{"id":392,"date":"2011-07-10T22:40:20","date_gmt":"2011-07-10T20:40:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=392"},"modified":"2011-07-10T22:42:18","modified_gmt":"2011-07-10T20:42:18","slug":"per-que-no-aixequem-el-cap","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=392","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 no aixequem el cap?"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

\n <\/strong>Dilluns es va publicar la dada de l’atur registrat. Continua baixant, tal com ho va fent en els darrers estius, fins al mes de juliol. Al mes d’agost tornar\u00e0 a pujar. L’observaci\u00f3 de la figura de la corba hist\u00f2rica de l’atur mostra que, a partir de l’any 2008, nom\u00e9s sabem crear treball durant els mesos de l’estiu quan arriba la temporada tur\u00edstica. Si a la corba de l’atur hi afegim la de l’activitat econ\u00f2mica es poden treure m\u00e9s conclusions. Normalment, quan l’activitat econ\u00f2mica creix l’atur ha de baixar, i a la inversa. Aix\u00f2 \u00e9s el que va fer l’economia entre el juliol de 2010 i el febrer de 2011. A partir d’aquest mes aquest mecanisme s’ha espatllat, l’activitat econ\u00f2mica baixa i l’atur tamb\u00e9. \u00c9s clar, direu, l’atur baixa perqu\u00e8 ha comen\u00e7at la temporada tur\u00edstica. Cert, per\u00f2, per qu\u00e8 aix\u00f2 no es reflecteix en els \u00edndexs d’activitat econ\u00f2mica? Per qu\u00e8 continuem decreixent lleugerament?
\nLa frenada en l’activitat econ\u00f2mica no \u00e9s exclusiva nom\u00e9s d’Espanya, \u00e9s gaireb\u00e9 generalitzada en el m\u00f3n econ\u00f2mic. Si mirem els \u00edndexs de manufactura (superior a 50 reflecteix al\u00e7a d’activitat i per sota 50 es considera regressiu), durant els mesos de maig i de juny, a Fran\u00e7a l’\u00edndex ha passat de 54,9 a 52,5, a It\u00e0lia de 52,8 a 49,9, a Gran Bretanya de 52,1 a 51,3, a Espanya de 48,2 a 47,3, a Alemanya de 57,7 a 54,6 i a la zona Euro de 54,6 a 52. Fins i tot a Xina l’\u00edndex baixa de 51,6 a 50,1 i nom\u00e9s als Estats Units puja de 53,5 a 55,3. Si el mateix el mirem pel sector serveis observarem caigudes m\u00e9s importants a Fran\u00e7a i a tot Europa on la caiguda \u00e9s des de 56 a 53,7, menys a Espanya on la caiguda va de 50,9 a 50,2 per l’arribada del turisme. La frenada \u00e9s global i els economistes han quedat sorpresos.
\nLa veritat \u00e9s que no entenc la seva sorpresa. Fa temps que els que anem seguint el m\u00f3n de l’energia estem avisant que els canvis en aquest \u00e0mbit s\u00f3n estructurals, que res ser\u00e0 com abans i que l’economia en sortir\u00e0 modificada completament. Per\u00f2 \u00e9s com predicar en el desert. Un economista d’aquests medi\u00e0tics va tenir la barra de respondre’m que ja trobarien una altra cosa per suplir al petroli i es va quedar tan ample.
\nLa compra de petroli i gas a Espanya l’any 2010 va suposar destinar el 3,5% del PIB quan el petroli anava a 80 $\/b. Ara que va a 110 $\/b suposa destinar el 4,7% del PIB i, quan arribi a 120 $\/b, hi haurem de destinar el 5,2%. Si un dia arriba a 200 $\/b el recurs que hi haurem de destinar ser\u00e0 del 8,8%. \u00c9s un cam\u00ed catastr\u00f2fic. Mentre ho escric tinc els cabells de punta de l’espant que m’agafa. Com volem que l’economia creixi si hem d’anar destinant percentatges semblants del PIB a la compra d’energia? \u00c9s el cam\u00ed de l’empobriment generalitzat.
