{"id":375,"date":"2011-06-19T21:43:04","date_gmt":"2011-06-19T19:43:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=375"},"modified":"2011-06-19T21:43:04","modified_gmt":"2011-06-19T19:43:04","slug":"desesperats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=375","title":{"rendered":"Desesperats"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Tornem estar immersos en un debat sobre el moviment dels indignats. Dimecres passat Twitter va treure fum, el debat era a all\u00e0. La meva aportaci\u00f3 va ser per dir que el cam\u00ed que portem, la desesperaci\u00f3 de veure que l’aturat no trobar\u00e0 feina, porta directament cap a la revoluci\u00f3. Aquesta setmana he parlat amb gent que cerca feina i es percep la desesperan\u00e7a fins el punt que un m’ha dit que li preocupa la seva salut mental, que haur\u00e0 de treballar en una ONG fins i tot sense cobrar per no caure en una depressi\u00f3. Els cassos greus de gent que no troba feina s\u00f3n cada vegada m\u00e9s, amb fam\u00edlies que l’\u00fanic sou que hi entra \u00e9s el del nen ni-ni, amb gent desnonada per no poder pagar la hipoteca,… Estic conven\u00e7ut que aix\u00f2 no porta a un bon lloc i que en tot cas porta a un canvi traum\u00e0tic que he titllat de revolucionari.
\nAquell dia em preguntava si els indignats amb el poder econ\u00f2mic, amb la banca i amb els pol\u00edtics tamb\u00e9 ho estaven amb els sindicats i amb els absentistes a la feina. Mentre feia aquesta reflexi\u00f3 vaig llegir una consideraci\u00f3 de Marina Geli des de dintre el Parlament dient que “el malestar social per les conseq\u00fc\u00e8ncies del model econ\u00f2mic i financer \u00e9s el que cal escoltar i buscar alternatives.” M’agrada citar aquesta frase perqu\u00e8 ensenya on es troba el problema. La meva resposta va ser: “No. La clau \u00e9s que tota la classe dirigent treballi convergint al mateix punt. No val culpar nom\u00e9s als altres. Cal fer autocr\u00edtica.” La diputada em respon “La clau \u00e9s tornar la jerarquia de la pol\u00edtica front economia, el sector financer, a tots nivells.”
\n\u00c9s a dir, alguns parlamentaris, lluny d’acceptar cap responsabilitat en la crisi actual, es dediquen a donar les culpes als altres. Aix\u00ed no, va ser una frase encunyada aquell dia. Si tothom continua sense fer autocr\u00edtica, nom\u00e9s responsabilitzant als altres de la crisi, ser\u00e0 impossible sortir-ne.
\nContradient als sindicats, tots tenim alguna responsabilitat en la crisi. Tots. Fins i tot jo mateix que no he invertit ni un euro en l’immobiliari i que l’he combatut des d’aquest espai. La meva responsabilitat pot ser no haver estat m\u00e9s agressiu en les meves den\u00fancies als promotors, als alcaldes, als bancs i al Banc d’Espanya. Per\u00f2 si com a societat no assumim cap responsabilitat, si no tenim un m\u00ednim d’humilitat, ser\u00e0 impossible sortir-ne. No creu la que fou consellera de sanitat que en alguna cosa es va passar en despesa el seu departament, ella que n’era la responsable? No fotem, home, s’equivoca quan es queixa de les retallades, precisament ella. Recordo que el dia de la nevada del 8 de mar\u00e7 de l’any passat el director general de l’ICF ens va comentar que els consellers del govern que tenien m\u00e9s despesa precisament eren els de Girona.
