{"id":378,"date":"2011-06-21T21:19:43","date_gmt":"2011-06-21T19:19:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=378"},"modified":"2011-06-21T21:36:35","modified_gmt":"2011-06-21T19:36:35","slug":"prego-sant-patllari-camprodon-2011","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=378","title":{"rendered":"Preg\u00f3 Sant Patllari Camprodon 2011"},"content":{"rendered":"

Quan el Sr. Alcalde em va justificar per qu\u00e8 havia estat escollit per fer el preg\u00f3 2011 em va dir que era per la meva traject\u00f2ria professional i pels vincles amb la vila de Camprodon.<\/p>\n

\"\"Caram, vaig pensar. El meu discurs no \u00e9s mai divertit, m\u00e9s aviat \u00e9s sempre transcendent i avorrit. Qu\u00e8 puc explicar en un dia aix\u00ed? Puc narrar qualsevol de les d\u00e8ries que explico als meus amics quan anem caminant. Els puc contar la import\u00e0ncia de tenir term\u00f2stats als radiadors de les calefaccions, d\u2019aprofitar la radiaci\u00f3 solar, d\u2019a\u00efllar m\u00e9s les cases,… Tamb\u00e9 els puc comunicar que el futur preu del petroli canviar\u00e0 radicalment la societat, …o que la globalitzaci\u00f3 ens ha fet a tots m\u00e9s pobres, que cal canviar el xip per esdevenir m\u00e9s responsables… Els podria parlar de com s\u00f3n les fibres de cel\u00b7lulosa per fabricar el paper, quanta aigua i energia fem servir, per qu\u00e8 les petites empreses han de cr\u00e9ixer i m\u00e9s coses…\ufeff<\/p>\n

\ufeffPer\u00f2 no, tot aix\u00f2 avui no toca. Ara el que \u00e9s adient \u00e9s parlar de com jo, nascut a Sarri\u00e0 de Ter, vaig venir a lligar-me a Camprodon i la seva vall per sempre. Per fer-ho em servir\u00e9 de quatre escenes diferents.<\/p>\n

Primera escena.<\/strong><\/span><\/p>\n

\"\"Tinc dotze anys, 1966. El capell\u00e0 de Sarri\u00e0 de Ter ha decidit que anirem de col\u00f2nies al Riberal de Moll\u00f3. All\u00e0, al costat del pont, ens banyem a la gorga, anem a la cova, pugem a Moll\u00f3. Aquest any passa el Tour de Fran\u00e7a. Fem la meva primera excursi\u00f3 a la vall: des de Moll\u00f3 a Espinabell, Coll Pregon, La Presta, Prats de Moll\u00f3 i retorn a Moll\u00f3 pel mateix cam\u00ed. A l\u2019arribada a Can Calitx\u00f3, a la pla\u00e7a, ens fan pa amb tom\u00e0quet amb una truita que deu ser la millor que he menjat mai.<\/p>\n

Ens trobem al 1971. Quatre amics arribem a Setcases per fer una excursi\u00f3 al xalet d\u2019Ulldeter. Comprem uns bons bistecs i ens disposem anar amunt a\"\"plantar la tenda. Plou. Ben xops decidim dormir dins la central inacabada. Com que no podem fer foc mengem pa amb galetes enlloc dels bistecs. L\u2019endem\u00e0 pugem fins a mig cam\u00ed doncs torna a fer tempesta. Els anys seg\u00fcents anirem de Setcases a N\u00faria per Nou Creus \u00a0tornant per Coma de Vaca i descobrirem les valls de Bacivers i Caranc\u00e0.<\/p>\n

\"\"\u00c9s el 1976. Passo uns dies de les vacances de Nadal a Camprodon per anar a esquiar. Un dia pujo amb una colla que m\u2019han presentat al club d\u2019esqu\u00ed. Un altre pujo amb el jeep d\u2019en Cisco Carola enmig d\u2019una tempesta de rufa. D\u2019aquest dia em ve saber que la corba del xalet \u00e9s la n\u00ba 8. La tempesta impedia esquiar, per\u00f2 l\u2019ambient dins de la cabana met\u00e0l\u00b7lica, amb l\u2019Smith i en Mariano, \u00e9s fant\u00e0stic.<\/p>\n

