![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/El-cost-doportunitat-a-Espanya.png\")
<\/a><\/figure>\nA economia es defineix el cost d\u2019oportunitat com el valor de la millor alternativa a la qual renuncies quan decideixes utilitzar uns recursos, que poden ser diners, temps, treball, capital o altres coses, d\u2019una determinada manera. No \u00e9s un cost comptable, \u00e9s el valor de l\u2019alternativa perduda, \u00e9s relatiu i subjectiu, depenent de quines alternatives reals hi hagi, i sempre existeix quan els recursos s\u00f3n escassos.<\/p>\n\n\n\n
Per exemple, una fam\u00edlia de 4 persones que decideix anar a Nova York i a veure les cataractes del Ni\u00e0gara, pot tenir un cost de 12.000 euros. El cost d\u2019oportunitat podria ser fer un coix\u00ed per a fer una entrada a la compra d\u2019un pis, comprar un cotxe parcialment, o invertir aquesta quantitat en un valor que doni rendiment per al futur. Si un estudiant dedica 3 hores al dia jugant amb la pantalla, el cost d\u2019oportunitat podria ser haver estudiat durant aquell temps o treballat en alguna tasca per guanyar diners. El mateix concepte s\u2019aplica a les finances p\u00fabliques.<\/p>\n\n\n\n
Aquests dies el debat est\u00e0 en si les pensions son sostenibles o no. \u00c9s un debat falsejat per les eleccions. Les pensions son sostenibles uns anys, per\u00f2 no a llarg termini. Aix\u00f2 ho sap tothom. Per aix\u00f2 la soluci\u00f3 passa per veure el cost d\u2019oportunitat, mirant de trobar una soluci\u00f3 que les faci realment sostenibles a llarg termini i, de pas, resoldre el problema de pobresa generalitzada que s\u2019est\u00e0 estenent a la societat espanyola.<\/p>\n\n\n\n
Espanya t\u00e9 un PIB de 1.690.000 milions i el d\u00e8ficit b\u00e0sic de la Seguretat social \u00e9s d\u2019uns 69.800 milions, un 4,1% del PIB. Aix\u00f2 vol dir que, com que els ingressos de la Seguretat social no cobreixen les despeses, l\u2019estat ha d\u2019aportar del seu pressupost via impostos o anant a cercar deute exterior, uns 70.000 milions. La pregunta avui \u00e9s: qu\u00e8 es podria fer amb aquests recursos que marxen dels pressupostos per cobrir el forat de la Seguretat Social?<\/p>\n\n\n\n
La despesa d\u2019Espanya en recerca i innovaci\u00f3 \u00e9s del 1,52%, quan l\u2019objectiu de l\u2019Estrat\u00e8gia Espanyola de Ci\u00e8ncia, Tecnologia i Innovaci\u00f3 \u00e9s del 2,12% del PIB i quan a Europa \u00e9s del 2,2%. La difer\u00e8ncia per arribar a l\u2019objectiu \u00e9s del 0,6%, uns 10.000 milions.<\/p>\n\n\n\n
En educaci\u00f3, el total que es destina actualment a aquest apartat \u00e9s el 4.48% del PIB, uns 71.349 milions. Aqu\u00ed la difer\u00e8ncia, des d\u2019on som a on haur\u00edem d\u2019estar, \u00e9s del 1 a 1,3% del PIB, de 17.000 a 22.000 milions d\u2019euros en millora de formaci\u00f3 professional i universit\u00e0ria i amb m\u00e9s recursos per alumne en prim\u00e0ria i secund\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n
En infraestructures, la inversi\u00f3 p\u00fablica el 2025 va ser de 16.114 milions, un 0,95% del PIB, quan la resta de pa\u00efsos d\u2019Europa inverteixen el 2% del PIB. El gap aqu\u00ed \u00e9s de 16.900 milions d\u2019euros. No us he d\u2019explicar res sobre el caos de rodalies, sobre les carreteres, ni sobre l\u2019habitatge.<\/p>\n\n\n\n
