Ens toca decidir: ens tapem els ulls com els nens petits quan es pensen que aix\u00ed no son vistos, o fem front al repte de construir una alternativa al desastre clim\u00e0tic i som resolutius?<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/image-1.png\")
<\/a><\/figure>\n
Els arguments dels que no estan d\u2019acord en posar renovables enlloc son sempre els mateixos: Primer, que hi ha prou teulats per posar fotovoltaica a sobre. Segon, que hi ha prou llocs antropitzats per tenir la superf\u00edcie necess\u00e0ria. Tercer, que en tot cas el que s\u2019ha de fer \u00e9s consumir menys electricitat. Intentar\u00e9 respondre cada un del conceptes.<\/p>\n\n\n\n
Comencem pels teulats. Hi ha dos tipus de teulats, els residencials i els industrials i rurals. Els teulats residencials tenen una superf\u00edcie estimada a Catalunya de 8.697 ha. amb un potencial fotovoltaic, si tot fos ocupat, d\u201911 GW. Per\u00f2 la orientaci\u00f3 i les ombres d\u2019altres edificis i elements del teulat fan preveure que en realitat el potencial ser\u00e0 de 3,7 GW, capa\u00e7 d\u2019aportar uns 4 TWh a l\u2019any, una xifra que cal comparar amb els 120 TWh que estan previstos per a Catalunya el 2050. L\u2019autoconsum als teulats que hi ha avui \u00e9s de 1,4 GW i al ritme actual el 2030 s\u2019espera que siguin 1,6 GW. Els teulats industrials i rurals tenen tres problemes. Uns son d\u2019uralita que cal canviar per llei, altres son de sandvitx de poliuret\u00e0 prohibits per les companyies d\u2019assegurances (per risc al foc), altres no tenen l\u2019estructura prou resistent per aguantar el pes dels panells, i finalment moltes naus no tenen el mateix propietari del que est\u00e0 a lloguer. Per tant, dels 7 GW que preveu Proencat el 2030 nom\u00e9s en tindrem 1,6 GW en autoconsum aquell any.<\/p>\n\n\n\n
Anem ara per les superf\u00edcies antropitzades. Hi ha un treball recent publicat per Renovem-nos sobre els estudis\u00a0 que han aparegut a Catalunya de les alternatives proposades als parcs a terra. El treball observa molts casos per determinar errors de plantejament (llocs on no \u00e9s possible) o de mida m\u00ednima per poder rendibilitzar el projecte. Amb totes les propostes alternatives que es fan arreu de Catalunya, la pot\u00e8ncia addicionaria 5,7 GW, produint aproximadament uns 8 TWh. Per\u00f2 \u00e9s que en aquestes alternatives hi ha propostes molt imaginatives, com posar plaques a les mitjanes de les autopistes, posar-ne als talussos de les carreteres o, per exemple cobrir la totalitat de l\u2019autopista amb una estructura adient. Un projecte pilot que es va fer a Baviera tenia un cost de 4,7 milions per 35 m. de llargada i una pot\u00e8ncia de 210 kW. El cost de l\u2019electricitat resultant, seria de 2.140 \u20ac\/MWh, irrealitzable. El problema est\u00e0 en que l\u2019estructura ha de suportar un potencial xoc d\u2019un cami\u00f3 contra una columna i que l\u2019estructura no caigui sobre la resta de vehicles. Una construcci\u00f3 m\u00e9s raonable seria la cobertura del canal Segarra Garrigues de 57 km. Caldria cobrir 35 m d\u2019amplada per permetre el manteniment del canal i a una altura de 5 m. El pressupost seria de 540 milions d\u2019euros, estalviaria evaporaci\u00f3 de l\u2019aigua, controlaria algues i l\u2019aigua no s\u2019escalfaria pel sol. L\u2019energia generada (0,69 TWh) tindria un preu calculat de 95 \u20ac\/MWh, que, de moment, no seria rendible sense una subvenci\u00f3 notable, de la meitat. Potser els regants la poden finan\u00e7ar?<\/p>\n\n\n\n
