{"id":401,"date":"2011-07-24T18:55:14","date_gmt":"2011-07-24T16:55:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=401"},"modified":"2011-07-24T18:55:14","modified_gmt":"2011-07-24T16:55:14","slug":"catalunya-com-surar-malgrat-espanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=401","title":{"rendered":"Catalunya: com surar malgrat Espanya"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

<\/embed><\/object><\/p>\n

Aquesta setmana Josep Oliver<\/strong>, catedr\u00e0tic d’economia aplicada i director del servei d’estudis de CatalunyaCaixa, va presentar l’informe semestral sobre l’economia catalana i el de l’economia espanyola. Va ser contundent, “la crisi s’ha acabat”, va dir referint-se a Catalunya. Ho va fer en la mateixa setmana que el col\u00b7legi d’economistes de Catalunya es mostrava pessimista respecte al temps necessari per sortir de la crisi. Possiblement per aix\u00f2 va ser tan contundent, per fer de contrap\u00e8s i ser positiu en l’aixecament de la moral.
\nLes dades de l’informe s\u00f3n interessants. Destacar\u00e9 els punts clau. Ensenya que estem executant el canvi de model productiu a tota velocitat, amb el fre posat en la construcci\u00f3 i la marxa posada en la ind\u00fastria i en el turisme. Les dades sobre l’evoluci\u00f3 de la construcci\u00f3 fan esfereir si s’observen en la perspectiva hist\u00f2rica des de l’any 1991. En aquells anys, afectats tamb\u00e9 per la crisi despr\u00e9s de l’any 1992 fins el 1996, els habitatges iniciats eren de 25.000 a 35.000 per any. Durant la borratxera immobili\u00e0ria, a partir de l’any 2002, els habitatges iniciats van passar de 84.000 a 102.000 l’any 2006. A partir d’aqu\u00ed el n\u00famero ha baixat estrepitosament fins arribar als 11.000 habitatges iniciats en l’actualitat. Un declivi hist\u00f2ric, fruit d’una pujada temer\u00e0ria, que ara ens fa molt mal, destruint llocs de treball en exc\u00e9s.
\nA l’altre costat hi tenim la ind\u00fastria que, si normalment mant\u00e9 una capacitat d’utilitzaci\u00f3 de les seves instal\u00b7lacions del 80%, a partir de l’any 2009 va caure per sota del 70%, recuperant-se lentament des de llavors fins arribar al 73% de l’actualitat. Fins que no torni assolir nivells d’utilitzaci\u00f3 del 80% dif\u00edcilment tornar\u00e0 a invertir en nous bens d’equipament, fet essencial per millorar la productivitat. La part m\u00e9s sorprenent de la millora industrial \u00e9s el dest\u00ed de les seves vendes a l’exportaci\u00f3. Si en els primers trimestres de l’any 2009 l’exportaci\u00f3 catalana era de m\u00e9s de 9.600 milions d’euros, en l’actualitat aquesta xifra trimestral sobrepassa els 13.400 milions, un augment de m\u00e9s del 39,5%. La taxa de cobertura de l’exportaci\u00f3 catalana, la relaci\u00f3 entre el que importem i el que exportem fora d’Espanya, ha passat de ser nom\u00e9s del 62% a l’any 2005 fins el 74,2% a finals del 2010, la xifra m\u00e9s alta dels \u00faltims 10 anys. Veure el pendent del gr\u00e0fic de l’evoluci\u00f3 de l’exportaci\u00f3 \u00e9s gratificant i \u00e9s aix\u00f2 que li fa dir al catedr\u00e0tic que la crisi ja s’ha a acabat, perqu\u00e8 l’evoluci\u00f3 que porta l’economia acabar\u00e0 donant resultats a mitj\u00e0 termini.
\nUna cosa semblant li passa al turisme. L’evoluci\u00f3 del creixement de viatgers es?trangers durant la d\u00e8cada anterior ha anat evolucionant amb creixements entre l’1% i el 5% per caure durant els anys 2008 i 2009. L’any 2010 el creixement s’ha situat al 15,9% i en els mesos que portem d’aquest any el ritme es mant\u00e9.
\nPer tant, les vendes de Catalunya a l’exterior i el turisme seran els motors que ens faran sortir de la crisi, equilibrant la p\u00e8rdua del sector de la construcci\u00f3 i del sector p\u00fablic.
\nOliver posa \u00e8mfasi en la necessitat que t\u00e9 l’economia de tornar l’exc\u00e9s de cr\u00e8dit dels \u00faltims anys. Explica que el cr\u00e8dit del sector privat a Catalunya encara es troba en xifres del 162,3% del PIB, molt lluny del 102,5% del que hi havia el 2003. Aquesta reducci\u00f3 \u00e9s necess\u00e0ria per poder tornar a invertir per modernitzar el pa\u00eds, per\u00f2 el descens \u00e9s massa lent, havent baixat en un any nom\u00e9s 3 punts percentuals. Si el sector p\u00fablic est\u00e0 baixant el seu d\u00e8ficit des del 9% del PIB d’ara fins el 4,5% l’any 2012 i el sector privat ha de reduir el seu endeutament des del 163% fins el 100%, mala pe\u00e7a tenim al teler. Vol dir que els anys que v\u00e9nen s\u00f3n anys en qu\u00e8 la demanda interna no pujar\u00e0, que el consum de les llars espanyoles quedar\u00e0 estancat.
\nTot aix\u00f2 encara est\u00e0 amanit per l’impacte que suposa la compra d’energia a l’exterior. Si a l’any 2010 la compra de combustibles a l’exterior suposava el 4,2% del PIB i ara suposa el 5,2%, vol dir que hem de destinar un 1% suplementari de la nostra economia a comprar energia, fent m\u00e9s dif\u00edcil el cam\u00ed.
\nPodem concloure que a Catalunya estem sortint amb for\u00e7a de la crisi, que estem fent els deures a gran velocitat, mentre que a la resta d’Espanya encara no han comen\u00e7at. Per\u00f2 aix\u00f2 ensenya un risc maj\u00fascul com \u00e9s que el sistema financer no disposi de prou recursos per finan\u00e7ar l’expansi\u00f3 de la ind\u00fastria i el turisme catalans perqu\u00e8 els tenen tots bloquejats en el refinan\u00e7ament dels zombies, els morts vivents, de l’economia espanyola. La meva germana m’explica que moltes grans empreses es van refinan\u00e7ar en els anys durs de la crisi i, a partir del mes de setembre, hauran de tornar a amortitzar els cr\u00e8dits d’aquest refinan\u00e7ament amb dos anys de car\u00e8ncia. Resoldre el gran nus immobiliari, digerint-lo a trav\u00e9s dels sistema financer (traspassant actius al bancs perqu\u00e8 els venguin a meitat de preu) \u00e9s vital per acabar amb la crisi. Ens pot passar que Catalunya estigui tirant de l’economia de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica tot i estar llastrada pels seus problemes, que vulguem anar endavant,… tot i que la soga amb qu\u00e8 estirem Espanya potser ens l’han posat al coll en lloc de a les espatlles.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t