Catalunya exporta i importa una xifra similar, uns 110.000 milions, dels quals 38.600 milions provenen de fora de la UE. L\u2019IVA d\u2019importaci\u00f3 mitj\u00e0 ponderat \u00e9s del 18%, i la recaptaci\u00f3 deu ser d\u2019uns 7.000 milions. Fins ara, el 50% de l\u2019IVA que es recull a cada comunitat es destina directament al seu finan\u00e7ament. Per\u00f2 aix\u00f2 no passa amb l\u2019IVA d\u2019importaci\u00f3, que el recull l’autoritat duanera i es reparteix entre totes les comunitats segons el seu pes de consum, que pot ser un 19% a Catalunya. Catalunya hauria d\u2019ingressar 3.500 milions i nom\u00e9s n\u2019ingressa 1.330 per la redistribuci\u00f3. Un model que nom\u00e9s reparteix l’IVA segons el consum intern de les fam\u00edlies ignora que, per consumir, primer s’ha de produir. Si Catalunya actua com a “f\u00e0brica i motor”, per\u00f2 el finan\u00e7ament es calcula com si fos nom\u00e9s un “supermercat”, el sistema est\u00e0 greument distorsionat. L’activitat industrial, log\u00edstica i d’importaci\u00f3 per a l’exportaci\u00f3 desgasta Catalunya: les carreteres es degraden pels camions, els ports necessiten inversi\u00f3, les xarxes el\u00e8ctriques i ferrovi\u00e0ries pateixen pressi\u00f3, i les escoles i universitats catalanes han de formar els enginyers i treballadors que fan possible aquesta recerca i desenvolupament (R+D). Aix\u00f2 penalitza l\u2019economia exportadora, esdev\u00e9 un coll d\u2019ampolla en les infraestructures i no afavoreix la recerca, el desenvolupament i la innovaci\u00f3. Catalunya es tracta com un territori consumidor, ignorant que \u00e9s una plataforma productiva global, cosa que suposa un c\u00e0stig directe a la internacionalitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Per qu\u00e8 passa aix\u00f2? Pel model que Aznar va impulsar fa m\u00e9s de 25 anys: la construcci\u00f3 d\u2019un Madrid federal que xucla els recursos de l\u2019Estat. En un informe d\u2019Economistes pel Benestar es calcula que l\u2019efecte capitalitat de Madrid \u00e9s de 28.000 milions d\u2019euros. L\u2019efecte IVA de les grans empreses que tenen la seu social prop del nucli de poder de l\u2019Estat, la concentraci\u00f3 de serveis auxiliars d\u2019alt valor afegit que arrosseguen (grans bufets d\u2019advocats, consultores internacionals, ag\u00e8ncies de publicitat, banca d\u2019inversi\u00f3) i la concentraci\u00f3 d\u2019alts executius i funcionariat, aporta una recaptaci\u00f3 fiscal immensa a la seva comunitat. Gr\u00e0cies a aix\u00f2, la Comunitat de Madrid pot fer dumping<\/em> fiscal eliminant l\u2019impost de patrimoni, bonificant el 100% de l\u2019impost de successions i rebaixant el tram auton\u00f2mic de l\u2019IRPF. Aix\u00f2 genera un efecte crida de grans fortunes d\u2019altres comunitats aut\u00f2nomes que es traslladen a Madrid per pagar menys impostos, buidant la resta d\u2019Espanya.<\/p>\n\n\n\n El resum \u00e9s que l\u2019Estat espanyol est\u00e0 descapitalitzant el seu teixit industrial real per alimentar una macrocef\u00e0lia financera i administrativa a Madrid. \u00c9s un su\u00efcidi econ\u00f2mic per a la competitivitat de tot l\u2019Estat a mitj\u00e0 i llarg termini. No \u00e9s nom\u00e9s que el model de Madrid sigui ineficient o injust; \u00e9s que la seva pr\u00f2pia naturalesa (d\u2019aqu\u00ed ve el disseny) genera un ecosistema ideal per a la corrupci\u00f3 i el capitalisme d’amiguets (crony capitalism<\/em>). Quan l’economia no dep\u00e8n de competir als mercats internacionals exportant productes \u2014com fa la ind\u00fastria catalana\u2014 sin\u00f3 de la proximitat al poder pol\u00edtic, el valor real es substitueix per les influ\u00e8ncies. El BOE \u00e9s el principal motor econ\u00f2mic, l\u2019economia de favors i les portes girat\u00f2ries esdevenen claus, i la construcci\u00f3 d\u2019infraestructures a la comunitat, com les autovies radials, s\u00f3n nexe de corrupci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Aquests 28.000 milions d\u2019efecte capitalitat tributen un 38% i aporten el 50% de l\u2019IVA i de l\u2019IRPF, uns 4.500 milions. Al seu costat, l\u2019IVA d\u2019importaci\u00f3 de Catalunya es reparteix amb la resta de comunitats, perdent 2.170 milions, havent de suportar els costos en infraestructures d\u2019una exportaci\u00f3 de 110.000 milions i el pas de les exportacions del Llevant des d\u2019Almeria fins a La Jonquera de 43.200 milions d\u2019euros.<\/p>\n\n\n\n No ens han d\u2019estranyar els conflictes de corrupci\u00f3 de l\u2019Estat perqu\u00e8 \u00e9s el model que va dissenyar Aznar: el control de jutges, les converses en llotges, els restaurants de luxe i els bufets d\u2019advocats d\u2019ex-alts c\u00e0rrecs de l\u2019Estat, conformen la corrupci\u00f3 institucionalitzada, menyspreant la meritocr\u00e0cia i la productivitat. Catalunya t\u00e9 dificultats per desenvolupar-se per un infrafinan\u00e7ament continuat des de fa 25 anys, fruit d\u2019un sistema que premia les bombolles, els favors i la corrupci\u00f3. Tot predissenyat per les elits del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/Desindustrialitzar.jpg\")
<\/a><\/figure>\n