{"id":3327,"date":"2026-09-05T17:38:15","date_gmt":"2026-09-05T15:38:15","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3327"},"modified":"2026-09-05T17:38:15","modified_gmt":"2026-09-05T15:38:15","slug":"la-massificacio-de-la-muntanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3327","title":{"rendered":"La massificaci\u00f3 de la muntanya"},"content":{"rendered":"\n

Des de 1972 camino per les muntanyes de la Vall de Camprodon. La meva estrena va ser amb excursions llargues, com anar de Setcases a N\u00faria i tornar per Coma de Vaca i baixar a Setcases el mateix dia, ja fosc. La segona va ser anar amb Xavier Besal\u00fa<\/strong> i Josep Rodr\u00edguez<\/strong> a Ras de Caran\u00e7\u00e0 des de Setcases pujant pel Pla de Morens, el Pla de Regal\u00edssia i baixar tota la vall de Bacivers fins a trobar el refugi de pescadors de Ras de Caran\u00e7\u00e0. Ens gui\u00e0vem per un petit opuscle d\u2019Alpina que deia que abans d\u2019arribar al refugi trobar\u00edem algun pastor que ens vendria formatge. Nom\u00e9s vam trobar la resta de la instal\u00b7laci\u00f3 del cable telef\u00e8ric que havia servit per transportar la fusta del bosc fins el Coll Mitj\u00e0. Aquella excursi\u00f3 amb tenda va continuar fins a l\u2019Estany Negre, al peu del Pic de l\u2019Infern, on la vam plantar. Despr\u00e9s de pujar el pic vam tornar a Setcases.<\/p>\n\n\n\n

En tots aquests recorreguts vam caminar sols, sense trobar ning\u00fa. A partir de 1978 que vaig comen\u00e7ar a descobrir sistem\u00e0ticament les muntanyes i valls, ara des de Vallter, amb en Ventura Majada<\/strong>, vam estar molts anys sense trobar gent que no fos a Bastiments, al Gra de Fajol, al Pic de la Dona o al Costabona.<\/p>\n\n\n\n

Des de 1996 vam comen\u00e7ar a estassar i marcar camins arran que l\u2019alcalde de Camprodon, Esteve Pujol<\/strong> ens fes arribar la demanda dels turistes per fer rutes caminant. Primer vam escriure 9 fitxes per Camprodon, despr\u00e9s 21 per tota la vall, i finalment va acabar amb un llibre amb 79 itineraris. Des del 2000 em van acompanyar en Toni Suri\u00f1ach<\/strong> i en Joan Mora<\/strong> per mesurar els camins amb una roda. La nostra preocupaci\u00f3 a principis del 2000 era com es mantindrien oberts els itineraris en cotes baixes, on la vegetaci\u00f3 en llocs assolellats creixia molt r\u00e0pidament, tapant els camins. La soluci\u00f3 la vam veure a partir de la crisi econ\u00f2mica de 2010, quan hi va haver un creixement notable d\u2019excursionistes amb l\u2019efecte positiu de fresar els camins; aix\u00ed no calia netejar-los. La xarxa de camins va entrar a formar part d\u2019Itiner\u00e0nia, la xarxa de les comarques del Ripoll\u00e8s, la Garrotxa i l\u2019Alt Empord\u00e0. L\u2019equilibri d\u2019excursionistes amb el territori va ser excel\u00b7lent fins que va arribar la pand\u00e8mia de 2020. A partir de l\u2019any 2022 l\u2019augment de gent a muntanya ha estat amb un creixement geom\u00e8tric, ajudat pel fet que molta gent va veure amb la pand\u00e8mia que caminar per la natura \u00e9s gratificant i ajuda a mantenir l\u2019equilibri personal. Molts jubilats es van traslladar a viure a la vall i el n\u00famero de pisos venuts i els que es lloguen per Airbnb van cr\u00e9ixer any a any.<\/p>\n\n\n\n