El que est\u00e0 clar \u00e9s que tenir idees genials sense estudiar la viabilitat t\u00e8cnica ni econ\u00f2mica \u00e9s un brindis al sol, una manera irresponsable per justificar que no es faci res.<\/p>\n\n\n\n
Anem ara a l\u2019\u00faltima q\u00fcesti\u00f3: tenim prou energia avui? La resposta \u00e9s que no generem ni una petita part de l\u2019energia que utilitzem. Avui agafem 266 TWh en energia prim\u00e0ria (petroli, gas, urani) i nom\u00e9s n\u2019utilitzem 161 TWh, amb una p\u00e8rdua del 39,5%. D\u2019aquesta energia, nom\u00e9s 43,1 TWh \u00e9s el\u00e8ctrica. La soluci\u00f3 est\u00e0 en reduir aquesta p\u00e8rdua entre energia prim\u00e0ria i energia final. Per\u00f2 resulta que aquesta soluci\u00f3 demana electrificar la majoria d\u2019usos energ\u00e8tics, ra\u00f3 per la qual Proencat preveu que al 2050 es necessitaran 120 TWh d\u2019energia en lloc dels 266 TWh actuals. Compte, quan Proencat va fer l\u2019estudi no hi havia la intenci\u00f3 de posar bombes de calor a tot el pa\u00eds per suportar la calor, ni de posar centres de dades per la IA, cosa que apujar\u00e0 encara m\u00e9s l\u2019energia necess\u00e0ria. En conclusi\u00f3, necessitarem m\u00e9s de 120 TWh i les propostes alternatives imagin\u00e0ries proposen solucions dif\u00edcilment realitzables de 8 TWh.<\/p>\n\n\n\n
Queda encara una \u00faltima alternativa, la que proposen els dels extrems: cal reduir l\u2019economia, decr\u00e9ixer, per necessitar menys energia i no haver de posar parcs renovables. Es mesura la intensitat energ\u00e8tica d\u2019un pa\u00eds com l\u2019energia necess\u00e0ria per produir un euro. La de Catalunya \u00e9s de 0,47 MWh\/1.000\u20ac, mesurada com eneergia final, havent-se redu\u00eft considerablement des de 2010. El PIB\/c\u00e0pita \u00e9s una mesura proporcional al benestar del pa\u00eds i ara est\u00e0 entre 37.000 i 40.000 \u20ac\/persona. Quina \u00e9s la xifra que hem de reduir de la demanda el\u00e8ctrica per fer contents els extremistes? Deixem que l\u2019electricitat que fem servir avui sigui la mateixa demanda d\u2019energia final, \u00e9s a dir, baixem des de 161 TWh fins a 43 TWh? eliminem el 73% de l\u2019economia? O b\u00e9 fem la transici\u00f3 i baixem els 63,1 TWh del transport a 34,5 TWh, passem la ind\u00fastria de 50,7 TWh a 52,5 TWh, els serveis de 22,2 TWh\u00a0 a 17,1 TWh i el dom\u00e8stic de 22,8 TWh a 14,9 TWh?<\/p>\n\n\n\n
Cal triar i ser responsable. Les decisions sobre el futur de l\u2019economia no les podem deixar als predicadors de cat\u00e0strofes ni podem renunciar a decidir perqu\u00e8 ens fa por modificar el paisatge. Com diu el fil\u00f2sof Francesc Torralba<\/strong>, l\u2019esperan\u00e7a t\u00e9 dur\u00edcies a les mans, es treballa, no prov\u00e9 de la ingenu\u00eftat. Hi ha una actitud que xoca frontalment contra l\u2019esperan\u00e7a: la nost\u00e0lgia. No \u00e9s el record, \u00e9s la idealitzaci\u00f3 del passat, la mitificaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 que va ser.<\/p>\n\n\n\n Ens toca decidir: ens tapem els ulls com els nens petits quan es pensen que aix\u00ed no son vistos, o fem front al repte de construir una alternativa al desastre clim\u00e0tic i som resolutius?<\/p>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n