{"id":372,"date":"2011-06-13T21:51:50","date_gmt":"2011-06-13T19:51:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=372"},"modified":"2011-06-13T21:51:50","modified_gmt":"2011-06-13T19:51:50","slug":"gangsters-d%c2%b4empresaris-a-politics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=372","title":{"rendered":"G\u00e0ngsters: d\u00b4empresaris a pol\u00edtics"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

La setmana passada demanava responsabilitats a dues administracions per haver frenat en exc\u00e9s el desplegament de la MAT fins al punt de no estar enllestida per l’alimentaci\u00f3 del TAV quan arribi, l’any vinent. Tamb\u00e9 feia refer\u00e8ncia als alcaldes que m\u00e9s activament treballen per evitar que la l\u00ednia passi pel territori. Dimarts Francesc Xavier Quer, alcalde de Crespi\u00e0, va respondre que fins aqu\u00ed hem arribat, que els alcaldes han estat elegits per defensar els ciutadans davant les empreses. No cal dir que l’argument \u00e9s molt prim, doncs aquesta actitud pressuposa que els 250 habitants que t\u00e9 el seu poble (per on no hi passa la l\u00ednia) frenen el desenvolupament de milions de persones, que qualsevol \u00e9s capa\u00e7 de frenar i ning\u00fa de crear. Per\u00f2 el que m\u00e9s em va sobtar va ser que ho va dir amb la boca petita, com si el que deia ja no s’ho cregu\u00e9s, formant part d’un gui\u00f3 antic i caduc.
\nM\u00e9s o menys coincidint en el temps vaig sentir una frase a en Josep Ramoneda, parlant en el cercle d’economia, dient que ara els dolents de la societat s\u00f3n els pol\u00edtics, mentre els empresaris han perdut aquesta etiqueta hist\u00f2rica.
\nLa crisi \u00e9s de tan calat que esdev\u00e9 revoluci\u00f3. No \u00e9s ni financera ni immobili\u00e0ria, \u00e9s global. Els Estats Units veuen com no aixequen el cap i Europa, amb excepci\u00f3 d’Alemanya, tampoc. El PIB espanyol que havia de remuntar amb l’arribada del turisme continua pla, sense moure’s d’on \u00e9s, els productes no poden incorporar cap augment de preu perqu\u00e8 els mercats no el poden assumir, fent impossible incorporar l’encariment de les mat\u00e8ries primeres, i la societat gira el cap amb esperan\u00e7a cap als empresaris esperant que treguin la vareta m\u00e0gica i comencin a crear llocs de treball.
\nAquesta setmana tamb\u00e9 la Uni\u00f3 Europea ha suggerit a Espanya que abaixi els costos socials del treball a les empreses i ho compensi per una pujada de l’IVA i dels impostos energ\u00e8tics. T\u00e8cnicament aix\u00f2 \u00e9s una devaluaci\u00f3 interna i \u00e9s una mesura que he anat demanant en els darrers dos anys. El problema \u00e9s que ara ja no sabem si \u00e9s una mesura que es pugui aplicar, amb una economia que ja no t\u00e9 forces per aixecar el cap, arrossegant-se per terra.
\nUn client franc\u00e8s em confessa que \u00e9s la primera vegada que no pot traslladar l’augment del preu del paper als seus clients. Aquesta \u00e9s la pista per resoldre el nus: els sous no podran anar amunt i compensar l’augment de preus, les mat\u00e8ries primeres pujaran per satisfer la major demanda de nous consumidors mundials, els impostos hauran d’augmentar per poder satisfer els serveis m\u00ednims de salut i ensenyament i amb tot aix\u00f2 el poder adquisitiu del ciutad\u00e0 haur\u00e0 caigut estrepitosament, baixadr\u00e0 el consum i es crearan m\u00e9s problemes a les empreses. La soluci\u00f3 no \u00e9s senzilla, \u00e9s una nova economia, aquella que vaig definir com la de l’abund\u00e0ncia frugal, la de que n’hi ha per\u00f2 no es pot comprar. Comencem un per\u00edode en qu\u00e8 escoltarem sovint les paraules “recursos limitats” que haurem d’aplicar arreu: al treball, a ensenyament, a sanitat, a cultura, a infraestructures, a pol\u00edtiques socials\u00c9
\nUna nova economia no es resol en un tres i no res, vol molt temps d’adaptaci\u00f3. Els industrials podem fabricar amb menys costos, per\u00f2 aix\u00f2 demana enginy, imaginaci\u00f3 i inversi\u00f3. Sovint vol redefinir els productes i pensar a millorar la cadena de com arribar al consumidor. Tot aix\u00f2, \u00e9s molt dif\u00edcil, requereix un canvi de mentalitzaci\u00f3 de tothom i possiblement nom\u00e9s ser\u00e0 possible amb el recanvi generacional en la direcci\u00f3 del pa\u00eds i de les empreses.
\nA poc a poc es van produint canvis en els sistemes de valors vigents fins ara en el nostre entorn. Recordo que quan l’any 2004 vaig queixar-me dels que compraven cotxes tot terrenys de gran cilindrada hi va haver gent de bona fe que es va estranyar pel fet que ells pensaven que estava ben vist. Ja veieu, ara ja no ho est\u00e0. Fins fa poc molta gent venerava els que feien fortunes en l’immobiliari i avui els detesten. Tot just fa dos anys els llocs de treball eren considerats per molts com una cosa banal, que es poden canviar quan un vol, i es veia possible cobrar sense treballar i no tenir cap vergonya per demanar un augment de sou del doble que es cobrava. Tot aix\u00f2 avui ens fa somriure fruit dels canvis que hem fet en aquest curt temps.
\nLa nova onada perjudica als pol\u00edtics, observant com s\u00f3n incapa\u00e7os de canviar el discurs per adaptar-lo a la nova realitat. Tamb\u00e9 perjudica els sindicats atrapats en els seus arguments hist\u00f2rics que els impedeixen ajudar els que es queden sense feina. Perjudica en fi l’empresariat que no sap definir una nova estrat\u00e8gia que rellanci les empreses cap a noves fites.
\nLa p\u00e8rdua de la imatge de g\u00e0ngster dels empresaris \u00e9s una bona cosa, mostra com la societat diposita esperan\u00e7a en la possibilitat de crear treball. Ser\u00e0 important explicar que aquesta tasca \u00e9s tremendament dif\u00edcil, que cal lluitar molt per trobar nous productes i mercats i que aix\u00f2 no s’assolir\u00e0 en un per\u00edode curt.
\nMolt m\u00e9s complicat ho tenen els pol\u00edtics perqu\u00e8 hauran de fer entendre a la gent que hauran de viure amb molt menys del que ara tenen i que les prestacions del sistema p\u00fablic nom\u00e9s cobriran m\u00ednims imprescindibles.
\nEls pol\u00edtics carregaran amb la desesperaci\u00f3 mentre que els empresaris portarem la bandera de l’esperan\u00e7a. Fins quan serem capa\u00e7os de mantenir-la? Hi serem a temps que els joves ens ajudin a canviar el model?<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t