![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/ChatGPT-Image-27-ago-2026-17_00_59.png\")
<\/a><\/figure>\nLa resposta intu\u00eftiva a la pregunta plantejada al t\u00edtol \u00e9s que s\u00ed. Per una banda, l\u2019electrificaci\u00f3 de certa part de l\u2019economia, per exemple el transport, fa preveure que ser\u00e0 aix\u00ed. Per\u00f2 hi ha certes tend\u00e8ncies de l\u2019economia que ens mostren que potser no ser\u00e0 tan simple.<\/p>\n\n\n\n
El canvi clim\u00e0tic aquest estiu ens ha fet veure que en un futur proper ser\u00e0 impossible viure en un habitatge sense aire condicionat. Un altre convidat a la sala el darrer temps \u00e9s la Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial. Amb aquestes q\u00fcestions sobre la taula, aquest estiu he aprofitat per refer un model complex per aproximar l\u2019ordre de magnitud de les necessitats energ\u00e8tiques a l\u2019any 2040.<\/p>\n\n\n\n
El punt de partida no \u00e9s una hip\u00f2tesi decreixentista, sin\u00f3 una hip\u00f2tesi d’efici\u00e8ncia radical: no consumir menys per ren\u00fancia, sin\u00f3 evitar malgastar el que no cal. Per aix\u00f2 el disseny \u00e9s el d\u2019un sistema de flexibilitat (el que s\u2019anomena PID+IA, criticitat contractada, c\u00e0rrega de cotxes despla\u00e7ada a hores de super\u00e0vit, gesti\u00f3 de 2.000 MW hora a hora) \u00e9s a dir, fer servir exactament el que fa falta, quan fa falta, ni un MWh de m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
A partir d\u2019aqu\u00ed he anat construint hip\u00f2tesis per a mi raonables del que pot passar amb el canvi clim\u00e0tic: pel sector primari suposo una contracci\u00f3 de l\u201911% per la p\u00e8rdua de collites i ramaderia, pel sector industrial una contracci\u00f3 del 2,8% (paper, t\u00e8xtil, cautx\u00fa, pl\u00e0stic, gasolina, material de transport) i pel sector serveis una disminuci\u00f3 del 5% (comer\u00e7, transport i hostaleria, activitats financeres, serveis professionals i activitats art\u00edstiques). En canvi per a la construcci\u00f3 implico un augment del 21% per la necess\u00e0ria rehabilitaci\u00f3 d\u2019habitatges i l\u2019obra nova necess\u00e0ria. Amb aquest escenari la necessitat d\u2019electricitat passar\u00e0 dels 43 TWh d\u2019avui fins els 56 TWh al 2040. Per\u00f2 a aqu\u00ed hi hem d\u2019afegir les noves demandes de la IA, amb 16 TWh, la c\u00e0rrega d\u2019un mili\u00f3 de cotxes el\u00e8ctrics i furgonetes amb 12 TWh, el desplegament massiu d\u2019aire condicionat amb 15,8 TWh i la calefacci\u00f3 el\u00e8ctrica amb 5 TWh. En total unes necessitats que arriben a 106 TWh a l\u2019any 2040.<\/p>\n\n\n\n
Com es pot generar aquesta energia amb unes centrals nuclears que llavors seran totalment obsoletes? El Proencat preveu pel 2040 una energia e\u00f2lica de 70 TWh (45 de les quals a Roses), una generaci\u00f3 fotovoltaica de 38 TWh, una hidr\u00e0ulica de 2,6 TWh, deixant una exportaci\u00f3 com a coix\u00ed de 14,5 TWh en certes hores de l\u2019any.<\/p>\n\n\n\n
El juliol \u00e9s el mes m\u00e9s dif\u00edcil de cobrir, amb una punta de d\u00e8ficit a les 20 h. de 11,43 GW que podria ser resolt amb l\u2019emmagatzemament dels nous projectes de centrals reversibles i bateries (3,6 GW), m\u00e9s la interconnexi\u00f3 amb Fran\u00e7a i Arag\u00f3 (2 GW) i aplicant preus flexibles al mercat. Aix\u00ed podria quedar redu\u00eft en aquesta hora a un d\u00e8ficit de 2,3 GW, pot\u00e8ncia que hauria de venir de generar electricitat amb motors de gas renovable. Als mesos d\u2019hivern passa una cosa semblant amb menys punta, per\u00f2 la soluci\u00f3 pot ser la mateixa.<\/p>\n\n\n\n
