![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/El-cicle-pervers_-liquiditat-i-deute.png\")
<\/a><\/figure>\nSempre m\u2019ha agradat entendre les coses allunyant el focus de la visi\u00f3. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la que sovint reflexiono sobre energia, i tamb\u00e9 \u00e9s la que, al no trobar explicaci\u00f3 nom\u00e9s amb ella, acabo entrant a buscar-la en l\u2019economia i la pol\u00edtica, ambdues lligades entre s\u00ed.<\/p>\n\n\n\n
La majoria de la gent creu que la transici\u00f3 energ\u00e8tica es resoldr\u00e0 introduint nova i millor tecnologia. Aquesta, diuen, reduir\u00e0 el consum fins a nivells d\u2019emissi\u00f3 de gasos d\u2019efecte hivernacle zero i m\u00e9s endavant ser\u00e0 la que podr\u00e0 absorbir els gasos de l\u2019atmosfera, reduint-ne la seva concentraci\u00f3. Aix\u00ed, contents, continuem la din\u00e0mica amb els nostres problemes locals, d\u2019habitatge, pol\u00edtics, veient com cada vegada les posicions s\u00f3n m\u00e9s extremes. No entenem per qu\u00e8 el m\u00f3n \u00e9s tan complicat de gestionar, amb baralles barrejades amb la religi\u00f3, bloquejant els passos log\u00edstics, buscant el domini de mat\u00e8ries primeres o, senzillament, amb annexi\u00f3 de territori ali\u00e8. El m\u00f3n no s\u2019ent\u00e9n i, sent aix\u00ed, cada vegada \u00e9s m\u00e9s extrem, cercant les solucions cada vegada m\u00e9s distants entre elles.<\/p>\n\n\n\n
El que avui vull explicar \u00e9s que la soluci\u00f3 no est\u00e0 massa lluny, de fet est\u00e0 a les nostres mans. La setmana passada proposava frenar la compra de la morralla a Xina amb aranzels. Doncs avui puc dir que aix\u00f2 mateix ho podr\u00edem fer nosaltres volunt\u00e0riament si fossin prou responsables. \u00c9s dif\u00edcil fer entendre aix\u00f2, per\u00f2 ho provar\u00e9.<\/p>\n\n\n\n
Comen\u00e7ar\u00e9 explicant una cosa que ja he dit sovint aqu\u00ed: des que a l\u2019any 1971 Nixon va desancorar el d\u00f2lar de l\u2019or, i el valor de la moneda va passar a ser fictici, sint\u00e8tic, sense sentit. El m\u00f3n va aprendre a fer anar la m\u00e0quina de fer bitllets, primer amb por a no crear inflaci\u00f3, per\u00f2 finalment li va agradar tant que se\u2019n va emborratxar. En teoria el valor de la liquiditat del sistema monetari ha de seguir el creixement de l\u2019economia. Si l\u2019economia creix un 10%, per exemple, i no hi ha augment de diners en aquesta mateixa proporci\u00f3, l\u2019economia queda frenada. Per\u00f2 si el gestor en fabrica m\u00e9s del que creix l\u2019economia, els diners perden valor i aqu\u00ed neix la inflaci\u00f3. Doncs b\u00e9, l\u2019aprenentatge en la conducci\u00f3 de la moneda sint\u00e8tica va anar prou b\u00e9 des de 1971 fins que a l\u2019any 1995 va comen\u00e7ar la revoluci\u00f3 digital, que va portar a la bombolla puntcom, posant els sistema financer en perill. Aquella crisi es va resoldre fabricant m\u00e9s moneda, que va anar al sector immobiliari, donant hipoteques a qualsevol persona (solvent o no), induint fins i tot a posar-hi el cotxe i les vacances de la resta de la vida. La borsa en aquest per\u00edode va tenir un creixement pla. Quan va arribar l\u2019esclat de la bombolla immobili\u00e0ria, el m\u00f3n financer no va saber trobar una altra soluci\u00f3 per superar la p\u00e8rdua del 10% del PIB que fabricar m\u00e9s moneda que, ara s\u00ed (sense la opci\u00f3 immobili\u00e0ria), va anar a la borsa. Aquest moviment es va accelerar encara m\u00e9s, molt m\u00e9s, despr\u00e9s del Covid.<\/p>\n\n\n\n
