{"id":343,"date":"2011-04-11T15:17:04","date_gmt":"2011-04-11T13:17:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=343"},"modified":"2011-04-11T15:17:04","modified_gmt":"2011-04-11T13:17:04","slug":"una-altra-vida-es-possible-un-altre-estat-del-benestar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=343","title":{"rendered":"Una altra vida \u00e9s possible. Un altre estat del benestar"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Fa una setmana Manuel Castells<\/strong>, soci\u00f2leg de la Universitat de Berkeley i de la Universitat Oberta de Catalunya, va publicar un article a La Vanguardia titulat “Otra vida \u00e9s posible”. En ell explicava un treball que es fa a la UOC sobre les possibilitats d’una economia alternativa, lluny del capitalisme. El treball es concentra en un v\u00eddeo penjat a Internet (www.homenatgeacatalunyaii.org<\/a>) i en una enquesta que ha realitzat el grup: “Investiguem noves cultures econ\u00f2miques, noves formes de viure i d’entendre l’economia”.
\nSempre que trobo un article de Manuel Castells el llegeixo per la import\u00e0ncia dels seus raonaments i la profunditat dels seus arguments. Per\u00f2 aquest article em va semblar especialment punyent per les dades que hi posava. Explica que la crisi actual \u00e9s menys greu perqu\u00e8 a la societat hi ha una xarxa de seguretat basada en la fam\u00edlia i perqu\u00e8 una part de la gent no segueix pr\u00e0ctiques econ\u00f2miques del mercat capitalista, dient que hi ha altres formes de mercat. Explica que hi ha milers de persones que s’organitzen sota principis de conviv\u00e8ncia que no accepten el model de matar-se a treballar en coses que no els interessa nom\u00e9s pel fet de tenir diners per gastar-los sense sentit. Que per anar traient tot el dia la llengua fora de la boca, sobrevivint enlloc de viure, no val la pena.
\nLa import\u00e0ncia de l’article rau en les dades que exposa. Explica que el 59% de la poblaci\u00f3 de Barcelona declara que estaria disposada a cobrar menys a canvi de treballar menys, que la gent passaria el temps lliure a estar m\u00e9s en companyia de la fam\u00edlia i els amics (45%), en treballar en alguna cosa que li agradi (33%) i en incrementar l’activisme social (10%). Les dades s’estenen dient que el 23,3% dels barcelonins cultiva tomates i verdures (deu ser en els balcons), que un 18,5% recull aliments en els mercats o estris que troben pel carrer, un 41,3% confecciona o arregla la seva roba, un 64,1% repara, pinta o fa obres a casa seva, un 24% repara el seu cotxe, moto o bicicleta, un 36% repara els seus electrodom\u00e8stics,… en fi, semblaria que l’economia s’ha desmonetaritzat per passar a relacions de bescanvi i \u00fas compartit.
\nLes dades s\u00f3n tan contundents que no me les crec. Per exemple, no es pot dir que el 23,3% dels barcelonins cultiven verdures quan no hi ha horts per fer-ho. Tenir un test amb una tomatera no pot ser tradu\u00eft a cultivar verdures, reparar la pintura de casa o del cotxe no pot ser tradu\u00eft que es reparen i canviar les piles del comandament a dist\u00e0ncia tampoc pot ser traslladat a que es reparen els electrodom\u00e8stics. S\u00ed que \u00e9s significant el 18,5% que recullen coses pel carrer, signe evident de la pobresa on hem arribat.
\nEl debat sobre aquestes dades \u00e9s important, ja que \u00e9s cert que hi ha un moviment que propugna un altre estil de vida, fugint de la moneda econ\u00f2mica. \u00c9s evident que la desesperaci\u00f3 de moltes persones sense feina condueix directament cap a pensar que hi pot haver una altra mena de fer en la societat que no pas la nostra, que n’hi pot haver una que sigui menys injusta.
\nPer\u00f2 cada vegada que veig arguments d’aquests em demano en quin estat del benestar pensen que \u00e9s possible. Vull dir que em fa la sensaci\u00f3 que tothom diu que podrem viure sense treballar tant, passejant m\u00e9s pels parcs, que podrem viure canviant gallines per peus de porc, que podrem canviar el nostre treball d’electricista per un altre de modista,… pensant que la sanitat i l’ensenyament continuaran essent gratis per a tothom.
\nA l’Alta Garrotxa hi ha moltes comunitats de joves alternatius que viuen amb molt poc, gaireb\u00e9 amb res. Cada any en trobem uns quants en el cam\u00ed de les nostres excursions i ens sorpr\u00e8n la frugalitat amb qu\u00e8 viuen, ratllant sovint la gana. Per\u00f2 fa anys vam haver de rescatar una noia a Monars. Quan va arribar l’helic\u00f2pter per traslladar-la a l’hospital va dir, “sort que amb els nostres impostos podem tenir el sistema sanitari que ens rescata”, quan ella mai havia contribu\u00eft amb cap impost.
\nTinc la percepci\u00f3 que tothom es creu que aix\u00f2 de l’estat del benestar surt del fons de la terra, com un brollador d’aigua, que \u00e9s una cosa que es cull de la terra, gratu\u00efta i infinita. I no. L’estat del benestar \u00e9s fruit de la contribuci\u00f3 econ\u00f2mica de la societat, sobretot dels que hi treballem. Per aquest mateix fet el treball no nom\u00e9s \u00e9s un dret, \u00e9s tamb\u00e9 un deure, responsabilitat aquesta que molta gent oblida del tot. Alguna vegada he escoltat alg\u00fa dir, m’han posat a l’atur, en penso gaudir (?) i ara em toca a mi. M’esfereeix escoltar com es pot pensar en gaudir de l’atur, quan hauria de ser una forta angoixa sabent que la prestaci\u00f3 d’atur \u00e9s temporal. La mateixa cosa passa amb l’absentisme, una lacra del treball que arriba a ser de m\u00e9s del 10% a l’administraci\u00f3 p\u00fablica. Ning\u00fa t\u00e9 dret a absentar-se sense justificaci\u00f3 v\u00e0lida, fent un mal favor a la societat.
\nPer tot plegat penso que ja \u00e9s hora que expliquem que el treball, a m\u00e9s de ser un dret, tamb\u00e9 \u00e9s un deure. Que \u00e9s amb ell que fem possible que l’estat del benestar pugui avan\u00e7ar, que \u00e9s gr\u00e0cies a ell que ?podrem atendre a les persones discapacitades, que gr\u00e0cies a ell podrem construir un estat modern d’atenci\u00f3 a la gent gran, que gr\u00e0cies a ell \u00e9s possible aconseguir una societat m\u00e9s igualada en oportunitats, que gr\u00e0cies a ell, en definitiva, \u00e9s possible tenir una sanitat que atengui ?tothom.
\nL’alternativa existeix. Segurament \u00e9s la societat que hi havia abans dels anys 60 amb molta m\u00e9s desigualtat social, sense classes mitjanes i deu ser la societat que encara hi ha en molts pa\u00efsos en desenvolupament. Alg\u00fa ha vist els alternatius instal\u00b7lar-se en aquests pa\u00efsos? El treball \u00e9s un deure per construir la societat del benestar. La societat no industrial la vam deixar enrere fa anys.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t