{"id":397,"date":"2011-07-17T18:44:29","date_gmt":"2011-07-17T16:44:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=397"},"modified":"2011-07-17T18:44:53","modified_gmt":"2011-07-17T16:44:53","slug":"equilibrar-els-comptes-del-pais","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=397","title":{"rendered":"Equilibrar els comptes del pa\u00eds"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Aquesta setmana el conseller Mas Colell<\/strong> ha deixat anar que els funcionaris de la Generalitat hauran de treballar m\u00e9s pel mateix sou. Vaig aplaudir d’all\u00f2 m\u00e9s. Feia poques hores que en una entrevista havia dit que la competitivitat es pot obtenir produint el mateix i acomiadant gent o b\u00e9 mantenint el nombre de treballadors i produint m\u00e9s. Les mesures de Mas Colell no s’han ent\u00e8s prou perqu\u00e8 els manca relat.
\nEl pa\u00eds, Catalunya i Espanya, t\u00e9 un forat gran. Gastem m\u00e9s del que ingressem i aix\u00f2 ara \u00e9s de tal magnitud que \u00e9s perill\u00f3s. Es pot estar un temps perdent diners, ingressant menys del que es gasta, per\u00f2 llavors s’ha de posar la m\u00e0 al calaix i treure aquell rac\u00f3 que havies fet en temps millors. Si el rac\u00f3 ja no hi \u00e9s, s’ha de rec\u00f3rrer al banc a fer un cr\u00e8dit sabent que el podr\u00e0s tornar perqu\u00e8 un dia els teus ingressos tornaran a ser superiors a les despeses. Per\u00f2, si aix\u00f2 tarda en arribar, si continuem tenint n\u00fameros negatius i cada any hem de rec\u00f3rrer al banc per equilibrar els nostres comptes, el pes dels interessos dels cr\u00e8dits pot fer molt dif\u00edcil equilibrar un dia els ingressos amb les despeses, ja que els interessos s\u00f3n m\u00e9s despeses. I, evidentment, qui et deixa els diners pot arribar a sospitar que un dia no els podr\u00e0s tornar i comen\u00e7ar\u00e0 a arrufar el nas. Aix\u00f2 \u00e9s el que ens passa al pa\u00eds. Fa anys, m\u00e9s de deu, que els n\u00fameros no surten i cada any el d\u00e8ficit, la difer\u00e8ncia entre el que ingressem i el que gastem, \u00e9s m\u00e9s gran, tant, que \u00e9s impossible continuar aix\u00ed. Els que ens deixen els c\u00e8ntims, els mercats, comencen a no tenir-ho clar i amenacen amb no continuar finan\u00e7ant el buit.
\nPer resoldre aquest desequilibri l’economia ha deixat llast, ha tancat empreses i ha suprimit 2,5 milions de llocs de treball, interpretant aquests llocs com una despesa en lloc d’una inversi\u00f3. El resultat ha estat que la producci\u00f3 del pa\u00eds ha baixat i, tot i que ha tingut menys despeses, tamb\u00e9 ha tingut menys ingressos, els derivats del treball suprimit.
\n\u00c9s urgent fer el pa\u00eds competitiu, produir m\u00e9s que no pas consumir, vendre m\u00e9s que no pas comprar, ingressar m\u00e9s que no pas gastar. El sector privat ha perdut el 18% dels seus treballadors i les empreses que queden s\u00f3n les m\u00e9s sanejades del teixit econ\u00f2mic. Per\u00f2 no n’hi ha prou, encara no tenen prou for\u00e7a per fer possible que el pa\u00eds ingressi m\u00e9s que no pas gasti. On es pot actuar encara? En el sector p\u00fablic, obligant-lo a equilibrar els seus comptes. Els 3,4 milions de treballadors p\u00fablics van abaixar els seus sous un 5% i amb aix\u00f2 no n’hi ha prou. Podr\u00edem prescindir del 10 o el 15% d’ells per\u00f2 s\u00f3n funcionaris i no es pot fer. Per tant, \u00e9s evident que demanar que treballin m\u00e9s amb el mateix sou pot ser una mesura adient en el moment actual. \u00c9s m\u00e9s, hauria de ser una mesura generalitzada a tota l’economia del pa\u00eds: per qu\u00e8 no hi ha un pacte per congelar els sous durant dos anys i treballar una hora m\u00e9s a la setmana i aixecar el pa\u00eds? On s\u00f3n els homes d’estat que poden pactar una cosa aix\u00ed?
