{"id":359,"date":"2011-05-15T20:41:18","date_gmt":"2011-05-15T18:41:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=359"},"modified":"2011-05-15T20:41:18","modified_gmt":"2011-05-15T18:41:18","slug":"fusions-d%c2%b4empreses-i-d%c2%b4ajuntaments","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=359","title":{"rendered":"Fusions d\u00b4empreses i d\u00b4Ajuntaments"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object>
\nLa globalitzaci\u00f3 i la crisi han fet que els marges de les empreses siguin molt petits, quan no inexistents. La baixada del consum, l’exc\u00e9s de producci\u00f3 pel consum que hi ha, i els baixos preus dels productes fabricats en pa\u00efsos llunyans, expliquen aquesta baixada de marges. Les empreses que no ho han pogut suportar han tancat, i les que han resistit, s’han d’espavilar per retrobar de nou els marges empresarials que sanegin el capital perdut i que possibilitin m\u00e9s inversions. Ai las! Com es fa per recuperar marges sense augmentar les vendes i sense invertir? Ahir vaig escoltar que en temps de recessi\u00f3 no s’ha de vendre m\u00e9s, s’han d’ajustar els costos. D’acord,\u00c9 fins all\u00e0 on es pot fer. Per\u00f2 una vegada fet aix\u00f2 nom\u00e9s hi ha la soluci\u00f3 d’augmentar les vendes mantenint la mateixa estructura, millorar la productivitat. Vaig explicar aqu\u00ed que, si b\u00e9 nosaltres el 2007 \u00e9rem rendibles amb una producci\u00f3 de 22.000 tones a l’any ara la rendibilitat la hem retrobat a 33.000 tones. En aquest cas el salt ha estat possible perqu\u00e8 la inversi\u00f3 ja s’havia realitzat per\u00f2, si aix\u00f2 no hagu\u00e9s estat possible, la sortida hagu\u00e9s estat tancar, tenir la sort de fabricar algun producte especial o fusionar-se amb m\u00e9s empreses per poder invertir.
\nHeus aqu\u00ed un dels deures que haurem de fer en un futur no gaire lluny\u00e0. Les pimes espanyoles aporten el 80% del treball i hauran de ser les que el tornaran a crear. Per\u00f2 la seva capitalitzaci\u00f3 impossibilita l’acc\u00e9s al finan\u00e7ament i, per tant, a noves inversions que permetin millors productes a preus m\u00e9s baixos. La fusi\u00f3 entre pimes permet guanyar economia d’escala, produir m\u00e9s amb el mateix personal, l’acc\u00e9s a noves tecnologies, arribar a mercats m\u00e9s llunyans i dif\u00edcils, en definitiva permet a les pimes ser menys vulnerables i recuperar el seu lloc en el m\u00f3n global. Quan explicava aquestes raons al meu fill que les ha d’exposar a Madrid en unes jornades del Parlament europeu de joves (EYPE) li deia que la millor pol\u00edtica per propiciar les fusions de pimes, a m\u00e9s de subvencions i cr\u00e8dits, era la de deixar lliure d’impostos la plusv\u00e0lua que la fusi\u00f3 aflora. Per fusionar dues empreses s’han de valorar els actius al mateix moment i sovint aquests actius tenen m\u00e9s valor que els que s\u00f3n al balan\u00e7. Aflorar-los \u00e9s una bona cosa pel fet que les fa m\u00e9s solvents, per\u00f2 aquesta acci\u00f3 avui es veu com uns beneficis extraordinaris. La millor pol\u00edtica de fusions \u00e9s, doncs, deixar aquests increments d’actius sense impost.
\nAniria b\u00e9 que totes aquestes reflexions que fem en el camp de l’empresa es fessin tamb\u00e9 en l’\u00e0mbit de l’administraci\u00f3 p\u00fablica. De manera indirecta l’administraci\u00f3 tamb\u00e9 es veu afectada per la globalitzaci\u00f3 i per la crisi. Si les empreses no anem endavant les administracions tampoc tenen ingressos, i no \u00e9s correcte augmentar els impostos per compensar-ho. Per tant, la millora de la productivitat \u00e9s cosa de tots, de les empreses i del sector p\u00fablic.
\nLa primera cosa en temps de recessi\u00f3 \u00e9s la d’ajustar costos traient tot el que \u00e9s superflu, accessori, que no aporta res. En aquest aspecte a l’administraci\u00f3 p\u00fablica hi ha feina per molt temps. Encara ara crea llocs de treball per donar feina, essent del tot innecessaris. No s’assabenta que el que cal \u00e9s just fer el contrari, sanejar el conjunt organitzatiu i productiu, augmentar la productivitat, vendre actius per fer caixa i disminuir l’endeutament. A partir de les properes eleccions possiblement escoltarem aquest discurs de forma clara. Les retallades es faran universals havent de fer la pol\u00edtica en maj\u00fascules, trobant el que \u00e9s necessari i imprescindible per a la societat. Que cou aix\u00f2? Mireu el que passa en el m\u00f3n empresarial i ho entendreu.
\nEls pol\u00edtics locals s’emplenen la boca sobre les accions que faran per impulsar l’economia als seus ajuntaments. Si volen el meu consell, no facin res. El millor que poden fer \u00e9s ajustar la seva economia, fer-la m\u00e9s eficient, possibilitar que la documentaci\u00f3 necess\u00e0ria per la creaci\u00f3 d’una empresa vagi amb rapidesa, que les tramitacions de llic\u00e8ncies d’obres i d’activitats s’accelerin,\u00c9 per\u00f2, si us plau, no intentin salvar l’economia des de posicions locals on encara es malversen recursos. Facin el cam\u00ed de l’estalvi universal, en recursos humans, en material, en energia. Al final d’aquest cam\u00ed potser veurem les possibles sin\u00e8rgies amb el m\u00f3n empresarial.
\nI les fusions? \u00c9s bo que els ajuntaments es fusionin? \u00c9s sempre positiva la fusi\u00f3 d’ajuntaments? \u00c9s dif\u00edcil dir-ho i segurament no hi ha una resposta igual per a tots. El que \u00e9s evident \u00e9s que hi ha certs ajuntaments per sota de 1.000 habitants amb uns recursos excessivament limitats. Visc a Llanars amb 400 habitants i treballo al municipi de Beuda amb 120 habitants i pateixo la talla dels dos. La manca de professionals \u00e9s un llast per a l’activitat econ\u00f2mica dintre aquests municipis, amb arquitectes i enginyers disposats pels consells comarcals, amb escoles, biblioteques, tanatoris, atenci\u00f3 sanit\u00e0ria i de la gent gran massa petites o inexistents. A Catalunya hi ha 510 municipis que no arriben a 1.000 habitants. L’informe Roca preveia passar de 946 municipis a 758. Fusionar municipis no ha de ser una acci\u00f3 feta per decret. Com en les fusions d’empreses pot ser l’acci\u00f3 d’una pol\u00edtica de foment que premi\u00ef aquestes accions per sobre dels ajuntaments que no les fan.
\nLes fusions, tant d’empreses com d’ajuntaments, impliquen saber treure’s de sobre els personalismes i els excessos identitaris per deixar pas a l’efici\u00e8ncia, la paraula m\u00e0gica que ens permetr\u00e0 sobreviure en el m\u00f3n global.<\/p>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t