{"id":339,"date":"2011-04-03T20:52:46","date_gmt":"2011-04-03T18:52:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=339"},"modified":"2011-04-03T20:52:46","modified_gmt":"2011-04-03T18:52:46","slug":"congres-a-franca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=339","title":{"rendered":"CONGR\u00c9S A FRAN\u00c7A"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Aquesta setmana he assistit a un congr\u00e9s a Ni\u00e7a, a Fran\u00e7a. Cada dos anys es fa aquest congr\u00e9s internacional juntament amb una fira pel sector del paper tiss\u00fa. Es tracta d’una cita interessant, en la qual es contrasten informacions, contactes i novetats. L’edici\u00f3 d’enguany ha estat m\u00e9s concorreguda i animada que la de fa dos anys, quan la crisi tenia tota la seva cruesa. La novetat per a nosaltres ha estat que en el congr\u00e9s hi havia dues pon\u00e8ncies (de cinquanta) sobre la nostra m\u00e0quina de tiss\u00fa.
\nLa primera la va presentar una firma finlandesa que va instal\u00b7lar el seu circuit de pasta per primera vegada al m\u00f3n a la nostra m\u00e0quina de Besal\u00fa. El resultat del seu circuit i la nostra filosofia qu\u00edmica de proc\u00e9s ha estat espectacular: si el valor normal de consum d’aigua en una m\u00e0quina de tiss\u00fa \u00e9s de 8 m3\/t, preveient que la tecnologia podria portar a consums de 5 m3\/t, a Besal\u00fa hem assolit un valor de 2,5 m3\/t, un 70% menys que els valors est\u00e0ndard del moment.
\nLa segona pon\u00e8ncia la vam presentar nosaltres respecte a l’estalvi d’energia en la fabricaci\u00f3 de paper tiss\u00fa. Un valor bo en la fabricaci\u00f3 avui de paper tiss\u00fa \u00e9s de 2.850 kWh\/t. Les altres pon\u00e8ncies en estalvi proposaven millores per assolir 2.500 kWh\/t. Doncs b\u00e9, el nostre disseny, patentat internacionalment, assoleix valors de 2.100 kWh\/t fent \u00fas de la cogeneraci\u00f3, un 26% d’estalvi sobre valors est\u00e0ndard. \u00c9s el fruit de l’experi\u00e8ncia i els coneixements acumulats des que vam posar en marxa la central de cogeneraci\u00f3 l’any 1993.
\nPer l’expectaci\u00f3 que van rebre les dues pon\u00e8ncies, per les preguntes que es van fer despr\u00e9s i pels comentaris a la sortida, vaig copsar que hav\u00edem mostrat que es pot fabricar d’una altra manera de com es fa habitualment, que l’enginy i la imaginaci\u00f3 tenen resposta si s’apliquen amb treball i const\u00e0ncia.
\nEn aquest punt us he d’explicar que aquesta manera de fabricar ha suposat tamb\u00e9 l’obtenci\u00f3 de l’etiqueta ecol\u00f2gica per part de la Uni\u00f3 Europea, etiqueta que sovint nom\u00e9s es t\u00e9 amb papers fabricats amb paper reciclat, per\u00f2 no amb pasta verge com \u00e9s el nostre cas. \u00c9s l’\u00fanica etiqueta semblant a Espanya.