El resultat \u00e9s que aquest mes d\u2019agost la Vall de Camprodon ha estat plena a petar, sense poder aparcar en molts llocs durant hores, amb una aflu\u00e8ncia de gent als circs d\u2019Ulldeter, de Morens i al Costabona, mai vista.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta transformaci\u00f3 es pot veure des del costat positiu si traiem la conclusi\u00f3 que dinamitza econ\u00f2micament a la vall, per\u00f2 tamb\u00e9 la podem veure des del costat negatiu si observem el que passa a la costa o a Barcelona: l\u2019encariment de l\u2019habitatge i dels aliments, l\u2019arribada d\u2019emigrants llatinoamericans que treballen a la hostaleria, la degradaci\u00f3 de la muntanya a partir de 2.000 m. (l\u2019herba dels camins t\u00e9 dificultat per regenerar-se i l\u2019aigua erosiona el terra), la pressi\u00f3 sobre la fauna salvatge, amb la desaparici\u00f3 del gall fer i la disminuci\u00f3 de les perdius blanques, fa que la percepci\u00f3 sobre la vall de Camprodon sigui semblant a la de la costa: degradaci\u00f3 de serveis, p\u00e8rdua del car\u00e0cter i del tarann\u00e0 de la vall, esvaniment del catal\u00e0 end\u00e8mic del lloc, desaparici\u00f3 d\u2019esp\u00e8cies d\u2019animals, massificaci\u00f3 dels espais de lleure, carreteres, aparcaments i pobles sobresaturats…<\/p>\n\n\n\n

El resultat \u00e9s que els fills de la vall continuen marxant fora, que la millora econ\u00f2mica beneficia a pocs i serveix per fer que la quantitat de gent immigrant sigui cada vegada m\u00e9s gran, amb les conseq\u00fc\u00e8ncies associades sobre l\u2019habitatge, el col\u00b7legi i serveis p\u00fablics insuficients. Amb tot aix\u00f2 encara es fan curses com la de La Marrana o l\u2019Isard Atac que passen per sobre la cota 2.000 m. i aprofundeixen la degradaci\u00f3 de camins d\u2019altura.<\/p>\n\n\n\n

Aquest agost ja s\u2019ha anat veient quina soluci\u00f3 hi ha d\u2019haver, com la urg\u00e8ncia de posar barreres en dies punta amb pagament dissuasori i que controli l\u2019aflu\u00e8ncia a Vallter, a la Collada Fonda al peu del Costabona i a Tregur\u00e0 de Dalt cap al Balandrau. No inventem res que no es faci a Fontalba a Queralbs, al Torrent de la Cabana a Campdev\u00e0nol, a Sant Aniol d\u2019Aguja a Sadernes o a altres llocs.<\/p>\n\n\n\n

La p\u00e8rdua de poder adquisitiu de les fam\u00edlies i l\u2019augment de la calor dirigeixen cada vegada m\u00e9s gent cap a la muntanya propera, a rec\u00e9s de boscos, al costat de la fresca dels torrents o anant amunt a les muntanyes. Cada vegada m\u00e9s gent que anava de la ciutat a la platja a fer un bany ho substitueix per una escapada a la muntanya.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s aquesta ra\u00f3 per la que cal veure el problema amb una dimensi\u00f3 completament diferent a la de quan vaig comen\u00e7ar a caminar pel territori el 1972. \u00c9s absolutament necessari que la direcci\u00f3 del parc natural digui quanta gent pot rebre cada zona sense que hi hagi una degradaci\u00f3 irreversible. A partir d\u2019aqu\u00ed es pot actuar. La mateixa cosa ha de passar als pobles, per determinats serveis fixats, condicionant quina capacitat ha de tenir la vall i quant m\u00e9s es pot edificar. No es pot posar ordre sense haver fet els deures. No fer-ho ens porta a una p\u00e8rdua de qualitat de la vall de la que algun dia ens en penedirem. Morir d\u2019\u00e8xit existeix.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t