\nEl moment actual \u00e9s molt dif\u00edcil ja que estem fent la transici\u00f3 cap a un nou model econ\u00f2mic. D’aqu\u00ed que \u00e9s urgent equilibrar l’economia, per poder agafar de cara les transformacions que hem de fer en aquesta revoluci\u00f3. Per tant, les mesures que cal prendre han de ser m\u00e9s contundents que les preses fins ara.
\nDimarts vaig anar a una confer\u00e8ncia de Dami\u00e0 Calvet<\/strong>, secretari de territori i mobilitat de la Generalitat, a Olot. Va explicar el poc marge que t\u00e9 el seu departament per fer noves inversions. Ni falta que fa, vaig pensar, en els darrers deu anys s’han fet totes les carreteres i aeroports del m\u00f3n. Em sap greu pels d’Olot que esperen la variant, per\u00f2 als pressupostos p\u00fablics els v\u00e9nen anys sense poder fer res, l’obra p\u00fablica s’ha d’aturar en la seva totalitat.
\nLlavors, on hem d’invertir? Nom\u00e9s en les activitats que permetin reduir les compres i que fomentin la venda de productes a l’exterior. Per exemple tenim totes les activitats que han de permetre disminuir la depend\u00e8ncia de l’energia del 80% de l’exterior, avui m\u00e9s del 4,7% del PIB. Els recursos en forma d’ajudes i de cr\u00e8dits s’han de destinar priorit\u00e0riament a fomentar l’augment de les exportacions i del turisme estranger. A Ryanair, per ?exem?ple, encara que aix\u00f2 aixequi ampolles a alg\u00fa amb exc\u00e9s d’orgull. Proposo cedir al xantatge durant dos anys m\u00e9s.
\nPosem molt d’\u00e8mfasi en crear teixit nou amb embrions de noves empreses, foment de l’emprenedoria dels joves, l\u00ednies de capital risc,… amb l’\u00e0nim de crear noves activitats que ajudin a sortir del forat. Per\u00f2 aquest cam\u00ed, imprescindible pel futur, \u00e9s un cam\u00ed llarg i no tenim temps per esperar els seus fruits. La soluci\u00f3 \u00e9s atacar directament a les empreses amb potencial exportador i fer tot el possible perqu\u00e8 creixin. \u00c9s infinitament m\u00e9s f\u00e0cil fer cr\u00e9ixer una ind\u00fastria que no pas crear-ne una del no-res i sovint les ind\u00fastries del pa\u00eds treballen amb un percentatge baix de la seva capacitat m\u00e0xima. Possibilitar el seu creixement sovint nom\u00e9s demana resoldre problemes de circulant per finan\u00e7ar aquest creixement, trobar solucions log\u00edstiques, encetar nous mercats exteriors, formar nous treballadors i poca cosa m\u00e9s. El pa\u00eds, Catalunya, t\u00e9 recursos per resoldre aix\u00f2. Com que la ind\u00fastria t\u00e9 un factor multiplicador de 5, el creixement de les empreses exportadores es pot comportar com una bona taca d’oli per a tota l’economia.
\nEl que ara cal \u00e9s construir un bon relat per explicar aix\u00f2 i evitar presentar nom\u00e9s les mesures parcials. Aquest relat \u00e9s feina del president Artur Mas<\/strong>. Ell \u00e9s qui ha de liderar moralment aquest proc\u00e9s i qui s’ha de posar al punt de sortida de la recuperaci\u00f3. I aix\u00f2 \u00e9s ja.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t