un 1,35% per\u00f2 amb un saldo exterior del -9,9%. \u00c9s un exemple clar de dues economies que no generen riquesa. Hi ha una il\u00b7lustraci\u00f3 que fa entendre la q\u00fcesti\u00f3, \u00e9s la del Jap\u00f3. Aquest pa\u00eds \u00e9s el que t\u00e9 m\u00e9s endeutament del m\u00f3n, un 220% del PIB. Com \u00e9s que els mercats no el penalitzen? Perqu\u00e8 tot i tenir un d\u00e8ficit pressupostari del 7,4% t\u00e9 un creixement del 2,3% i un saldo exportador positiu del 3,6%. Els mercats interpreten que, de moment, el Jap\u00f3 podr\u00e0 tornar el deute perqu\u00e8 t\u00e9 una economia que encara crea riquesa i pot finan\u00e7ar l’endeutament. I Fran\u00e7a? Fran\u00e7a t\u00e9 un endeutament p\u00fablic del 81,7%, un d\u00e8ficit pressupostari del 7%, un creixement de l’economia del 1,5% i un balan\u00e7 exterior negatiu del 2,1%. El m\u00f3n financer comen\u00e7a a sospitar que aquesta economia no podr\u00e0 cr\u00e9ixer sense endeutar-se m\u00e9s.
\nEspanya es troba en aquest cas, agreujat pel problema de l’atur. Una economia que no creix, una balan\u00e7a exterior negativa d’un 4,5% i un d\u00e8ficit pressupostari del 9,2%, no \u00e9s cap carta de presentaci\u00f3 encara que el deute nom\u00e9s sigui del 60,1%. La soluci\u00f3 nom\u00e9s t\u00e9 un cam\u00ed, reducci\u00f3 del d\u00e8ficit pressupostari, eliminaci\u00f3 del saldo negatiu exterior i creixement de l’economia. I aix\u00f2 com es fa? Augmentant la productivitat. La productivitat \u00e9s sin\u00f2nim del cost d’un b\u00e9 o servei. Un cost m\u00e9s baix sempre va associat a una millora de productivitat. Per tenir un cost baix es pot actuar disminuint els elements que intervenen en la confecci\u00f3 del cost, com \u00e9s tenir menys m\u00e0 d’obra o m\u00e9s barata, menys mat\u00e8ria primera o menys energia, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot actuar en el denominador, produint m\u00e9s quantitat amb el mateix actiu, amb m\u00e9s hores, m\u00e9s intensitat o produint productes de millor qualitat.
\nLa sortida de la crisi actual nom\u00e9s t\u00e9 aquesta direcci\u00f3. Caldr\u00e0 trobar una porta a la manca de finan\u00e7ament del deute p\u00fablic, segurament amb la producci\u00f3 de m\u00e9s moneda per part del BCE que vol dir m\u00e9s inflaci\u00f3 (acci\u00f3 que va contra el codi gen\u00e8tic dels alemanys), per\u00f2 aix\u00f2 haur\u00e0 d’anar de la m\u00e0 d’una reducci\u00f3 de pressupostos p\u00fablics i d’un augment substancial de la productivitat. Com ho farem per produir m\u00e9s en una economia amb una demanda estancada, que no compra? Exportant tant com puguem i deixant d’importar. Per tant els vectors de sortida de la crisi passen per contenci\u00f3 salarial, augment d’hores de treball, inversi\u00f3 en nous processos i nous productes i estalvi energ\u00e8tic. Cal posar-se les piles immediatament i afegir-hi imaginaci\u00f3. Per exemple fent propostes com la de treballar una hora m\u00e9s a la setmana sense cobrar per a l’empresa i una altra per a l’administraci\u00f3 durant un per\u00edode definit. Per qu\u00e8 no? Disminuir el numerador i ?augmentar el denominador, el quid de la q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n