![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Flexibilitat-electrica.png\")
<\/a><\/figure>\nDes que tenim electricitat ens hem acostumat a que la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica \u00e9s la que s\u2019adapta a les variacions de la demanda, mantenint l\u2019equilibri que cal. Al principi de l\u2019electricitat, amb la hidroel\u00e8ctrica, les turbines tancaven el pas de l\u2019aigua en funci\u00f3 de les revolucions que tenien. Les revolucions venen determinades per la freq\u00fc\u00e8ncia del generador, que ha de ser de 50 Hz. A banda d\u2019aquesta regulaci\u00f3, que s\u2019anomena prim\u00e0ria, en aquell temps, en les xarxes locals hi havia una persona que estava present a la central per si la demanda es desviava m\u00e9s del que podia regular la turbina, fet que el portava a engegar o a aturar m\u00e9s o menys grups generadors. A la nit el centraler sabia l\u2019hora que la gent anava a dormir i estava al cas per tancar generaci\u00f3. La mateixa cosa passava al mat\u00ed quan l\u2019activitat a la xarxa comen\u00e7ava a ser din\u00e0mica. Aix\u00f2 ha continuat posteriorment de forma m\u00e9s o menys autom\u00e0tica a la xarxa el\u00e8ctrica. Qui avui fa de centraler \u00e9s l\u2019operador de REE que actua davant un fet imprevist, com la caiguda d\u2019una central nuclear: llavors vigila que certes centrals que estan de reserva s\u2019activin i compensin el forat de generaci\u00f3 en q\u00fcesti\u00f3 de segons. El fet que la xarxa sigui molt gran i que estiguem interconnectats amb altres xarxes exteriors donen m\u00e9s resili\u00e8ncia i fan m\u00e9s robust el sistema.<\/p>\n\n\n\n
La xarxa el\u00e8ctrica avui t\u00e9 una generaci\u00f3 din\u00e0mica que es va adaptant a la corba de demanda. Hi ha una tecnologia que ni s\u2019immuta, la nuclear, variar no va amb ella: tot el que genera s\u2019ha de consumir. La hidr\u00e0ulica fluent \u00e9s la que s\u2019adapta millor a situacions de demanda: obre i tanca la v\u00e0lvula d\u2019aigua i genera m\u00e9s o menys electricitat. El cicle combinat amb gas tamb\u00e9 s\u2019adapta amb facilitat a les variacions de la demanda, sempre i quan la central estigui calenta i amb una generaci\u00f3 m\u00ednima, per tant cobra per estar disponible sense generar. Finalment hi ha les tecnologies renovables que generen electricitat quan hi ha vent o sol. Acompanyant el conjunt de tecnologies hi ha la capacitat d\u2019emmagatzemament de les centrals reversibles, que poden generar o consumir electricitat turbinant o bombejant aigua des d\u2019un vas superior a un d\u2019inferior, i les bateries que estan entrant r\u00e0pidament.<\/p>\n\n\n\n
El problema que t\u00e9 Espanya (molt m\u00e9s Catalunya) \u00e9s que no es fa el desplegament de totes les tecnologies necess\u00e0ries al mateix moment. Per exemple, la penetraci\u00f3 de l\u2019energia fotovoltaica i e\u00f2lica han anat molt m\u00e9s r\u00e0pides que els sistemes d\u2019emmagatzemament i de compensaci\u00f3 reactiva a la xarxa, fet que comporta que s\u2019hagi de tancar generaci\u00f3 renovable perqu\u00e8 no hi ha prou demanda, que s\u2019hagi d\u2019activar el cicle combinat de gas encara que sigui car, o que l\u2019operador de REE estigui despistat durant la mitja part d\u2019un partit del mundial i hagi de prendre accions dr\u00e0stiques, com aturar la demanda de grans f\u00e0briques (SRAD) perqu\u00e8 tothom havia enc\u00e8s la cuina, el forn o el microones. Tot aix\u00f2 explica la necessitat d\u2019incorporar mes flexibilitat a la demanda per superar el desequilibri actual entre generaci\u00f3 i demanda.<\/p>\n\n\n\n
