Deia en l\u2019article que aquesta fugida endavant en emissions es deu a la voluntat de controlar el mercat mundial de forma que nom\u00e9s quedi Xina, \u00cdndia i EUA fabricant. Els efectes sobre Europa son evidents i aquesta setmana Fran\u00e7a i Alemanya han signat un acord per demanar que es freni l\u2019entrada de productes xinesos. Fran\u00e7a es demana p\u00fablicament \u201cqui ha matat la ind\u00fastria?\u201d La resposta \u00e9s complexa, amb pol\u00edtiques err\u00f2nies, amb l\u2019entrada de la globalitzaci\u00f3 que van provocar una via de deslocalitzaci\u00f3 i subcontractaci\u00f3, una pressi\u00f3 financera que afavoria aquest cam\u00ed i, finalment, com a resultat, una p\u00e8rdua progressiva de coneixement i de la capacitat productiva, a m\u00e9s d\u2019una transfer\u00e8ncia de coneixement fora les fronteres. La ra\u00f3 principal, deien en el debat, no \u00e9s que fabricar a Fran\u00e7a fos massa car, \u00e9s que fabricar (afegiria jo treballar) va deixar de ser una prioritat. L\u2019error d\u2019Europa ha estat voler descarbonitzar el m\u00f3n sola mentre perdia la capacitat de produir. Una economia pot tenir enginyers, capital, patents i empreses, per\u00f2 si ha perdut f\u00e0briques, m\u00e0quines, operaris qualificats, prove\u00efdors i cadenes de subministrament, reconstruir-ho pot portar d\u00e8cades.<\/p>\n\n\n\n
El document que Alemanya i Fran\u00e7a han presentat aquesta setmana a Brussel\u00b7les per aquest fet, demana una actuaci\u00f3 contundent, reconeixent que el terreny de joc est\u00e0 desequilibrat en el comer\u00e7 mundial de forma que s\u2019utilitza el comer\u00e7 com a arma, amb pr\u00e0ctiques que distorsionen sistem\u00e0ticament els mercats, creant desequilibris exteriors globals, portant a una p\u00e8rdua de sobirania industrial i a una depend\u00e8ncia inadmissible. Parla de productes que no compleixen adequadament les normes europees, atemptant la seguretat dels consumidors. Cal que els productes importats compleixin les mateixes condicions que els fabricats aqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n
El document proposa dissenyar un instrument europeu per evitar concentracions excessives de cadenes de subministrament. Aquesta eina permetria actuar quan un tercer pa\u00eds distorsioni deliberada i sistem\u00e0ticament el mercat europeu per mitjans pol\u00edtics o econ\u00f2mics, arribant a expulsar del mercat europeu determinats actors o productes en situacions extremes.<\/p>\n\n\n\n
El problema amb Xina \u00e9s relativament f\u00e0cil de resoldre. Xina ha evitat revaluar la seva moneda utilitzant una eina enorme, com \u00e9s la creaci\u00f3 de m\u00e9s liquiditat per devaluar la moneda i continuar sent competitiva. Aquesta liquiditat ara l\u2019est\u00e0 destinant a afavorir inversions tecnol\u00f2giques i a ajudar en la compra de mat\u00e8ries primeres. Si deixem de comprar morralla, b\u00e9ns de pl\u00e0stic, roba i eines de consum a Temu, Shein i Ali expr\u00e9s, baixa dr\u00e0sticament el super\u00e0vit comercial i Xina perd l\u2019eina de creaci\u00f3 de liquiditat. Una cosa aix\u00ed ja es deu estar preparant Xina pel fet que el yuan s\u2019est\u00e0 revaluant des de gener un +11%, objectiu cap al +30%.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019altre actor geopol\u00edtic \u00e9s EUA i ell te la for\u00e7a en l\u2019atracci\u00f3 que la borsa de Nova York fa sobre el capital europeu, capitalitzant empreses americanes que financen tecnologia que Europa compra. Per tant, com fem que l\u2019estalvi mundial torni a finan\u00e7ar la capacitat productiva europea? En aix\u00f2 est\u00e0 treballant la Comissi\u00f3 arran de l\u2019informe Draghi. La proposta parteix de l\u2019estalvi dels ciutadans europeus per canalitzar-lo a trav\u00e9s de bons, fons i vehicles d\u2019inversi\u00f3 europeus que financin projectes industrials, millorant la productivitat de recursos i abaixant la depend\u00e8ncia de l\u2019exterior. Aqu\u00ed a apareix la tercera via europea. Si EUA t\u00e9 m\u00e9s producci\u00f3 i m\u00e9s consum, i Xina m\u00e9s producci\u00f3 industrial i m\u00e9s exportaci\u00f3, Europa pot tenir m\u00e9s tecnologia, menys recursos, menys energia, m\u00e9s durabilitat i m\u00e9s productivitat material. Europa no ha de recuperar la ind\u00fastria que va perdre per tornar a produir m\u00e9s. Ha de recuperar la capacitat industrial per produir millor amb molts menys recursos. La competitivitat deixa de ser d\u2019euros sobre producte per ser de serveis sobre recursos consumits.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00f2 necessita energia barata i neta, m\u00e9s ind\u00fastria, m\u00e9s tecnologia, m\u00e9s efici\u00e8ncia material, m\u00e9s durabilitat, m\u00e9s economia circular i m\u00e9s formaci\u00f3. Aix\u00ed es pot atraure capital productiu frugal per reduir el cost del model anterior, cost que ja est\u00e0 arribant.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s es necessita trencar la barrera burocr\u00e0tica. Com podem preservar les garanties europees sense que es converteixi en anys d\u2019incertesa? El canvi ha de ser garanties amb respostes de terminis coneguts: finestra \u00fanica europea, administracions que treballin simult\u00e0niament, no serialment, terminis m\u00e0xims definits, informaci\u00f3 p\u00fablica des del principi, decisi\u00f3 \u00fanica i motivada, i recursos judicials amb terminis definits. Aix\u00f2 podria mitigar la incertesa, dif\u00edcil de valorar financerament, i que pot matar el projecte abans de la decisi\u00f3 final d\u2019inversi\u00f3. Parlo per experi\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/Frenar-els-paisos-pirofits_-Europa-resilient.png\")
<\/a><\/figure>\n