Aquests dies tota la meva feina \u00e9s descobrir la vall. Llegeixo un llibre de Bakunin sobre l\u2019anarquisme i m\u2019estic moltes hores a Can Rovira esperant que arribi la gent que he conegut. M\u2019agrada observar la vida del poble, tant, que puc fer una altra pel\u00b7l\u00edcula com Amarcord d\u2019en Fellini. Puc identificar el m\u00e9s r\u00e0pid de la vall, el m\u00e9s graci\u00f3s, el t\u00edmid, l\u2019esverat, la nimf\u00f2mana,… l\u2019\u00fanica figura que no puc trobar \u00e9s\"\" l\u2019estanquera dels pits grandiosos. M\u2019encanta anar a dormir a les tres o a les quatre tancat dintre un bar xerrant i rient. Tota la conversa \u00e9s qui la diu m\u00e9s grossa per fer riure. A la sortida, els carrers s\u00f3n humits, el vent gela la cara i les campanes del rellotge de la vila identifiquen el poble. Mai m\u00e9s he oblidat el so del rellotge! De nit m\u2019agrada agafar el cotxe i anar fins a Sant Pau o a Setcases per veure les muntanyes nevades, m\u2019impressionen, semblen m\u00e9s altes.<\/p>\n

Segona escena.<\/span><\/strong><\/p>\n

\"\"Ja conec a molta gent del poble. Visc a Grenoble i vinc de vacances a Camprodon. L\u2019any 1978, amb en Ventura, en Bisca\u00edno i el malaurat Jordi Marcer anem a pujar el Vignemale, el meu primer tres mil. Cinc dies coneixent el Pirineu central que seran decisius per continuar caminant amb en Ventura. \u00a0Fem la primera excursi\u00f3 a les gorgues de Toes, quan encara no hi ha passeres, creuant el riu descal\u00e7os.<\/p>\n

Primavera de 1981, s\u2019ha acabat el meu per\u00edode vivint a Fran\u00e7a. Llogo un pis a Vilallonga i despr\u00e9s un a Camprodon. Amb en Ventura decidim descobrir el territori pam a pam. Agafem el mapa i el trossegem: vall, carena, vall, carena,… fins fer-lo tot. \u00c9s un per\u00edode molt intens, on el mateix grup que surt a muntanya est\u00e0 al Club Esqui i al grup de rescat de la Creu Roja. Tots els dissabtes i diumenges d\u2019hivern anem a esquiar a \"\"Vallter enmig d\u2019un ambient magn\u00edfic. Cada rescat es converteix en una gran gesta, havent-n\u2019hi algun de molt dur, com per exemple el dels dos muntanyencs morts a Tirapits el dia de Nadal, els que vam rescatar amb congelacions el dia 1 de gener a la nit a la vall del Freser o el que vam treure, amb 10 companys m\u00e9s, de nit de les fonts del Freser amb 10 graus sota zero.<\/p>\n

Les excursions van a tota pastilla. Els isards comencen a ser uns vells coneguts i les marmotes comencen a arribar a Concr\u00f2s. La\"\" travessa a N\u00faria la fem unes deu vegades per any, en totes les condicions i direccions. Un any anem a dormir al Coll de nou creus el dia de Sant Esteve per provar la tenda i els sacs de dormir. Des de les sis de \"\"la tarda fins les 8 del mat\u00ed,… quin mal d\u2019esquena ajaguts sobre el gla\u00e7! A l\u2019estiu sovint anem a dormir a muntanya, sigui amb la tenda que tenim, a la barraca de pl\u00e0stic o a la cabana dalt de l\u2019arbre de Bacivers. Algun hivern tamb\u00e9 hi anem, sobretot despr\u00e9s de Nadal. Vivim situacions delicades i perilloses que enforteixen els nostres lla\u00e7os d\u2019amistat.<\/p>\n