\nEl cas \u00e9s que el que ara cal \u00e9s treballar en sentit positiu, buscant solucions al problema actual amb el primer objectiu urgent de crear feina. Quin \u00e9s el punt m\u00e9s important per crear treball? Que les expectatives de les empreses o aut\u00f2noms siguin de rendibilitat. Hi s\u00f3n aquestes expectatives en aquest moment? No hi s\u00f3n ni remotament, ni s’albiren a cap termini per la baixa demanda del mercat catal\u00e0 i espanyol. On podem vendre fora del mercat intern? A Europa i a la resta del m\u00f3n. Tenim possibilitats de fer-ho? Evidentment s\u00ed, Catalunya est\u00e0 fortament preparada per exportar, amb una xarxa d’oficines del Copca a l’exterior que segurament cap altre pa\u00eds del m\u00f3n t\u00e9 (a excepci\u00f3 de Xina). Per qu\u00e8 no exportem encara m\u00e9s? Perqu\u00e8 no sempre som competitius, els costos de producci\u00f3 de les empreses espanyoles s’han degradat en exc\u00e9s en els darrers deu anys, possiblement en un 15%. Qu\u00e8 podem fer per tornar a fer competitives les empreses exportadores en un termini curt? Resoldre la formaci\u00f3 laboral i la inversi\u00f3 requereix molt temps, en canvi abaixar la cotitzaci\u00f3 social de les empreses \u00e9s autom\u00e0tic, la millora va directament a la competitivitat. D’on haurien de sortir els fons per fer aix\u00f2? Subvencionar temporalment amb 400 euros la cotitzaci\u00f3 social dels nous llocs de treball permetria crear 670.000 llocs amb nom\u00e9s l’import de la inversi\u00f3 de l’AVE a Extremadura. Els fons han de venir de la frenada en la inversi\u00f3 p\u00fablica.
\nAquest haur\u00e0 de ser l’argumentari per sortir de la crisi fins que trobem el cam\u00ed que ha de resoldre la transici\u00f3 cap una nova economia de l’estalvi, aquella que anomeno de l’abund\u00e0ncia frugal. Els recursos s\u00f3n escassos i cal tractar-los com a tals. Tots veiem clar que l’energia \u00e9s cara i que no cal fer-ne mal \u00fas. Doncs el mateix argument el podem posar a la feina, valor esc\u00e0s on no \u00e9s l\u00edcit fer-ne mal \u00fas amb absentisme, a l’ensenyament, on no ens podem permetre que un nen que no vol estudiar dilapidi recursos i rebenti grups d’estudiants, a sanitat, on no podem assumir malbaratar recursos d’urg\u00e8ncia amb visites de metge de cap\u00e7alera,… en fi, diputada Geli, tots ells assumptes exclusivament pol\u00edtics allunyats dels mercats financers. No tornar\u00e0 a passar mai m\u00e9s que el m\u00f3n pol\u00edtic pugui fer el que vulgui ali\u00e8 a les finances. Sempre m\u00e9s dos i dos faran quatre, encara que els pol\u00edtics forcin que facin cinc.
\nMentre resolem tot aix\u00f2 haurem de fer alguna cosa amb els joves que continuen sortint de les universitats i no troben feina. Un jove com aquest ha costat al pa\u00eds uns 60.000 euros i perdre aquest valor \u00e9s una barbaritat. Per\u00f2 encara ho \u00e9s m\u00e9s si aquests joves no encadenen la seva formaci\u00f3 amb l’inici laboral. La meva recomanaci\u00f3 \u00e9s que surtin a treballar a l’estranger. Jo ho vaig fer i s\u00e9 que \u00e9s la part m\u00e9s important de la formaci\u00f3. Sortir a fora a treballar espavila, encara que t\u00e9 el risc que es quedin all\u00e0 per\u00f2 \u00e9s millor c\u00f3rrer aquest risc que no pas que es quedin aqu\u00ed sense esperan\u00e7a. Mentre s\u00f3n fora potser podrem endre\u00e7ar el pa\u00eds per facilitar-los el retorn tot i que podria ser que siguin ells els que ens hagin d’ajudar a trobar els nous camins.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t