{"id":404,"date":"2011-08-06T11:02:28","date_gmt":"2011-08-06T09:02:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=404"},"modified":"2011-08-06T11:02:28","modified_gmt":"2011-08-06T09:02:28","slug":"canvis-de-capitans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=404","title":{"rendered":"Canvis de capitans"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Per fi hi haur\u00e0 eleccions generals a Espanya. Durant 3 anys no es podien demanar eleccions perqu\u00e8, deien, era fer el joc a Rajoy<\/strong>. En aquest temps tot el que es deia contra la pol\u00edtica del Govern de Madrid era donar corda al PP. I si s’opinava contra els sindicats tamb\u00e9 era fer el joc a la dreta.
\nLa veritat \u00e9s que la legislatura va comen\u00e7ar malament. Des del principi el Govern va negar que el pa\u00eds estigu\u00e9s en crisi. Dos anys ho va negar, per finalment acceptar-ho de forma imposada i donar les culpes al sector financer internacional.
\nEn l’\u00e0mbit de les decisions cal concentraci\u00f3, determinaci\u00f3 i fermesa, coses per a les quals s’han de tenir les idees clares per poder-les aplicar. \u00c9s impossible prendre decisions correctes, a la velocitat pertinent, si s’han de prendre contra la voluntat o la manera de pensar de qui les ha d’executar. Aix\u00f2 \u00e9s el que ens va passar amb el senyor Zapatero<\/strong> quan va haver d’acceptar el dictat dels pa\u00efsos europeus. El dia que va exposar les noves pol\u00edtiques al Congr\u00e9s de diputats havia de dimitir i deixar que alg\u00fa altre del seu partit, amb idees sensiblement diferents a les seves, les pogu\u00e9s tirar endavant. All\u00f2 va anar molt de pressa i la hist\u00f2ria ha estat la que ha estat, molt a pesar nostre.
\nUn dia vaig llegir una entrevista on es deia que, si una societat no est\u00e0 d’acord amb qui la governa, el que ha de fer \u00e9s canviar de governant. I si el que el relleva tampoc \u00e9s adient?, li va preguntar l’entrevistador. Torni’l a canviar, li va dir. Heus aqu\u00ed el nus. Durant quatre anys ens hem reprimit de demanar a Zapatero que dimit\u00eds per por que el proper governant sigui Rajoy i finalment ser\u00e0 aix\u00ed. I \u00e9s que per poder fer fora a Rajoy primer hem de fer fora a Zapatero, i quan abans comencem millor. Per tant, benvingudes les eleccions i anem per feina.
\nEl problema \u00e9s que Espanya no t\u00e9 nom\u00e9s una crisi, t\u00e9 un canvi de model econ\u00f2mic, una aut\u00e8ntica revoluci\u00f3. Aquest canvi no es pot fer amb mesures t\u00edmides, dites en veu baixa perqu\u00e8 no se n’assabenti ning\u00fa. El nou model exigeix transpar\u00e8ncia, demana explicar-ho clar i alt per possibilitar que la majoria de la gent concentri els seus esfor\u00e7os en un objectiu com\u00fa.
\nDivendres vaig escoltar a Rubalcaba dir que la bombolla immobili\u00e0ria va comen\u00e7ar l’any 1998 i va acabar l’any 2008. Va explicar que la va comen\u00e7ar el govern del PP i que el govern Zapatero no la va saber frenar amb prou contund\u00e8ncia. \u00c9s la primera vegada que escolto alguna cosa de la bombolla immobili\u00e0ria amb tanta lucidesa. Ja era hora!
\nPer\u00f2 no n’hi ha prou. Els problemes d’Espanya tenen un component important en el daltabaix financer derivat de la ruptura immobili\u00e0ria, per\u00f2 no \u00e9s l’\u00fanic ni el m\u00e9s important. El problema n\u00famero \u00fa del pa\u00eds \u00e9s saber fer alguna cosa m\u00e9s que no pas posar totxos, consisteix en potenciar sectors de l’economia industrial, de serveis i agr\u00e0ria que permetin ser m\u00e9s autosuficients en els productes que consumim i clars exportadors. Tot aix\u00f2 es resumeix dient que tenim una baixa productivitat, que \u00e9s el mateix que dir que som ineficients a tots els nivells.
\nPot ser que el rumb que el capit\u00e0 Zapatero ha enfocat el vaixell de l’economia espanyola sigui el correcte, per\u00f2 no t\u00e9 la velocitat necess\u00e0ria per superar la tempesta en la qual estem immersos.
\nPer tant, el nou capit\u00e0 haur\u00e0 de posar m\u00e9s marxa a les mesures per sortir del moment on ens trobem i caldr\u00e0 que tingui clar l’objectiu per ser determinant. Que es podr\u00e0 equivocar? \u00c9s evident, com tamb\u00e9 que podr\u00e0 rectificar. No es pot rectificar quan no es prenen decisions.
\nSer\u00e0 Rajoy un bon capit\u00e0? Deixeu que posi en dubte els seus coneixements del m\u00f3n empresarial i del teixit econ\u00f2mic, raons per les quals per a mi ja no ser\u00e0 un capit\u00e0 adient amb el moment que vivim. Tindr\u00e0 un equip que li resoldr\u00e0 aquesta manca de coneixement, direu. Fa anys que lluito contra aquest argument. Un bon president s’ajuda de bons consellers i un mal president s’aconsella de mals consellers. Si el tema prioritari a Espanya fos jur\u00eddic, possiblement Rajoy podria ser un bon president, encara que les seves decisions anessin contra els nostres interessos. En la propera legislatura el tema urgent a resoldre \u00e9s purament econ\u00f2mic i per aix\u00f2 caldria un capit\u00e0 coneixedor d’aquest \u00e0mbit. \u00c9s com si per superar una tempesta en alta mar li donem el tim\u00f3 a un pirag\u00fcista expert en rius d’aig\u00fces braves.
\nEls objectius com a votants poden ser, des d’aquest punt de vista, clars. Fem via a fer el canvi i propiciem el recanvi. Vol dir, treballem perqu\u00e8 la majoria del PP sigui la m\u00e9s petita possible i no arribi a ser absoluta.
\nA Catalunya no caldr\u00e0 ara dir que si tu no votes ells voten, argument desgastat. Ara el vot \u00fatil no el tindr\u00e0 el PSC, que va aconseguir 25 diputats, ara el vot \u00fatil, aqu\u00ed, el tindr\u00e0 CiU i caldr\u00e0 treballar molt perqu\u00e8 no vagi al PP.
\nEleccions 20-N, canvi pel recanvi.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t