{"id":387,"date":"2011-07-03T17:16:04","date_gmt":"2011-07-03T15:16:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=387"},"modified":"2011-07-03T17:19:10","modified_gmt":"2011-07-03T15:19:10","slug":"catalunya-entrant-en-pista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=387","title":{"rendered":"Catalunya, entrant en pista"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Dijous vaig anar a veure una exposici\u00f3 a La Fontana d’Or sobre la burgesia catalana de finals del segle XIX. Es titula La febre d’Or. All\u00e0 es veu com la burgesia catalana va fer enormes fortunes arran de l’exportaci\u00f3 de vi (afectada per la fil\u00b7loxera francesa), amb el comer\u00e7, impulsat per la millora de comunicacions amb el ferrocarril, amb la ind\u00fastria, resultat de la revoluci\u00f3 industrial, i gr\u00e0cies a la repatriaci\u00f3 de fortunes vingudes d’Am\u00e8rica. Aquesta burgesia es va comportar de forma competitiva entre ella, fent curses a veure qui llu\u00efa m\u00e9s el que tenia. Fou una burgesia desacomplexada, amb ganes de ser diferent, fet que, pel costat positiu, va portar-la a construir moltes obres arquitect\u00f2niques, transformant de forma notable Barcelona. La culminaci\u00f3 d’aquest moviment fou l’Exposici\u00f3 Internacional de 1888.
\nMentre anava escoltant el relat de la burgesia catalana em va venir al cap la decad\u00e8ncia espanyola en aquell mateix per\u00edode. Coincideix amb la generaci\u00f3 del 98, aquella que fou tan pessimista arran de la p\u00e8rdua definitiva de les col\u00f2nies espanyoles. La noblesa i l’aristocr\u00e0cia espanyola, amb moltes propietats en forma de finques, va haver d’acostar-se a la burgesia catalana per poder tenir m\u00e9s diner l\u00edquid.
\nEm va venir al cap que, d’alguna forma, aquell relat anava a repetir-se en els propers mesos i anys. No vull pas dir que torni a venir el floriment d’aquella burgesia descarada que ensenyava la seva riquesa davant els mateixos nassos dels que passaven gana o tenien problemes de superviv\u00e8ncia, no, em refereixo a les relacions entre Catalunya i Espanya. Els darrers deu anys, la borratxera immobili\u00e0ria ha afectat tot el pa\u00eds, per\u00f2 sobretot a Madrid i a Val\u00e8ncia. Bona part d’Espanya s’ha acostumat a viure de la subvenci\u00f3 equilibradora territorial de la Uni\u00f3 Europea, amb construccions fara\u00f2niques per tot arreu. A qui va afavorir aix\u00f2? A les grans constructores assegudes a la llotja del Reial Madrid. La borratxera, com no, ha repartit arreu urbanitzacions i pilons de pisos que havien impulsat uns nous rics immobiliaris. El cicle, en fi, havia afavorit als grups que es van fer amb les privatitzacions d’empreses p\u00fabliques com Telef\u00f3nica, Endesa o Iberia, ai las, avui en principi de caiguda lliure tocades per la modernitzaci\u00f3 tecnol\u00f2gica. Aix\u00ed, doncs, la llotja del Reial Madrid s’assembla a aquella noblesa castellana que tenia moltes propietats que no donaven cash. Aquest \u00e9s l’estat dels nostres ve\u00efns.
\nI nosaltres, on som? Ning\u00fa pot negar que tamb\u00e9 estem tocats, ja que la borratxera immobili\u00e0ria a casa nostra va ser important, per\u00f2 menys. Per sort Catalunya tenia un teixit industrial important i la crisi no se l’ha cruspit del tot. Abans de la crisi les dades eren les seg\u00fcents: Percentatge de la ind\u00fastria i dels serveis associats en el total de l’economia, 55,8% a Catalunya i 47,1% a Espanya. Percentatge de la construcci\u00f3 9,1% a Catalunya i 12,1% a Espanya. Per\u00f2 si la comparaci\u00f3 la fem amb la resta d’Espanya, sense Catalunya, el percentatge de la ind\u00fastria i dels serveis associats \u00e9s del 37,1% contra el 55,8% de Catalunya. El pes del teixit industrial catal\u00e0 \u00e9s comparable amb l’europeu, amb una din\u00e0mica exportadora gens menyspreable.<\/p>\n

<\/embed><\/object><\/p>\n

La crisi ha malm\u00e8s el poder de compra dels clients que Catalunya tenia a Espanya i aix\u00f2 ha afectat el funcionament de les empreses. Tamb\u00e9 ha canviat formes de consum que afecten els productes fabricats aqu\u00ed. Per\u00f2 la capacitat d’adaptaci\u00f3 del teixit industrial catal\u00e0, aix\u00ed com la facilitat amb qu\u00e8 ha sortit a l’exterior a vendre ensenyen que els deures s’estan fent raonablement b\u00e9. Una mostra d’aix\u00f2 es veu en el transport, on no hi ha prou camions que entrin a Catalunya venint d’Espanya o de Fran\u00e7a per compensar la sortida de camions de Catalunya cap all\u00e0. Ara hi ha l’ocasi\u00f3 de configurar grans grups log\u00edstics basats a Catalunya fugint del model del conductor aut\u00f2nom que hi ha hagut fins ara.
\nPer\u00f2 les coses no es queden nom\u00e9s aqu\u00ed. La not\u00edcia de la sortida a borsa de Caixabank diu que a Catalunya s’ha resolt la part m\u00e9s gran sector financer. Bankia intentar\u00e0 fer-ho el proper mes. La Caixa ha pa\u00eft completament l’absorci\u00f3 de Caixa Girona i, si no ha de digerir cap altre banc com podria ser el Banc Sabadell, la tindrem disponible immediatament pel rellan\u00e7ament inversor de la ind\u00fastria catalana, cosa que hauria de passar a primers de l’any vinent.
\nLa mateixa cosa passa amb les finances p\u00fabliques. Catalunya \u00e9s fins ara la sola administraci\u00f3 auton\u00f2mica a fer els deures, equilibrant el pressupost. Davant la incipient recuperaci\u00f3 industrial \u00e9s molt important, molt, que l’Administraci\u00f3 no es quedi en exclusiva els pocs recursos financers disponibles, deixant que el flux creditici arribi al teixit empresarial catal\u00e0 de forma que la recuperaci\u00f3 esdevingui una realitat.
\nArribats aqu\u00ed cal recordar el moviment que hi ha a casa nostra per impulsar nous empresaris joves amb projectes dirigits a noves tecnologies. El moviment \u00e9s tant cultural, en impuls, com econ\u00f2mic, amb nombrosos grups de finan\u00e7ament capital risc.
\nPer aix\u00f2 no \u00e9s d’estranyar que, quan el CEO fa una enquesta sobre un hipot\u00e8tic refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya la resposta sigui que un 42,9% votaria per la independ\u00e8ncia, dels quals un 36,4% ho faria per tenir capacitat i desig d’autogesti\u00f3 econ\u00f2mica.
\nNo ser\u00e0 la febre d’or del segle XIX, per\u00f2 anir\u00e0 desapareixent aquell sentiment d’incomprensi\u00f3, tornaran les ganes dels espanyols de voler treballar amb nosaltres, desapareixeran les pulsions per no comprar catal\u00e0,\u00c9 mentre nosaltres anirem veient com Espanya ens va quedant cada cop m\u00e9s lluny, lluny,\u00c9 a mesura que l’avi\u00f3 s’enlaira i ella es queda a terra.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t