\nInnovar a Espanya no \u00e9s f\u00e0cil, sobretot per una petita empresa com la nostra. He de dir, per\u00f2, que en aquest cas ho ha estat perqu\u00e8 la innovaci\u00f3 es feia en estalvi d’energia. Aix\u00ed, el projecte va gaudir d’un cr\u00e8dit del Ministeri d’ind\u00fastria i de dues subvencions de l’ICAEN de la Generalitat de Catalunya per estalvi energ\u00e8tic. No era per menys, l’estalvi que es fa en el nostre proc\u00e9s \u00e9s de 3.750 kW, l’equivalent a 75.000 bombetes de 50 W enceses, a l’energia que generen 8 aerogeneradors de 2 MW, o a l’energia que produeixen 59.000 plaques fotovoltaiques de 300 W ocupant 91.535 m2. Des que va comen\u00e7ar la crisi he percebut que una de les formes per sortir-ne \u00e9s la inversi\u00f3 en estalvi energ\u00e8tic, tant en l’\u00e0mbit dom\u00e8stic, residencial i de serveis, com en l’\u00e0mbit industrial. A partir de la nova aturada nuclear \u00e9s b\u00e0sic invertir en m\u00e9s estalvi, en m\u00e9s energia e\u00f2lica i en m\u00e9s cogeneraci\u00f3, doblant les pot\u00e8ncies que ara hi ha instal\u00b7lades en ambdues tecnologies. La cogeneraci\u00f3, a m\u00e9s, fa m\u00e9s competitiva la ind\u00fastria respecte a l’exterior. Fins avui la cogeneraci\u00f3 no \u00e9s rendible a Alemanya, i a Fran\u00e7a nom\u00e9s ho \u00e9s durant unes hores a l’any, quan fa fred, en els mesos de novembre, desembre, gener i febrer. Per tant, per una vegada que hi ha un aspecte que afavoreix les nostres empreses sobre les de l’exterior, s’ha d’aprofitar, sabent alhora que aix\u00f2 \u00e9s bo per al sistema energ\u00e8tic del pa\u00eds.
\nDel congr\u00e9s tornem amb energies renovades. Una vegada hem pogut corroborar que el cam\u00ed que hem fet durant tants anys \u00e9s encertat, \u00e9s hora de continuar. Aix\u00f2 vol dir comen\u00e7ar un altre projecte d’investigaci\u00f3 per desenvolupar nous productes, nous papers, que permetin estalvis de mat\u00e8ria primera d’un 12% i un estalvi d’energia suplementari del 30%. No \u00e9s m\u00e9s que l’aplicaci\u00f3 de l’an\u00e0lisi que no hi haur\u00e0 mat\u00e8ries primeres ni energia per a tots els 1.200 milions de consumidors actuals als quals anem afegint 2.300 milions de nous consumidors provinents de pa\u00efsos emergents. Si hem anat transferint rendes en forma de llocs de treball a aquests pa\u00efsos, fet que comporta abaixar els salaris reals d’aqu\u00ed, si a m\u00e9s aix\u00f2 comporta que el repartiment de mat\u00e8ries primeres far\u00e0 apujar els seus preus, el resultat ser\u00e0 que el poder de compra del consumidor es veur\u00e0 radicalment redu\u00eft. Nom\u00e9s una reorientaci\u00f3 dels costos dels productes, abaixant els costos de distribuci\u00f3, disminuint la quantitat de material i d’energia, podr\u00e0 ajudar el ciutad\u00e0 a mantenir les seves possibilitats de compra. \u00c9s tota una revoluci\u00f3 cultural, d’organitzaci\u00f3 i tecnol\u00f2gica, un repte per als enginyers, desafiament que a alguns ens posa les piles. L’exemple de tot aix\u00f2 l’est\u00e0 aplicant Mercadona.
\n\u00c9s interessant observar com la percepci\u00f3 de la macroeconomia espanyola i la de l’administraci\u00f3 p\u00fablica es troben en un fort desnivell cap avall mentre que una part de l’economia internacionalitzada es troba en un lleuger pendent cap amunt, veient el final del t\u00fanel. Aquesta situaci\u00f3 de moviments contraris entre l’economia p\u00fablica i l’empresarial, baixant una i pujant l’altra, pot durar anys, els que faltin perqu\u00e8 l’administraci\u00f3 espanyola es reinventi a si mateixa. Per sort una part de la ind\u00fastria, la que va patir durant els anys de la borratxera immobili\u00e0ria, la que s’ha internacionalitzat m\u00e9s, t\u00e9 els deures fets i comen\u00e7a a treure pit, arrossegant amb ella una part substancial de l’economia. Encara hi ha alg\u00fa que no ent\u00e9n la paraula productivitat? Deu ser all\u00f2 que la lletra amb sang entra.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t