Dia 6 de gener de 1985, Vallter est\u00e0 tancat per manca de neu. Nosaltres hem anat a Caran\u00e7\u00e0 baixant per la canal nevada del coll de darrera la cabana de Tirapits. Decidim dormir a la cabana de pl\u00e0stic. A la nit el bar\u00f2metre puja, cosa que indica que ve bon temps.\"\"L\u2019endem\u00e0 neva al bosc de Bacivers, un nevar calmat, contradient el bar\u00f2metre. Pujarem a veure qu\u00e8 passa. Quan acaba el bosc i arribem al pla de Bacivers veiem el panorama. Fa una rufa impressionant i tot i aix\u00f2 decidim intentar travessar la carena. Ens refugiem darrera un gran roc, mengem i ens abriguem amb tot el que portem. Dissenyem un itinerari per l\u2019aresta de la Ja\u00e7a dels Burros; tot i que est\u00e0 ventada, no hi ha el gruix de neu de dintre la canal. Caminem amb dificultat, sovint de quatre grapes, patint un vent huracanat i fred. A dalt no es veu res, estem enmig del n\u00favol de rufa. El vent tomba en Ventura que va dret, per\u00f2 jo vaig de quatre grapes i no perdem la direcci\u00f3. S\u00ed, Xemeneies \u00e9s aqu\u00ed davant, som a casa.<\/p>\n

\"\"Ens agrada molt anar a Mentet a veure la fam\u00edlia d\u2019en Richard i l\u2019Angelina i fer tert\u00falia de sobretaula. En Richard \u00e9s ca\u00e7ador i gran coneixedor del seu entorn. Si hi anem el mes de gener aprofitem per portar una joguina pel nen, ens sentim Reis Mags.<\/p>\n

La muntanya s\u2019ha convertit en el nostre h\u00e0bitat, hi anem per entrenar-nos, per con\u00e8ixer, per acompanyar alg\u00fa, qualsevol excusa \u00e9s bona. Des de Canig\u00f3 fins Puigmal, des d\u2019Eina, fins Oix, el nostre espai es va acotant a mesura que passen els anys. La carena Pirinenca \u00e9s l\u2019espina dorsal del nostre territori. La cara nord \u00e9s la part m\u00e9s fer\u00e9stega i la sud la suau.<\/p>\n

<\/span><\/p>\n

Tercera escena<\/span><\/strong><\/p>\n

\"\"Abril de 1989. Em caso amb una pubilla de Camprodon. Estava cantat, nom\u00e9s podia ser alg\u00fa de la vall, aix\u00f2 m\u2019arrela encara m\u00e9s al territori. Fins i tot em d\u00f3na un cert pedigr\u00ed que no tenia. A partir d\u2019ara aqu\u00ed s\u00f3c el gendre de Can Pere Pastor. La Piti m\u2019ha conegut a muntanya i ens ha acompanyat en alguns recorreguts. Tant \u00e9s aix\u00ed que el viatge de noces ha estat la volta a l\u2019Annapurna en 21 dies.<\/p>\n

Octubre de 1996. L\u2019alcalde, el d\u2019ara, ens demana si podem dissenyar rutes a peu pels turistes. Comen\u00e7a una nova etapa, la de caminar\"\"per fer un treball \u00fatil. L\u2019any 1997 fem les primeres 6 fitxes de camins de Camprodon, amb la senyalitzaci\u00f3 i documentaci\u00f3 pertinent, treball que s\u2019est\u00e9n a la resta de la vall. Estem molt il\u00b7lusionats pensant que hi haur\u00e0 molta gent que far\u00e0 sevir la xarxa de camins. Algunes sortides s\u00f3n per estassar i obrir camins, altres per pintar-los o per mesurar-los. He constru\u00eft una roda amb un comptaquil\u00f2metres que ens serveix per mesurar les dist\u00e0ncies. Amb ella anem per tot arreu.<\/p>\n