Una de les coses que tothom pregunta \u00e9s com tindrem energia en els dies que no hi ha vent ni sol, els famosos Dunkelflaute. Doncs b\u00e9, a Catalunya estimem que aquest fenomen ser\u00e0 de 4 dies a novembre, 12 dies a desembre, 8 dies a gener i 4 a febrer. Per aix\u00f2 necessitem un suport amb gas renovable amb 596 motors de gas renovable (18 MW cada \u00fa) amb una pot\u00e8ncia agregada d\u201911 GW. Amb aquest escenari, el cost de generar electricitat mig anual es troba en una forquilla entre 60 i 66 \u20ac\/MWh, amb totes les noves inversions necess\u00e0ries i un preu del biomet\u00e0 renovable a 81 \u20ac\/MWh.<\/p>\n\n\n\n
Quin \u00e9s l\u2019escenari de no complir el desenvolupament de Proencat? La impossibilitat de desplegar la IA a Catalunya, la manca de pot\u00e8ncia a l\u2019estiu per satisfer la demanda d\u2019aparells d\u2019aire condicionat, la manca d\u2019energia per electrificar el transport, la impossibilitat d\u2019electrificar al m\u00e0xim la ind\u00fastria, la no robotitzaci\u00f3 de l\u2019economia… en definitiva, no agafar la nova revoluci\u00f3 industrial i digital que ve. \u00c9s com si, a finals del segle XIX i a principis del segle XX, hagu\u00e9ssim decidit no fer la revoluci\u00f3 industrial ni la renaixen\u00e7a cultural i hagu\u00e9ssim triat continuar com Extremadura, Gal\u00edcia o Andalusia.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019escenari complint Proencat ens deixa un preu de l\u2019electricitat de 66 \u20ac\/MWh que ens fa competitius front It\u00e0lia amb 142 \u20ac\/MWh, Alemanya amb 115 \u20ac\/MWh, Pol\u00f2nia amb 134 \u20ac\/MWh i ens deixa en el mateix nivell que Fran\u00e7a amb 65 \u20ac\/MWh .<\/p>\n\n\n\n
Decr\u00e9ixer un -2,9% i fer la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica que est\u00e0 comen\u00e7ant implica passar d\u2019una energia prim\u00e0ria de 283 TWh avui fins a 216 TWh el 2040, una reducci\u00f3 del 24%, amb una energia prim\u00e0ria de la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica de 115 TWh. Quedaran per transformar els 100 TWh de difer\u00e8ncia entre l\u2019energia prim\u00e0ria total i l\u2019el\u00e8ctrica a base d\u2019anar transformant l\u2019economia, sobretot el transport de mercaderies en cami\u00f3, els cotxes el\u00e8ctrics, l\u2019avi\u00f3 i el transport mar\u00edtim.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019expectativa del canvi clim\u00e0tic, amb un augment dels costos de tots els recursos, amb una p\u00e8rdua de poder adquisitiu notable, amb dificultats per sobreviure episodis de calor extrema, amb canvis culturals for\u00e7ats per la meteorologia, nom\u00e9s els resoldrem amb adaptaci\u00f3 dels llocs on habitem i a noves formes de treballar. I aix\u00f2 passa per una digitalitzaci\u00f3 i robotitzaci\u00f3 de l\u2019economia. L\u2019altre model, el de no fer res, el de no em modifiquis el paisatge, el de no m\u2019obliguis a separar b\u00e9 els residus, ens deixa fora de la revoluci\u00f3 que est\u00e0 comen\u00e7ant. Nosaltres sabrem si volem quedar relegats a una societat irrellevant o si volem continuar formant part de la societat de la intel\u00b7lig\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n