![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/Capitalisme-com-a-boc-expiatori.png\")
<\/a><\/figure>\nPoc a poc van apareixent canvis de model de societat cada vegada m\u00e9s a prop. Les manifestacions i els assalts a botigues per part de joves, els actes de gent que no pot viure amb el problema d\u2019habitatge, els caos d\u2019infraestructures, la manca de finan\u00e7ament a molts serveis p\u00fablics, l\u2019evident inefici\u00e8ncia del sector p\u00fablic, l\u2019entrada massiva de productes orientals… tot fa pensar que estem a punt d\u2019un patac important. Potser el primer punt d\u2019inflexi\u00f3 ser\u00e0 el dimarts dia 3 amb les eleccions a Estats Units. Potser no.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 en tots els casos de protesta els manifestants sempre posen com culpable el capitalisme. \u00c9s a dir, si no hi ha prou despesa en ensenyament, ni en salut, ni en infraestructures, la culpa \u00e9s del capitalisme, encara que els ingressos del sector p\u00fablic estiguin en m\u00e0xims. El capitalisme \u00e9s el boc expiatori de tot el que no es t\u00e9 la valentia de fer front. Encara aquesta setmana he hagut d\u2019escoltar un diputat dir que el capitalisme era el culpable que a Catalunya no es faci el desplegament renovable. S\u2019amaga la frustraci\u00f3 en un concepte que esdev\u00e9 el bid\u00f3 on hi cab tot.<\/p>\n\n\n\n
El capitalisme \u00e9s un sistema econ\u00f2mic basat en la propietat privada dels mitjans de producci\u00f3 i en l\u2019intercanvi mitjan\u00e7ant mercats. \u00c9s evident que en el debat de l\u2019habitatge qui no ent\u00e9n les lleis d\u2019oferta i demanda acaba dient que cal aturar el mercat. El que no sap \u00e9s que, si no canvia a un altre model d\u2019economia planificada, la soluci\u00f3 ser\u00e0 pitjor, cosa que estem constatant a Catalunya: sense m\u00e9s habitatge el poc que hi ha s\u2019ha de repartir amb molta gent i aix\u00f2 fa la situaci\u00f3 impossible.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha altres sistemes diferents al capitalisme? Hi ha el feudalisme, on la propietat va lligada a privilegis de sang o d\u2019estatus. Hi ha el comunisme, on la propietat dels mitjans de producci\u00f3 son p\u00fablics i on l\u2019economia \u00e9s planificada. Finalment hi ha el mercantilisme, on hi ha un proteccionisme fort i privilegis que l\u2019estat fa a certs col\u00b7lectius.<\/p>\n\n\n\n
El problema \u00e9s que cada persona sembla que tingui la seva idea diferent de capitalisme. Uns veuen el pur, el de \u2018laissez-faire\u2019, amb la m\u00ednima intervenci\u00f3 estatal. \u00c9s el que critiquen m\u00e9s els marxistes. Altres veuen les economies mixtes (la que tenim a la UE, a EUA, a Jap\u00f3, a Corea…) on hi ha mercats, propietat privada i un estat que regula, taxa i gasta entre un 30 i un 50% del PIB. Fran\u00e7a, amb un 57%, de fet s\u2019assembla m\u00e9s a un pa\u00eds comunista que a un de lliberal. Despr\u00e9s hi ha els que veuen el capitalisme de favorits, en el que l\u2019estat concedeix privilegis, subvencions i proteccions a empreses amigues. Aix\u00f2 no \u00e9s capitalisme de mercat, \u00e9s mercantilisme. Molta gent fa servir la paraula \u201ccapitalisme\u201d com a sin\u00f2nim de tot el que no li agrada del sistema actual, de desigualtat, de consumisme, del poder de les multinacionals o fins i tot de qualsevol problema social. \u00c9s ret\u00f2rica f\u00e0cil, sense rigor.<\/p>\n\n\n\n