\"\"Diumenge d\u2019agost de 1999. Estem mesurant la volta a la Vall de Caran\u00e7\u00e0. Pugem el coll de la Marrana i en Ventura es queixa de mal al pit. M\u2019explica que de tant en tant li fa dolor sobretot si menja fort el dia abans. A partir del coll es ref\u00e0 i continuem cam\u00ed cap a la barraca de Tirapits. Baixarem per la canal de darrera sobre el segon llac. Continuem baixant la vall trobant el llac de les truites i arribant fins el Ras de Caran\u00e7\u00e0. Veiem que la roda s\u2019ha rebentat i costa m\u00e9s fer-la girar. Enfilem la vall de Bacivers, passant per la cabana de pl\u00e0stic on tantes hores hi hem passat. Quan ja arribem dalt la vall escoltem un tro. Decidim acabar de pujar pel dret a tota pot\u00e8ncia atrapant una fam\u00edlia que ve del llac de Bacivers. Aneu molt lleugers, ens diuen. Si sab\u00e9ssiu els quil\u00f2metres que portem fets avui,… Encara hem arribat eixuts, just a temps per anar a dinar.<\/p>\n

\"\"A l\u2019hivern marquem camins per l\u2019Alta Garrotxa. Poc a poc es va configurant un projecte de gran abast. Decideixo que cal escriure de forma exhaustiva totes les rutes que fem i posar-les en un llibre. Aix\u00ed deixarem const\u00e0ncia i evitarem que es perdin camins. A en Ventura cada dia li costa m\u00e9s pujar a les cotes altes. A partir d\u2019ara m\u2019acompanyen en Toni i en Joan Mora. Amb ells, durant els dos anys seg\u00fcents, completar\u00e9 els camins a banda i banda de la carena.<\/p>\n

Agost de 2000. Avui mesurem Ulldeter-Planes. Fem tota la carena fins arribar al Coll de Nou Fonts on ens aturem. Mirem de\"\"trobar les fonts, per\u00f2 \u00e9s impossible comptar-ne 9. Ves a saber qui ha estat primer, si les nou fonts o les nou creus. Flanquegem el Pic de Nou Fonts per finalment baixar a l\u2019Estanyet. \u00c9s un llac petit, per\u00f2 quina bellesa! \u00c9s un cas clar d\u2019un llac fill d\u2019una gelera anterior immers en un circ perfecte. Seguim fent cam\u00ed fins el refugi de l\u2019Orri i continuem el GR 10 franc\u00e8s enmig del bosc. Fa calor i sovint en Joan diu, Quin pa\u00eds! Cansats arribem a Planes on ja hi ha en Berino que ens ha vingut a recollir.<\/p>\n

\"\"Ens trobem a finals de 2002 i tenim totes les rutes del llibre mesurades. Totalitzen 1.200 quil\u00f2metres de camins. El 2003 presento el llibre en aquesta mateixa sala.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

En Toni sempre m\u2019havia retret que jo era un professional de la muntanya. Ara observo que ell tamb\u00e9 s\u2019hi ha convertit, sortint cada diumenge. La seva companyia<\/p>\n

m\u2019ajuda a con\u00e8ixer la gent del pa\u00eds, el seu tarann\u00e0 afable facilita la comunicaci\u00f3 i la difusi\u00f3 del territori a la gent. \u00c9s famosa la seva explicaci\u00f3 sobre en Roland i la mort del Gegant Moro quan passem per la Fossa del Gegant, abans de Nou Creus: sempre que portem nens ens aturem ritualment a escoltar la llegenda.<\/p>\n

Tardor de 2005. L\u2019editorial Alpina ens encarrega que mesurem amb el GPS els camins de l\u2019Alta Garrotxa. Ara que els hav\u00edem mesurat amb una roda hi tornarem amb el GPS. Primer mesurarem els camins del mapa de l\u2019Alta Garrotxa, despr\u00e9s vindran els del mapa del Taga i finalment els del mapa Costabona. \u00c9s impressionant la precisi\u00f3 que tenen els camins mesurats amb GPS en els nous mapes.<\/p>\n

