{"id":332,"date":"2011-03-21T19:06:35","date_gmt":"2011-03-21T18:06:35","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=332"},"modified":"2011-03-21T19:06:35","modified_gmt":"2011-03-21T18:06:35","slug":"adeu-nuclear-adeu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=332","title":{"rendered":"Ad\u00e9u nuclear, ad\u00e9u"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

En els darrers anys la meva opini\u00f3 sobre l’energia nuclear ha estat neutra: no n’he estat un detractor ni tampoc un defensor. Per un costat la meva formaci\u00f3 d’enginyer m’ha fet confiar en la tecnologia, en el fet que sabem fer les coses segures tot i reconeixent que el risc zero no existeix. Per altra part les meves observacions sobre la combinaci\u00f3 d’energies m’havia fet veure que l’energia e\u00f2lica i la nuclear eren incompatibles, havent de triar una o altra. Amb aquest equilibri he anat passant, observant com els que estan a favor de l’energia nuclear darrerament anaven agafant for\u00e7a de manera que comen\u00e7aven a conv\u00e8ncer una part de l’opini\u00f3. Al meu parer no serviria de res perqu\u00e8 els costos de les noves centrals nuclears feien molt improbable el seu finan\u00e7ament, a excepci\u00f3 de la Xina, on les fa l’estat. El debat se centrava doncs en la prolongaci\u00f3 de la vida de les centrals. En aquest punt la meva opini\u00f3 era clara: si s’havia d’allargar hauria de ser amb un preu de l’energia nuclear marginal fix, sense el valor de l’amortitzaci\u00f3, traient-lo del mercat diari el\u00e8ctric i revisant la seguretat.
\nEl desastre de Jap\u00f3 ha liquidat qualsevol possibilitat de desenvolupament nuclear. Sobretot perqu\u00e8 ens posa als t\u00e8cnics en un mal lloc. Si sempre hav\u00edem dit que una cosa no era possible, ara ho ha estat. No valen excuses. Ha quedat demostrat que la imaginaci\u00f3 humana pot ser superada per la realitat, tal com ja va passar amb les torres bessones de Nova York. Un principi elemental de seguretat industrial \u00e9s que quan falla l’alimentaci\u00f3 d’un element, per exemple quan deixa d’haver-hi aire comprimit, fluid hidr\u00e0ulic o electricitat per accionar una v\u00e0lvula de pressi\u00f3, aquesta ha de quedar en posici\u00f3 de seguretat, oberta, per impedir que segueixi l’acumulaci\u00f3 de vapor. El principi diu que, a fallada, protecci\u00f3 absoluta. Doncs b\u00e9, les centrals nuclears no compleixen aquest principi tan elemental de seguretat. Ha fallat l’alimentaci\u00f3 el\u00e8ctrica i el reactor s’ha quedat sense refrigerar. Pecat mortal! Un bon sistema de seguretat hauria previst l’entrada autom\u00e0tica d’aigua sense necessitat d’alimentaci\u00f3 el\u00e8ctrica. Ja es pot anar dient que hi havia un, dos i tres sistemes d’emerg\u00e8ncia amb grups electr\u00f2gens, perqu\u00e8 han fallat tots. El descr\u00e8dit no t\u00e9 marxa enrere. A les fallades de seguretat elementals s’afegeixen decisions dolentes, com la d’empla\u00e7ar la central davant una falla geol\u00f2gica.
\nLa tecnologia nuclear ha viscut durant 30 anys dient que sabria resoldre el tema dels residus radioactius. Ha intentat reprocessar el material residual sense \u00e8xit, aturant els reactors especials per por a una cat\u00e0strofe. Ha intentat confinar-los sota terra sense resoldre-ho definitivament, emplenant a canvi les piscines temporals de les centrals. Finalment tampoc ha pogut evitar que la proliferaci\u00f3 nuclear vagi en augment, sospitant que part del residu radioactiu de Txern\u00f2bil ha sortit sense control, o assistint astorats com Iran intenta fabricar la seva bomba at\u00f2mica.
\nDurant tots aquests anys s’ha insistit que el cost el\u00e8ctric nuclear era el m\u00e9s baix. He estudiat pel davant i pel darrere aquest cost i s\u00ed, la generaci\u00f3 nuclear \u00e9s molt baixa, de l’ordre de 33 ?\/MWh. Per\u00f2 al cost de generaci\u00f3 s’ha de sumar el cost extern, l’afectaci\u00f3 exterior. En el cas nuclear aquesta afectaci\u00f3 calculada pel programa ExternE de la UE \u00e9s molt baixa, de l’ordre de 4 ?\/MWh, que segurament amb l’accident d’ara pujar\u00e0 a 6 ?\/MWh. Aquest valor per\u00f2, no t\u00e9 en compte el cost d’emmagatzemar els residus sota terra durant centenars d’anys, ni el preu de la proliferaci\u00f3 nuclear, ni l’asseguran\u00e7a de responsabilitat civil a partir d’un valor. Vaig llegir que el departament d’energia d’Estats Units a l’any 1990 xifrava aquest cost en 23 ?\/MWh. Per tant, si els conceptes es veuen des de tots els angles possibles la generaci\u00f3 nuclear no \u00e9s la que t\u00e9 menys cost, \u00e9s la que gaireb\u00e9 els t\u00e9 m\u00e9s alts, equiparable al carb\u00f3.
\nEl meu argument que la generaci\u00f3 nuclear impedeix la penetraci\u00f3 e\u00f2lica neix del fet que les centrals nuclears espanyoles treballen totes les hores possibles de l’any, unes 8.000, tant si el consum el\u00e8ctric \u00e9s alt com si \u00e9s baix. Precisament, quan el consum de la xarxa \u00e9s baix, durant els caps de setmana i els diumenges, la generaci\u00f3 e\u00f2lica queda limitada al no tenir cabuda dins un sistema que l’energia nuclear emplena en exclusiva.
\nReconec que he quedat afectat per la fallada de seguretat de la central de Fukushima. Descobrir que els enginyers ens deixem portar per l’orgull del domini de la tecnologia, oblidant que som humans, i que potser hi ha una possibilitat que no hem tingut en compte en el nostre plantejament, ens condueix irremeiablement a la mod\u00e8stia i a la humilitat.
\nLa ci\u00e8ncia i la tecnologia avancen a for\u00e7a d’hist\u00f2ria, \u00e9s veritat, un frac\u00e0s porta a una superaci\u00f3 i successivament s’arriba a un grau de perfecci\u00f3 notable i acceptable per a la societat i pel planeta. Per\u00f2 el desastre nuclear no deixa cap m\u00e9s sortida. Acceptar que pugui fallar qualsevol cosa que no s’ha previst anteriorment, i que ens porti a un desastre massiu, \u00e9s una hip\u00f2tesi no v\u00e0lida. El sector nuclear no podr\u00e0 trobar una soluci\u00f3 futura que resolgui aix\u00f2. No \u00e9s un problema de diners, \u00e9s un problema d’admetre la humilitat del ser hum\u00e0.
\nNing\u00fa voldr\u00e0 invertir en noves centrals nuclears. Per ser possible, haur\u00e0 de passar un per\u00edode de m\u00e9s de 10 anys per restablir la confian\u00e7a, suposant que es trobin solucions a la seguretat, i el temps tampoc permet tanta indefinici\u00f3. S’ha acabat el per\u00edode nuclear. Acceptem la realitat i siguem pr\u00e0ctics, cal anar a tota velocitat a impulsar l’estalvi energ\u00e8tic i el model e\u00f2lic. Hem perdut massa temps.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t