![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/Infografia-del-tren-dalta-velocitat-a-Espanya-1.png\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\n<\/p>\n
Aquesta setmana circula l\u2019argument que l\u2019accident d\u2019Urda \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de mala sort, del dest\u00ed, com el d\u2019Adamuz o com el de Gelida. Cap d\u2019aquests, ni el d\u2019Angrois el 2013, es va deure a la mala sort ni al factor hum\u00e0. Tots son resultat de forats de seguretat ferrovi\u00e0ria i d\u2019un mal manteniment de la infraestructura. M\u00e9s encara, son el resultat d\u2019una pol\u00edtica err\u00f2nia per part dels dos partits al govern que van pensar m\u00e9s en l\u2019arrog\u00e0ncia, l\u2019orgull, la sup\u00e8rbia, la ostentaci\u00f3 de tenir la xarxa d\u2019alta velocitat m\u00e9s llarga del m\u00f3n despr\u00e9s de Xina, que no pas en la modernitzaci\u00f3 de la societat. Aix\u00f2, que s\u2019amplifica amb una pol\u00edtica preexistent i deliberada de xuclar recursos d\u2019arreu d\u2019Espanya cap a Madrid, i afavorir el funcionament de les grans companyies constructores (amb els corresponents casos de corrupci\u00f3), sembla que ha derivat en que el model s\u2019hagi escapat de les mans.<\/p>\n\n\n\n
Conv\u00e9 fer-se la pregunta seg\u00fcent: si Fran\u00e7a i Jap\u00f3, que van ser els primers pa\u00efsos en desenvolupar l\u2019alta velocitat tenen una longitud molt inferior a la xarxa que te Espanya, per quina ra\u00f3 no han fet el desenvolupament de la xarxa en longitud com ha fet Madrid? Una ra\u00f3 \u00e9s que la inversi\u00f3 per quil\u00f2metre en els seves xarxes \u00e9s m\u00e9s elevada que aqu\u00ed, segurament perqu\u00e8 la inversi\u00f3 t\u00e9 m\u00e9s qualitat. Per\u00f2 la segona encara \u00e9s m\u00e9s important: perqu\u00e8 els fons invertits han de tenir un retorn econ\u00f2mic, no ha de ser una sagnia per l\u2019economia del pa\u00eds, i perqu\u00e8 el manteniment \u00e9s molt car.<\/p>\n\n\n\n
A Espanya hi ha nom\u00e9s un corredor que no \u00e9s deficitari, el de Madrid-Barcelona. Tots els altres ho son. El cost de manteniment de la xarxa AVE \u00e9s d\u2019uns 440 milions pels 4.000 km de tota la xarxa, uns 112.000 \u20ac per quil\u00f2metre i any. Per comparar, Fran\u00e7a inverteix 200.000 \u20ac\/Km\/any (amb 200.000 treballadors de SNCF contra els 13.000 d\u2019Adif). El cost del manteniment dep\u00e8n de la qualitat de la infraestructura, de la velocitat dels trens i del n\u00famero de trens que hi passen. Si es vol mantenir la xarxa actual caldr\u00e0 invertir 400 milions m\u00e9s dels d\u2019ara. Tot plegat afecta a rodalies i a mitja dist\u00e0ncia, perqu\u00e8 cada euro que s\u2019ha destinat a xarxa convencional, se n\u2019han destinat 15 a alta velocitat. Pels 4.000 km d\u2019alta velocitat s\u2019hi destinen 440 M\u20ac mentre que pels 11.700 km de xarxa convencional s\u2019hi destinen 680 M\u20ac. Qu\u00e8 ens fa pensar que si es dobla la partida de manteniment d\u2019alta velocitat no afectar\u00e0 la qualitat de la xarxa convencional?<\/p>\n\n\n\n