Moltes de les accions que s\u2019han de fer demanen inversions en emmagatzemament (central reversible de La Baells, de Flix o de Moralets), altres demanen m\u00e9s interconnexions amb Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Irlanda o Anglaterra, i tamb\u00e9 amb regions ve\u00efnes, amb Arag\u00f3 i Val\u00e8ncia. Per\u00f2 en el futur ni amb tot aix\u00f2 ser\u00e0 suficient, a no ser que posem tanta generaci\u00f3 sobrant per cobrir quan hi hagi poc recurs. Per exemple, hem de cobrir els dies que no hi ha vent ni prou sol, els dies de Dunkelflaute, que a Catalunya es preveuen en episodis d\u20191,9 dies a novembre, 4,4 dies a desembre, 3,9 dies a gener i 1,8 dies a febrer. En aquests mesos tamb\u00e9 hi hauria mig-dies vermells m\u00e9s o menys en la mateixa proporci\u00f3. Tamb\u00e9 cal cobrir la manca de generaci\u00f3 al mes d e juliol, on el 2040 tindrem d\u00e8ficits de generaci\u00f3 de 3 GW a partir de les 15 h. des fins a l\u2019enorme xifra de 14 GW a les 20 h.<\/p>\n\n\n\n
Per aix\u00f2 \u00e9s imprescindible introduir al model el\u00e8ctric 7 capes de flexibilitat. La primera \u00e9s un preu din\u00e0mic, que incentivi augmentar la demanda en hores baixes i la desincentivi en hores punta. Fran\u00e7a ja considera hores baixes tot l\u2019any entre les 11 h i les 17 h., cosa que Espanya no. La segona \u00e9s aprofitar la in\u00e8rcia t\u00e8rmica dels edificis, pre-escalfant o pre-refredant la casa una hora o dues sense que es perdi massa confort. La tercera son les bateries i el bombeig hidr\u00e0ulic explicat. La quarta \u00e9s la interconnexi\u00f3 amb els ve\u00efns. La cinquena \u00e9s la ind\u00fastria amb incentius econ\u00f2mics que vulguin aturar a canvi d\u2019una compensaci\u00f3 (SRAD). La sisena \u00e9s el gas renovable de reserva com a \u00faltim recurs amb motors de combusti\u00f3 d\u2019alt rendiment i r\u00e0pida intervenci\u00f3. La setena \u00e9s la flexibilitzaci\u00f3 dels centres de dades (el 65% s\u2019estima que \u00e9s entrenament ajornable).<\/p>\n\n\n\n
Tot aix\u00f2 comporta canvis d\u2019h\u00e0bits i a descobrir noves formes de fer com, per exemple, les de Fran\u00e7a. Ells tenen un sistema molt r\u00edgid per la generaci\u00f3 nuclear, nosaltres per les renovables. A l\u2019hivern tenen dies punta m\u00f2bils amb tarifes estratosf\u00e8riques per desincentivar la demanda: 22 dies vermells on el preu dom\u00e8stic en hores vall (de 22 h. a 6 h.) es de 0,1615 \u20ac\/kWh i en hores punta (de 6 h. a 22 h.) de 0,7295 \u20ac\/kWh (4,5 vegades m\u00e9s!). Per comparar, avui el preu punta a Espanya pot ser de 0,249 \u20ac\/kWh i el preu vall de 0,15 \u20ac\/kWh. A canvi, a part dels 22 dies, la majoria de dies a Fran\u00e7a son blaus, amb preus de 0,1654 \u20ac\/kWh en punta i de 0,1356 \u20ac\/kWh en dies vall. Aqu\u00ed a m\u00e9s dels dies sense recurs de l\u2019hivern caldria afegir les 2 hores di\u00e0ries el juliol i l\u2019agost. Nom\u00e9s falta posar-nos a fer els deures.<\/p>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n