El que sovint amaga l\u2019excusa del capitalisme \u00e9s la mala gesti\u00f3 p\u00fablica, la incompet\u00e8ncia del sector p\u00fablic a gestionar b\u00e9 els recursos, o fins i tot el fet de no voler fer cap esfor\u00e7, com en el cas Nimby. Tamb\u00e9 en la resist\u00e8ncia a acceptar qualsevol disciplina, a formar part d\u2019un ordre p\u00fablic, o com a resist\u00e8ncia a adaptar el mode de viure. \u00c9s a dir, la paraula capitalisme seria l\u2019amagatall de la frustraci\u00f3 ciutadana.<\/p>\n\n\n\n
Com que moltes d\u2019aquestes coses es poden mesurar, m\u2019he dedicat a posar sobre un gr\u00e0fic l\u2019enquesta sobre felicitat (\u00edndex de Cantril de Gallup) en funci\u00f3 de la despesa p\u00fablica de cada estat. Hi ha un fet evident: quanta m\u00e9s despesa p\u00fablica hi ha, a partir del 35% del PIB, el nivell de felicitat \u00e9s m\u00e9s alt. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha una altra evid\u00e8ncia: perqu\u00e8 un pa\u00eds es senti feli\u00e7 no \u00e9s obligatori que la despesa sigui alta. Per exemple, Costa Rica amb 19% de despesa p\u00fablica sobre PIB es sent tan feli\u00e7 com Noruega amb el 46%, M\u00e8xic amb 30% ho \u00e9s com Nova Zelanda amb el 42%, Hondures amb el 27% ho \u00e9s com Jap\u00f3 amb el 42%. I amb la mateixa despesa p\u00fablica del 27% Xile es sent del doble de feli\u00e7 que Egipte.<\/p>\n\n\n\n
El m\u00f3n s\u2019ha desviat dels nivells raonables d\u2019endeutament perqu\u00e8 ha estat f\u00e0cil i perqu\u00e8 aix\u00f2 ha perm\u00e8s als pol\u00edtics no ser valents i no acceptar la realitat que havien de resoldre, deixant de pressionar els ciutadans perqu\u00e8 treballin o estalvi\u00efn m\u00e9s. En lloc de demanar esfor\u00e7os a la gent els han enganyat dient-los que amb m\u00e9s despesa p\u00fablica ho resoldrien. El cas de Fran\u00e7a \u00e9s el m\u00e9s paradigm\u00e0tic, per\u00f2 val per tots els pa\u00efsos occidentals. Xina, que \u00e9s un pa\u00eds te\u00f2ricament comunista, t\u00e9 una despesa p\u00fablica del 34% amb un \u00edndex de felicitat de 5,92, mentre que Fran\u00e7a amb el 57% de despesa p\u00fablica el t\u00e9 de 6,59. Vietnam, amb una depesa p\u00fablica de nom\u00e9s el 19% t\u00e9 un \u00edndex de felicitat de 6,35.<\/p>\n\n\n\n
El problema \u00e9s de psicologia col\u00b7lectiva, d\u2019acceptar que la realitat \u00e9s la que \u00e9s, que \u00e9s millor adaptar-se a ella que no pas amagar el cap sota l\u2019ala i demanar que un pol\u00edtic ho resolgui costi el que costi. El m\u00f3n ha lliscat cap a terrenys m\u00e9s tous, de forma que ha estat m\u00e9s f\u00e0cil obtenir serveis a costa del futur dels fills o nets que no pas treballant amb m\u00e9s intensitat o m\u00e9s hores. Aix\u00f2 ha desviat el model econ\u00f2mic cap a un consum innecessari a tots els pa\u00efsos del m\u00f3n, a necessitar m\u00e9s energia de forma exponencial i a alterar el clima de forma important. Per\u00f2, tot i l\u2019evid\u00e8ncia, encara \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil tirar pilotes fora (no hem de posar renovables perqu\u00e8 Xina contamina m\u00e9s) que no pas proposar mesures concretes per frenar el consum i impulsar la inversi\u00f3 en transici\u00f3 energ\u00e8tica i en recerca, o en transformar la societat en m\u00e9s frugal. Els partits no estan per la feina perqu\u00e8 la demag\u00f2gia \u00e9s m\u00e9s r\u00e0pida. \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil amagar els problemes sota l\u2019excusa del capitalisme.<\/p>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n