\"\"Meitat del mes d\u2019agost de l\u2019any 2007. Anem a To\u00e8s amb dos autocars en una travessa del Club de Muntanya Vall de Camprodon. Al mat\u00ed miro per Internet el radar i sorpresa! Hi ha un n\u00favol de tempesta enganxat a la carena. Reviso l\u2019estaci\u00f3 autom\u00e0tica d\u2019Ulldeter i,… fa rufa! Som a mig agost i hi ha rufa. Impossible creuar la carena amb 100 persones vestides amb pantalons curts. Arribo a l\u2019estaci\u00f3 d\u2019autobusos i intentem conv\u00e8ncer a la gent que no podrem pas anar a To\u00e8s. Decidim que ho comprovin ells mateixos enfilant els autocars cap a Vallter. Abans d\u2019arribar al Pla de Molina comencen a caure volves de neu, fet que fa dir al conductor que ell no conduir\u00e0 un metre m\u00e9s en aquestes condicions. Despr\u00e9s de debatre-ho decidim anar des de Rocabruna fins Oix en un dia radiant. Veure per creure: To\u00e8s per Hortmoier.<\/p>\n

Sant Antoni 2009. Comen\u00e7o a filmar en HD i format 16:9. Ara els v\u00eddeos els penjar\u00e9 a Youtube. Tornem a filmar tots els camins. A partir de 2010 ho faig amb tr\u00edpode per guanyar qualitat d\u2019imatge. Hi ha m\u00e9s de 120 v\u00eddeos de camins al canal Youtube. En el mateix per\u00edode comen\u00e7o a penjar els tracks del GPS a Wikiloc per facilitar a la gent l\u2019acc\u00e9s als nostres camins. \u00c9s la revoluci\u00f3 d\u2019Internet. Cada dia poso a Twitter les temperatures de la vall.<\/p>\n

\"\"Desembre 2009. Avui sortim amb l\u2019Eixam. Som 25, fa fred, el terra est\u00e0 gelat i anem a Hortmoier passant per les Feixanes. A sota la gran alzina que hi ha a la llera de la casa hi constru\u00efm un pessebre. Pintem rocs, fulles d\u2019arbres, dibuixant figures per finalment conjuntar el pessebre. Seguim fins trobar la vall d\u2019Hortmoier. Els nens intenten abra\u00e7ar un dels dos roures del Rei que encara queden. El tercer va caure durant una ventada d\u2019un mes d\u2019octubre dels anys 80. Per tornar cal pujar per la canal d\u2019Escaladuix on hi ha uns escalons que hi vam posar nosaltres ja fa uns anys. Escaladuix \u00e9s un dels l\u00edmits de Camprodon. \u00c9s un lloc on el riu s\u2019amaga i he pogut comprovar que \u00e9s el nivell d\u2019aigua necessari perqu\u00e8 surti el llac intermitent d\u2019Espolla, a Banyoles, 27 km. m\u00e9s lluny.<\/p>\n

Juny 2011. Hem vist les petxades d\u2019un llop i ens diuen que han vist l\u2019\u00f3s al nostre espai.<\/p>\n

Quarta escena <\/span><\/strong><\/p>\n

Em fascinen les relacions humanes a banda i banda de les muntanyes. Parelles que s\u2019han fet a costat i costat de la Collada Verda, fam\u00edlies on algun membre ha desertat durant una guerra, passos de bandolers i contrabandistes,…<\/p>\n

\"\"Aquest estiu de 2007 em proposo refer el cam\u00ed que feia el maqui Sabat\u00e9. He llegit que tenia una casa a Prats de Moll\u00f3 on durant l\u2019any 1946 \u00a0s\u2019hi va estar. Anem a La Presta i fem el cam\u00ed que porta a la cabana de l\u2019Ollat. A poc m\u00e9s d\u2019una hora trobem la Grevodella, casa on amagava les armes i des d\u2019on feia les sortides cap Espanya passant per Setcases. Per la seva al\u00e7ada, 1.387 m, i per la dels colls pels que havia de passar, 1.900 o 2.300 m., el pas no funcionava a l\u2019hivern. Des de Setcases la via de penetraci\u00f3 passava per Vilallonga, Espinauga, Ogassa i Ripoll. A Espinauga es va refugiar a la herbera de l\u2019Abadia, casa pairal dels avis de la meva dona.<\/p>\n