Hi ha encara un altre problema, que \u00e9s l\u2019estat de tota la xarxa ferrovi\u00e0ria convencional. Si el ramal de Madrid-Sevilla (el primer que es va executar) ha reformat les vies 30 anys m\u00e9s tard i el ramal Madrid-Barcelona el cal refer al cap de 20 anys, denota pitjor qualitat en la inversi\u00f3. Per\u00f2 \u00e9s que la inversi\u00f3 en la xarxa convencional ha estat gaireb\u00e9 oblidada en aquests darrers 30 anys.<\/p>\n\n\n\n
La grand\u00e0ria de la inversi\u00f3 necess\u00e0ria per canviar el desprestigi del tren a Espanya \u00e9s monumental i necessita un pla per restablir la confian\u00e7a i la rendibilitat. En aquest punt entrem en l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia dels equips directius. Si cada equip pol\u00edtic ha de posar gent de la seva confian\u00e7a o fent canvis organitzatius que afecten, per exemple, la diluci\u00f3 de la Direcci\u00f3 General de Seguretat en altres organismes, aix\u00f2 afecta a la qualitat de la direcci\u00f3. El corporativisme, l\u2019amiguisme i la manca de transpar\u00e8ncia afecten de forma plena el funcionament institucional d\u2019Espanya, de forma que els millors no arriben als llocs on haurien d\u2019arribar.<\/p>\n\n\n\n
Com ho fem per revertir un model de finances p\u00fabliques on tot l\u2019augment dels darrers 15 anys ha anat a pensions amb una variaci\u00f3 del 70,8%, mentre que a habitatge ha disminu\u00eft el pes de l’augment total en un -48,3% i a transport en un -13,2%? Dedicar el pressupost a subsidis i invertir menys en salut, ensenyament i infraestructures, no sembla un pla que porti a bon lloc a mig termini. \u00c9s all\u00f2 de donar el peix en lloc de la canya per pescar.<\/p>\n\n\n\n
La primera acci\u00f3 que cal \u00e9s acceptar la situaci\u00f3. No som els millors en la xarxa de trens, som dels pitjors, no fomentem la meritocr\u00e0cia ni afavorim l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia, fem la despesa m\u00e9s amb demag\u00f2gia i electoralisme en lloc de cercar l\u2019efici\u00e8ncia de la societat, i tenim una classe dirigent que dif\u00edcilment sortir\u00e0 d\u2019aquest cercle dolent.<\/p>\n\n\n\n
Revertir la situaci\u00f3 vol per exemple disminuir la despesa en manteniment ferroviari, abaixant la velocitat de les l\u00ednies d\u2019alta velocitat a 200 km\/h excepte en la l\u00ednia de Madrid-Barcelona que pot continuar a 300 o a augmentar fins a 350 km\/h i arribar al ritme de Fran\u00e7a de 16 trens\/hora i sentit.<\/p>\n\n\n\n
El repte \u00e9s maj\u00fascul. Tornar a fer treballar a tothom que pot demana un relat diferent al d\u2019ara. Fer les empreses competitives, millorar la formaci\u00f3 dels joves que surten de l\u2019escola, millorar el sistema sanitari fent-lo m\u00e9s \u00e0gil, potenciar la xarxa el\u00e8ctrica per poder subministrar la futura demanda d\u2019aparells d\u2019aire condicionat i la mobilitat el\u00e8ctrica, preparar la xarxa d\u2019aigua potable, alhora que s\u2019adapta el territori a la nova situaci\u00f3 clim\u00e0tica, \u00e9s de tal dimensi\u00f3, que cal una disrupci\u00f3 en la forma que la pol\u00edtica dirigeix el pa\u00eds. M\u00e9s aviat cal una reforma electoral abans que es pugui fer la reforma econ\u00f2mica. \u00c9s l\u2019\u00fanica possibilitat que arribin a la pol\u00edtica els millors en lloc de tants anum\u00e8rics, fatxendes, creguts i fantasmes que hi van ara.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n<\/a><\/figure>\n\n\n\n