{"id":407,"date":"2011-08-07T18:59:10","date_gmt":"2011-08-07T16:59:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=407"},"modified":"2011-08-07T19:02:27","modified_gmt":"2011-08-07T17:02:27","slug":"recaiguda-economica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=407","title":{"rendered":"Recaiguda econ\u00f2mica"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Aquest any \u00e9s un any que no convida a fer vacances. Jo mateix em trobo a la m\u00e0xima tensi\u00f3 i no veig com ni quan em podr\u00e9 relaxar per fer alguns dies de vacances. El cas \u00e9s que l’economia es troba malament. T\u00e9 febre i convulsions, els metges no arriben a fer un diagn\u00f2stic encertat i els caps de planta, aquells que han de prendre una decisi\u00f3, no en saben prou i han anat de vacances. El malalt es va afeblint a mesura que passen els dies.
\nQu\u00e8 li passa a la nostra economia? Doncs que es troba en un proc\u00e9s de canvi profund, en una metamorfosi i ha de passar de ser cuc a papallona. Al fer-ho pateix alteracions i t\u00e9 risc de morir-se. L’economia est\u00e0 en evoluci\u00f3 a causa de tres factors principals: transformaci\u00f3 per la globalitzaci\u00f3, transformaci\u00f3 per la comunicaci\u00f3 d’Internet i esgotament de mat\u00e8ries primeres, principalment l’energia.
\nNo hi haur\u00e0 soluci\u00f3 sense resoldre aquests tres inputs. La globalitzaci\u00f3 ens ha fet m\u00e9s pobres (un 30%) i la seva soluci\u00f3 \u00e9s l’augment dr\u00e0stic de la productivitat, la supressi\u00f3 d’alguns drets i el repartiment del treball. Aix\u00f2 implica noves relacions empresaris-treballadors, millorar processos, trobar nous productes, desenvolupar nous mercats\u00c9 en fi, evolucionar en el m\u00f3n de l’empresa, de l’ensenyament i de la universitat.
\nInternet ha canviat les formes de relacionar-se. Per a un dirigent, sigui Angela Merkel, Rodr\u00edguez Zapatero,\u00c9 o jo mateix en una altra escala, ja no val prendre decisions de forma a\u00efllada, sovint contra el parer d’altra gent. Ara les decisions s’han de prendre de forma transparent, s’ha d’exercir la pedagogia de forma continuada per possibilitar que altres entenguin les raons de les decisions. En l’\u00e8poca del Facebook i del Twitter no es pot ?ac?tuar d’esquenes a aquests instruments decisoris. Que jo s\u00e0piga pocs dirigents pol\u00edtics exerceixen aquesta mena de pedagogia. Internet est\u00e0 canviant les formes de compra, les modes, la manera de veure les coses i el futur el tindr\u00e0 en compte de forma priorit\u00e0ria. Una marca que enganyi pot caure estrepitosament si \u00e9s descoberta a Internet i a la inversa. Resoldre l’economia passa per pujar al carro d’Internet.
\n\"\"La globalitzaci\u00f3 ha augmentat dr\u00e0sticament el n\u00famero de consumidors al m\u00f3n, fet que provoca que no hi ha prou recursos per repartir entre tots. O b\u00e9 alguns deixen de tenir-ne o b\u00e9 els altres n’hauran de tenir menys. \u00c9s el nostre cas. Al m\u00f3n no hi ha prou coure, ni alumini, ni fusta, ni petroli per satisfer tothom. Per tant els preus van cap amunt.
\nQu\u00e8 passa si cap d’aquests deures es fa? Que l’economia no acaba d’aixecar el vol, torna a entrar en crisi, es constipa i agafa febre. L’any 2008 va comen\u00e7ar la crisi dita financera coincidint amb el petroli a 140 $\/b. Quan l’economia mundial va frenar, al 2009, el petroli va tenir ?menys demanda i va caure a 68 $\/b. Llavors l’economia va tornar a aixecar el cap i el preu del petroli poc a poc va anar remuntant fins que aquest mes d’abril ha tornat a valors de 120 $\/b. I qu\u00e8 ha passat? Que l’economia mundial s’ha tornat a constipar i\u00c9 avall. Si veieu el gr\u00e0fic veureu la coincid\u00e8ncia de la baixada de la producci\u00f3 a Alemanya i a Estats Units just quan el preu del petroli ha arribat a 120$\/b. Ara l’activitat econ\u00f2mica torna a baixar, fins que la demanda de petroli trobi un nivell que forci a baixar el preu. A partir d’aqu\u00ed l’economia tornar\u00e0 a remuntar per\u00f2, mentrestant, haur\u00e0 arrossegat una quantitat important d’empreses i de gent a l’atur.
\nEscolto dir a tothom que els mercats financers s\u00f3n culpables del problema del finan\u00e7ament dels governs. No hi estic d’acord de cap manera. Els mercats actuen amb la din\u00e0mica d’oferta i demanda. Si no veuen clara la inversi\u00f3 no inverteixen. Qu\u00e8 es pot fer per donar confian\u00e7a? Actuar de forma transparent i decidida, amb mesures concretes i r\u00e0pides, just el que no fan els governs d’Europa. Tenim uns dirigents als pa\u00efsos europeus de pa sucat amb oli, nom\u00e9s mirant a curt termini pels seus interessos, sense veure que els problemes dels seus ve\u00efns tamb\u00e9 seran els seus tard o d’hora.
\nLa mateixa cosa podem dir dels bancs. Es diu que l’entrada del mes de setembre ser\u00e0 ru\u00efnosa. Per una part les empreses que van refinan\u00e7ar els seus deutes fa dos anys arran de la crisi han acabat els dos anys de morat\u00f2ria que tenien i ara han de comen\u00e7ar a amortitzar els cr\u00e8dits. Per altra part els bancs avisen que donaran una altra volta a l’aixeta que tanca el finan\u00e7ament, amb el que aix\u00f2 suposar\u00e0 de greu en una economia que no t\u00e9 tresoreria. Em fa riure i alhora m’esvera que els bancs actu\u00efn sense ser intel\u00b7ligents discriminant les empreses que tenen possibilitats de sortir-ne b\u00e9 de la crisi de les que no. La seva actitud nom\u00e9s portar\u00e0 m\u00e9s morositat i perdran cada vegada m\u00e9s capacitat de negoci. A l’empresa ens demanem qu\u00e8 esperen que fem d’aqu\u00ed dos anys si no \u00e9s treballar sense ells, de qu\u00e8 pensen viure en el futur si empenyen a totes les empreses a ser autofinan\u00e7ades. Per\u00f2 no s\u00e9 de qu\u00e8 em sorprenc si reviso el que han fet durant els darrers deu anys i constato que encara hi ha els mateixos dirigents que, a sobre, pretenen donar-nos lli\u00e7ons. Un dia un empresari franc\u00e8s ens va explicar a Pimec que el govern i les patronals franceses for\u00e7aven els bancs francesos a donar cr\u00e8dit a pimes. Quan li van preguntar com ho feien per pressionar-los va respondre “\u00e9s que despr\u00e9s del que han fet, si no ho fan, s\u00f3n uns criminals!”
\nJo em pregunto, no haurem de comen\u00e7ar a fer una llista gran de criminals? Perqu\u00e8 entre banquers, grans empresaris i certs pol\u00edtics la llista comen\u00e7a a ser llarga. No \u00e9s que us vulgui amargar les vacances, de fet el temps tampoc ajuda molt, per\u00f2 la recaiguda \u00e9s gran i no en podem ser aliens.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t