I aqu\u00ed ens trobem, l\u2019economia est\u00e0 en un cicle econ\u00f2mic pervers que s\u2019alimenta a si mateix. Quan hi ha massa diner fiat al sistema (M2) i la capacitat productiva de les empreses en borsa no para d’augmentar gr\u00e0cies a la tecnologia i a la globalitzaci\u00f3, l’\u00fanica manera d’evitar que el sistema col\u00b7lapsi per sobreproducci\u00f3 \u00e9s for\u00e7ar el consum constant. L\u2019exc\u00e9s de producci\u00f3 es necessita perqu\u00e8 les empreses que cotitzen a borsa han de cr\u00e9ixer trimestre rere trimestre per justificar el seu valor. Si la producci\u00f3 creix m\u00e9s que els salaris, qui comprar\u00e0?<\/p>\n\n\n\n
La soluci\u00f3 \u00e9s el cr\u00e8dit al consum (la targeta de cr\u00e8dit que cal canviar per la de d\u00e8bit). El cr\u00e8dit al consum dopa la capacitat de compra de les fam\u00edlies, creant-los una il\u00b7lusi\u00f3 de riquesa basada en el deute.<\/p>\n\n\n\n
El consumidor queda atrapat en la roda, on ha de treballar m\u00e9s per pagar els deutes d\u2019unes coses que el mateix sistema l\u2019ha emp\u00e8s a consumir a trav\u00e9s d\u2019un m\u00e0rqueting agressiu i amb l\u2019obsolesc\u00e8ncia programada. I resulta que, o b\u00e9 li prohibeixen que treballi m\u00e9s (fent hores extra), o no vol fer l\u2019esfor\u00e7 perqu\u00e8 el benestar adquirit no li deixa veure.<\/p>\n\n\n\n
Per aix\u00f2 el m\u00f3n est\u00e0 atrapat. L\u2019argument que s\u2019aplica als ciutadans, tamb\u00e9 s\u2019ha d\u2019aplicar als estats. Els deutes tamb\u00e9 els immobilitzen, a m\u00e9s de les exig\u00e8ncies socials del model de benestar. Des d\u2019aquest punt es pot entendre la ra\u00f3 per voler que l\u2019energia sigui barata costi el que costi, que els recursos estiguin en poques mans i que la log\u00edstica afavoreixi a uns i penalitzi a altres.<\/p>\n\n\n\n
Per qu\u00e8 la tecnologia no resoldr\u00e0 el problema? Per la paradoxa de Jevons (1865) extreta de la mateixa revoluci\u00f3 industrial: quan un b\u00e9 baixa de preu gr\u00e0cies a la tecnologia o al descobriment de noves fonts o materials, el seu \u00fas augmenta malgrat la millora d\u2019efici\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
Per aix\u00f2 la sortida passa per la frugalitat, per deixar de consumir morralla (el que no es necessita), allargar la vida de la roba i de molts b\u00e9ns, i reduir els viatges banals Low Cost. Els canvis culturals d\u2019aquesta magnitud (que operen com una nova religi\u00f3 o ideologia) hist\u00f2ricament nom\u00e9s s\u2019estableixen quan el model anterior es torna materialment inviable. No serem frugals per convicci\u00f3 bio\u00e8tica de la majoria, sin\u00f3 perqu\u00e8 el cr\u00e8dit es col\u00b7lapsar\u00e0 (Fran\u00e7a i EUA ja donen senyals), perqu\u00e8 els recursos cr\u00edtics per fabricar la morralla siguin prohibitius, o perqu\u00e8 un boig fa una bestiesa en una guerra.<\/p>\n\n\n\n
Sortir del cicle pervers, on el sistema ens obre la boca per posar-hi m\u00e9s producci\u00f3, engreixant el fetge de l\u2019\u00e0nec fins la cirrosi, \u00e9s malvat, dolent, cruel, inhum\u00e0, depravat, corromput, infame i sat\u00e0nic.<\/p>\n\n\n\n
Sortir del cicle i del seu control demana entendre que el futur ser\u00e0 el de l\u2019eleg\u00e0ncia frugal, de forma volunt\u00e0ria, tot i que necessitarem una crisi que actu\u00ef com a catalitzador del canvi cultural.<\/p>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n