{"id":3355,"date":"2026-10-03T16:57:52","date_gmt":"2026-10-03T14:57:52","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3355"},"modified":"2026-10-03T16:57:52","modified_gmt":"2026-10-03T14:57:52","slug":"la-humanitat-pirofita","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3355","title":{"rendered":"La humanitat pir\u00f2fita"},"content":{"rendered":"\n

En els \u00faltims mesos vivim una obsessi\u00f3 pel control dels estrets mar\u00edtims. El transport per mar \u00e9s el que requereix menys energia per tona de mercaderia transportada. Un contenidor t\u00e9 un consum de combustible f\u00f2ssil de 4 kWh per tona i per cada 100 km. El tren te un consum de 6 kWh\/t.100 km., el cami\u00f3 de 17 kWh\/t.100 km i l\u2019avi\u00f3 de 500 kWh\/t.100 km. Queda clar que, si un pa\u00eds vol continuar exportant els seus productes ha de vetllar pel transport mar\u00edtim.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019aparici\u00f3 de colls d\u2019ampolla (chokepoints) arran de la guerra amb l\u2019Iran imposa al m\u00f3n una nova batalla geopol\u00edtica pel control d\u2019aquests punts febles. Aix\u00ed ho s\u00f3n l\u2019estret de Malaca, entre Singapur i Sumatra (hi passa el 35% del comer\u00e7 mundial), l\u2019estret d\u2019Ormuz entre el golf P\u00e8rsic i el d\u2019Oman (20% de l\u2019energia mundial), el canal de Suez entre Egipte i el Iemen (22% del comer\u00e7 global), el canal de Panam\u00e0 entre l\u2019oce\u00e0 Atl\u00e0ntic i el Pac\u00edfic (5% comer\u00e7 mundial), l\u2019estret de B\u00f2sfor i Dardanels entre el mar Mediterrani i el mar negre (6,6% del comer\u00e7 mundial), l\u2019estret de Gibraltar (20% del comer\u00e7 mundial), i l\u2019estret de Sunda i Lombok a Indon\u00e8sia, alternativa a l\u2019estret de Malaca (1,7% comer\u00e7 mundial). Queda encara l\u2019estret de Bering entre R\u00fassia i Estats Units, que avui significa un percentatge petit de transport global (<1%), per\u00f2 que el desgla\u00e7 obre la porta a la ruta mar\u00edtima del nord, una ruta que redueix en un 40% la dist\u00e0ncia entre Xina i Europa en comparaci\u00f3 al canal de Suez.<\/p>\n\n\n\n

Coneixem for\u00e7a b\u00e9 les tensions en els estrets de Malaca, d\u2019Ormuz, del canal de Suez o el del B\u00f2sfor per conflictes que hi ha. Altres com el de Gibraltar amb la crisi de Ceuta treuen el nas. Per\u00f2 el que est\u00e0 en el punt de mira en els propers anys \u00e9s l\u2019estret de Bering degut al desgla\u00e7 de l\u2019\u00c0rtic i l\u2019avantatge competitiu de Xina amb la reducci\u00f3 del trajecte mar\u00edtim fins Europa. Aquesta ruta nom\u00e9s ser\u00e0 possible si el desgel continua en el seu cam\u00ed accelerat i hi ha la cooperaci\u00f3 mar\u00edtima entre R\u00fassia i Xina. Tot plegat explica les accions de Trump a Panam\u00e0, a Ormuz i a Groenl\u00e0ndia. Per\u00f2 tamb\u00e9 explica l\u2019acci\u00f3 glotona en energia f\u00f2ssil d\u2019EUA i de Xina, accelerant el canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n

Veiem les dades: el primer emissor anual al m\u00f3n de CO2<\/sub> procedent de combustible f\u00f2ssils \u00e9s Xina amb el 31,84%, seguit d\u2019Estats Units amb el 12,7% i d\u2019Europa amb el 6,29%. Si parlem de la responsabilitat hist\u00f2rica en les emissions equivalents des de l\u2019inici de la revoluci\u00f3 industrial, trobem que EUA \u00e9s el primer actor, amb 561 Gt de CO2<\/sub>e, Xina ve amb 360 Gt CO2<\/sub>e i Europa amb 317 Gt CO2<\/sub>e. El ritme de creixement de les emissions de Xina \u00e9s exponencial, mentre que el d\u2019EUA ho \u00e9s menys i el d\u2019Europa amb un fre marcat.<\/p>\n\n\n\n