\"\"Agost de 2008. L\u2019any vinent ser\u00e0 el 350 aniversari del tractat dels Pirineus pel que el Vallespir va ser separat de Catalunya. Caminant per les carenes es percep que va ser un error hist\u00f2ric i geogr\u00e0fic. La carena principal va des de Roca Colom \u00a0fins el Canig\u00f3. Per altra banda, la vall de Serrallonga, Sant Lloren\u00e7 de Cerdans i Costoja est\u00e0 ben comunicada amb Ma\u00e7anet de Cabrenys. Aix\u00f2 explica la revolta dels habitants del Vallespir en la guerra de la sal. Aquesta gent es resistia a pagar un impost sobre la sal quan n\u2019havien estat exempts en la pertinen\u00e7a a Catalunya. Si la podien obtenir a trav\u00e9s de Ma\u00e7anet i de Camprodon, per qu\u00e8 l\u2019havien de pagar m\u00e9s cara?\u00a0 La revolta es va anar enverinant per acabar en un grup liderat per en Trinxeria que va acabar en la batalla de coll Regina, prop del refugi dels Estables que hem anat a veure.<\/p>\n

\"\"8 de febrer de 2009. Aquests dia recordem que fa 70 anys de l\u2019exili massiu de la guerra civil espanyola. \u201cEl 25 de gener de 1939, tres personalitats fugitives de Camprodon han vingut a advertir-nos que es preparava un grup de 10.000 civils per fugir de l\u2019invasor i per entrar a Fran\u00e7a. Ens han assegurat, tamb\u00e9, que els hospitals de<\/em> <\/em>Camprodon serien evacuats i que comptaven amb 4.000 ferits i malalts. Ens trobem en ple hivern i les muntanyes estan cobertes d\u2019una espessa capa de neu, per\u00f2 la cohort de l\u2019espant i de la por estan en marxa i res, ni cap obstacle, l\u2019aturar\u00e0 mai<\/em>\u201d. Sortim de Camprodon per anar a Coll d\u2019Ares on a migdia ens espera una muni\u00f3 de gent que ha vingut a recordar el fet hist\u00f2ric.<\/p>\n

Els colls que es troben a la carena Pirinenca han estat hist\u00f2ricament espais de comunicaci\u00f3 entre la cara nord i la sud, entre Fran\u00e7a i Espanya.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Han tingut la seva import\u00e0ncia tant amb la deserci\u00f3 i l\u2019exili com en el contraban. En Toni explica que hi havia una persona d\u2019aqu\u00ed que feia contraban de truites a Fran\u00e7a! En Manel Pujol explica en un llibre com un contrabandista de Vilallonga s\u2019amagava dintre un n\u00ednxol per no ser trobat. Les relacions entre els dos costats de la frontera, quan aquesta ha estat tancada, han necessitat el domini perfecte de la xarxa de camins per qui en feia \u00fas. Em fascina aquest coneixement tan profund.<\/p>\n

Per\u00f2 les imatges valen m\u00e9s que les paraules. Video<\/a><\/p>\n

Aquestes quatre pinzellades mostren l\u2019enorme impacte que la vall de Camprodon va fer en mi. La posici\u00f3 geogr\u00e0fica fronterera, la for\u00e7a de les muntanyes, la velocitat dels rius, la intensitat del verd, els sons de les aig\u00fces i el del rellotge, la lluminositat i la rosada dels matins dels dies d\u2019estiu, les flors de muntanya, les fulles grogues dels faigs i les vermelles dels cirerers a la tardor, els cants dels ocells a la primavera, els ramats de vaques, de xais i de cavalls, la majestuositat dels isards, la por de les marmotes, la pot\u00e8ncia dels ruixats d\u2019estiu, el tou de les nevades d\u2019hivern, la nevada del cucut a la primavera, el gla\u00e7 dels mesos de desembre i gener, el tro dels llamps de tempesta,… i la fabulosa acollida de la gent de Camprodon, amb una generosa disposici\u00f3 a l\u2019amistat i infinites ganes de gresca, em van captivar, fascinar, embadalir, embruixar a primera vista.<\/p>\n

\"\"Per tant, fidel a la for\u00e7a d\u2019aquesta seducci\u00f3, vilatans de Camprodon, en els dies de Festa Major us invoco a que seguiu sent el que sou, la gent m\u00e9s acollidora i engrescada del m\u00f3n!!! \u00a0Bon Sant Patllari.<\/p>\n

Joan Vila. Camprodon 21 de juny 2011<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t