En total hem citat el 3% del PIB, uns 50.000 milions, que podrien ser el cost d\u2019oportunitat que tindria abaixar el d\u00e8ficit de la Seguretat Social del 4,1% al 1,1%. Com es pot fer per abaixar el cost de la Seguretat Social? No es tracta d\u2019eliminar les pol\u00edtiques socials, sin\u00f3 d\u2019optimitzar-les. No s\u2019ha de pensar en no protegir la gent vulnerable, sin\u00f3 en com es dissenya el sistema perqu\u00e8 no generi efectes perversos sobre els incentius, la productivitat i les oportunitats de les generacions joves. Una acci\u00f3 \u00e9s la d\u2019activar la gent que no treballa, condicionar les ajudes a la cerca activa de feina, formaci\u00f3 o acceptaci\u00f3 d\u2019ofertes raonables. Quan les prestacions son generoses i de llarga durada, una part dels beneficiaris redueixen l\u2019esfor\u00e7 de cerca de feina. Aqu\u00ed el cost d\u2019oportunitat \u00e9s real, els recursos destinats a mantenir gent en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia de l\u2019ajuda, podrien estar produint, formant-se o cobrint llocs de treball vacants. Cal trobar el sistema perqu\u00e8 el treball o la formaci\u00f3 sigui sempre m\u00e9s atractiu que la inactivitat subsidiada.<\/p>\n\n\n\n
Una cosa semblant passa amb les pensions. L\u2019augment general de les pensions beneficia a tothom per igual, inclosos els que tenen pensions altes i patrimoni. En canvi les necessitats reals de la gent gran no es cobreixen com cal: una part important de la poblaci\u00f3 d\u2019edat necessita assist\u00e8ncia, resid\u00e8ncies i serveis a domicili, mentre que una altra part te pensions i estalvis suficients. Una alternativa seria refor\u00e7ar les ajudes no contributives i els complements m\u00ednims, invertir en m\u00e9s resid\u00e8ncies, atenci\u00f3 domicili\u00e0ria i serveis socials… Aix\u00f2 no vol dir retallar les pensions contributives de qui ha cotitzat, sin\u00f3 evitar que el creixement autom\u00e0tic de la despesa total continu\u00ef absorbint 4 punts de PIB que es podrien destinar a altres coses.<\/p>\n\n\n\n
El model actual desincentiva l\u2019esfor\u00e7 en alguns col\u00b7lectius, tant en edat laboral com en la percepci\u00f3 de just\u00edcia intergeneracional. Pressiona els joves amb m\u00e9s impostos i menys inversi\u00f3 p\u00fablica en educaci\u00f3, habitatge i infraestructures, justament quan formen fam\u00edlies i necessiten oportunitats. La desigualtat no es resol nom\u00e9s amb transfer\u00e8ncies, \u00e9s molt millor potenciar una educaci\u00f3 de qualitat, la formaci\u00f3 professional selectiva, un mercat d\u2019habitatge amb m\u00e9s oferta (habitatge social o assequible) i infraestructures que facilitin la productivitat de forma m\u00e9s sostenible que un sistema de subsidis permanent.<\/p>\n\n\n\n
Fa mesos que observem com la gent mostra la seva frustraci\u00f3 al carrer. Cal fer entendre que la clau \u00e9s la creaci\u00f3 d\u2019oportunitats i menys redistribuci\u00f3 permanent. Crear oportunitats permet que el ciutad\u00e0 pugui definir un objectiu vital i tingui esperan\u00e7a. No cal que els jubilats anem a fer la volta al m\u00f3n, cal que els nostres nets puguin desenvolupar un model de societat que no col\u00b7lapsi. Menys populisme i m\u00e9s cost d\u2019oportunitat.<\/p>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n