La batalla entre EUA i Xina pel domini del mercat mundial de la Intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i del transport de mercaderies pels estrets del m\u00f3n mostra que el canvi clim\u00e0tic no \u00e9s un problema per a ells, que el que els interessa \u00e9s el domini tecnol\u00f2gic i mercantil del m\u00f3n. \u00c9s igual que aquest domini porti a que els clients perdin la capacitat de comprar o que es morin per un clima inacceptable, el que importa \u00e9s el control del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

No veuen que fent el cam\u00ed de domini i empobriment del m\u00f3n, ells tamb\u00e9 en son part\u00edcips de la decad\u00e8ncia. \u00c9s aquella frase que a Catalunya es diu quan una persona molt rica es mor: s\u2019ha emportat tota la riquesa al cementiri. Aquesta acci\u00f3 a la natura \u00e9s coneguda com l\u2019estrat\u00e8gia pir\u00f2fita activa en el cas de les plantes, o en el su\u00efcidi ecol\u00f2gic en el cas dels bacteris o insectes. Coneixem el cas del pi i de l\u2019eucaliptus que s\u00f3n f\u00e0cilment inflamables i que germinen entre els cendres gr\u00e0cies a les llavors que han deixat anar: han matat les altres esp\u00e8cies per colonitzar l\u2019espai per a elles soles. Alguns bacteris creixen de forma tan massiva que produeixen \u00e0cids org\u00e0nics que modifiquen el PH del seu medi fins a nivells letals: unes poques c\u00e8l\u00b7lules es transformen en espores ultra resistents que tornaran a brollar quan tot estigui descompost. En els animals hi ha un su\u00efcidi altruista per protegir la comunitat. Un exemple son les formigues exploradores, que rebenten el seu abdomen expulsant una subst\u00e0ncia t\u00f2xica que immobilitza l\u2019agressor. Un altre son les termites obreres velles que es deixen punxar per alliberar un compost del dors que \u00e9s t\u00f2xic contra els rivals. Les abelles obreres quan piquen per defensar el rusc, el fibl\u00f3 queda encolat a la pell de l\u2019intr\u00fas, fet que arrossega part de les seves v\u00edsceres, causant-li la mort per salvar la col\u00f2nia.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s dif\u00edcil entendre la ra\u00f3 per la que les elits que dirigeixen el m\u00f3n no veuen el pendent pel que estem baixant, ni el risc que corre la humanitat si es continua aix\u00ed. El perill nuclear es cont\u00e9 perqu\u00e8 es sap que tothom perdr\u00e0 si s\u2019activa una bomba un dia. No entenc la ra\u00f3 per qu\u00e8 no funciona el mateix argument pel clima. Suposo que \u00e9s pel vell argument que la tecnologia ho resoldr\u00e0 tot o perqu\u00e8 \u00e9s un perill invisible i la seva percepci\u00f3 \u00e9s la de la granota, que s\u2019acostuma al mal mentre est\u00e0 morint. Un argument que la Paradoxa de Jevons ens ha demostrat des de 1865 que no \u00e9s cert: la tecnologia no estalvia mai, sempre augmenta la producci\u00f3 i demana m\u00e9s i m\u00e9s recursos, ra\u00f3 per la qual sempre cal prendre altres accions pr\u00e8viament per compensar el seu desenvolupament.<\/p>\n\n\n\n

De moment els pir\u00f2fits i els su\u00efcides continuen escalfant la Terra amb l\u2019esperan\u00e7a del desgel \u00c0rtic i aix\u00ed obrir la ruta del nord. Deixem que la temperatura pugi m\u00e9s, que el gel encara no es desf\u00e0 i ens cal passar!<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t