\nM’he preguntat sovint la ra\u00f3 per la qual els economistes no es prenen de forma seriosa aquest tema de l’esgotament del petroli. Evidentment si ells no s’ho prenen seriosament menys ho faran els pol\u00edtics, especialistes en amagar el cap sota l’ala i en no buscar-se complicacions. Des de l’any 1980 l’extracci\u00f3 de petroli de pous convencionals a terra \u00e9s constant, no creix. L’augment de la demanda de petroli des de llavors s’ha fet amb pous a dintre el mar, pous convencionals, com els del golf de M\u00e8xic. Per\u00f2 a partir de l’any 1995 tampoc donen l’abast a subministrar tota la demanda mundial de petroli. La nova demanda de petroli es va subministrant amb petroli provinent de pous a gran profunditat i de terres bituminoses de Canad\u00e0, ambd\u00f3s procediments de cost elevat. Tenen ra\u00f3 els economistes quan diuen que no ens quedarem sense petroli, per\u00f2 no diuen a quin preu. El preu del petroli ser\u00e0 continuadament creixent fins que no s’abaixi la demanda, fet que acabar\u00e0 passant.
\nL’augment de preus del petroli afecta de ple a tota l’economia. Per exemple actua directament sobre els preus del menjar pel fet que els adobs estan lligats a l’energia i perqu\u00e8 els sistemes de plantaci\u00f3, recol\u00b7lecci\u00f3 i transport depenen del petroli: en un any l’\u00edndex de preus del menjar al m\u00f3n ha pujat un 35%, amb la convulsi\u00f3 que aix\u00f2 representa en molts pa\u00efsos.
\nEssent tan greu el que ens ve a sobre, per qu\u00e8 el sector econ\u00f2mic i pol\u00edtic no s’ho ha agafat de forma seriosa? L’\u00fanica resposta que tinc \u00e9s la de l’actuaci\u00f3 de l’Ag\u00e8ncia Internacional de l’Energia. Aquesta ag\u00e8ncia fa previsions d’estocs i de preus pels anys que v\u00e9nen. Les seves previsions sempre s\u00f3n conservadores per no alimentar l’especulaci\u00f3 futura de preus.
\nL’economia mundial s’ha vist afectada per l’augment del preu del petroli durant aquest 2011 i aix\u00f2 alterar\u00e0 el consum que alhora relaxar\u00e0 els preus del petroli. I tornem a comen\u00e7ar. El preu del petroli \u00e9s una llosa sobre l’economia i l’\u00fanica soluci\u00f3 \u00e9s fer m\u00e9s petita aquesta llosa, fer m\u00e9s suportable aquest augment de preus. Quan m\u00e9s aviat es comenci a aprimar la llosa m\u00e9s aviat crearem treball.
\nPodem sobreviure amb menys consum de petroli? Rotundament s\u00ed. A la comissi\u00f3 d’energia de Pimec demostrem que el sistema el\u00e8ctric pot ser renovable de forma important, que es pot passar una part del consum f\u00f2ssil de calefacci\u00f3 a geot\u00e8rmic, que l’estalvi en la ind\u00fastria pot ser significatiu, que hi poden haver un o dos milions de cotxes el\u00e8ctrics,\u00c9 millorant el rendiment energ\u00e8tic del pa\u00eds des del 75% fins el 85%. Quedar\u00e0 per resoldre el transport que, ai las, no t\u00e9 cap vareta m\u00e0gica: una mica ferrocarril, una mica el\u00e8ctric, una mica biocarburant,\u00c9 i una bona part sense. Ser\u00e0 el retorn a l’economia local. La mesura de limitar la velocitat de 120 a 110 havia estalviat un 0,04% del PIB. Era per menysprear-la?<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t