{"id":329,"date":"2011-03-13T21:58:35","date_gmt":"2011-03-13T20:58:35","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=329"},"modified":"2011-03-13T21:58:35","modified_gmt":"2011-03-13T20:58:35","slug":"economia-de-guerra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=329","title":{"rendered":"Economia de guerra"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

A aquestes al\u00e7ades de la crisi ja sabem que no ens en sortirem f\u00e0cilment ni en un termini raonable. A primers d’any vaig explicar que l’economia espanyola s’havia tret tot el greix i que ara responia de forma directa a qualsevol impuls positiu, creant llocs de treball quan l’economia creix en petita quantitat, i destruint-los quan disminueix. Les expectatives eren positives pel fet que sab\u00edem que, a partir de Setmana Santa i fins arribar al mes de setembre, es podrien crear 300.000 llocs de treball. Hi havia l’esperan\u00e7a de veure que aquest impuls a l’economia fos capa\u00e7 de mantenir m\u00e9s o menys el n\u00famero de llocs de treball una vegada hagu\u00e9s passat el per\u00edode estival. L’optimisme es va refor\u00e7ar quan vam percebre que part del turisme del Magreb es podria desviar a Espanya.
\nAi las! Les conseq\u00fc\u00e8ncies de l’augment del preu del petroli han trinxat totes les esperances: la poca activitat econ\u00f2mica creada queda neutralitzada per la compra de petroli a l’exterior. Podem veure que a partir de setembre tornar\u00e0 a cr\u00e9ixer l’atur per acabar l’any amb una xifra propera als 4,5 milions d’aturats enregistrats, continuant durant l’any 2012. Aix\u00f2 t\u00e9 una conseq\u00fc\u00e8ncia immediata per a l’any vinent: la vict\u00f2ria aclaparadora del PP a les eleccions espanyoles, amb les conseq\u00fc\u00e8ncies que es deriven per a Catalunya.
\nLa crisi del petroli ha agafat Espanya amb el pas canviat. La bombolla immobili\u00e0ria ens ha deixat uns bancs tocats que no poden exercir el seu paper de financer perqu\u00e8 ja tenen prou feina per aguantar la seva barraca, unes infraestructures no adients a la nova crisi energ\u00e8tica, una formaci\u00f3 laboral que no s’ajusta al sou dels treballadors, unes empreses descapitalitzades, una ind\u00fastria en retroc\u00e9s despr\u00e9s d’anys deslocalitzant…
\nA cada bugada perdem un llen\u00e7ol, essent aquestes setmanes les p\u00e8rdues de Yamaha i Derbi per q\u00fcestions estrat\u00e8giques de les seves matrius. El ritme de tancament d’empreses no \u00e9s el mateix que el de l’any 2009 per\u00f2 no s’ha aturat del tot.
\nPoc a poc ens estem quedant sense marges per fer res. No hi ha pressupostos per invertir ni per impulsar de forma Keynesiana l’economia, no hi ha bancs gaireb\u00e9 per mantenir l’activitat corrent, les empreses no poden invertir per millorar la productivitat i els pocs guanys de l’economia marxen amb el petroli.
\nDavant d’aquest quadre no podem continuar com si no pass\u00e9s res, esperant que esvaeixi el ruixat. El cas \u00e9s que no sortirem de la crisi sense fer els deures i aix\u00f2 vol dir ajustar l’economia a la realitat econ\u00f2mica i lluitar per defensar cada lloc de treball en perill de perdre’s.
\nLes mesures d’estalvi energ\u00e8tic proposades pel Govern espanyol s\u00f3n la xocolata del lloro del problema, essent nom\u00e9s les primeres de tota una s\u00e8rie que s’hauran d’afegir.
\nLa meva percepci\u00f3 \u00e9s que els empresaris hem de superar la situaci\u00f3 sols, saltant les maneres de fer convencionals. No podem comptar amb l’Administraci\u00f3 per gaireb\u00e9 res, no podem cercar finan\u00e7ament en el sistema bancari, no podem conv\u00e8ncer els grans sindicats que cal moderaci\u00f3 salarial, les vendes no aixequen el vol i cobrar esdev\u00e9 cada vegada m\u00e9s una proesa. Davant d’aquest panorama no \u00e9s f\u00e0cil sobreviure. Aquesta setmana he vist la cara de sorpresa d’un banquer quan li hem explicat que ens hav\u00edem finan\u00e7at gr\u00e0cies a un particular que ha confiat en nosaltres, lluny de comissions d’estudis i altres entel\u00e8quies banc\u00e0ries. Em sembla el millor cam\u00ed, by-passar els bancs. En el principi de l’economia era normal que un particular (notari, metge) fes un end\u00f3s d’una lletra, obtenint una rendibilitat econ\u00f2mica sense intermediaris. Fa anys que els bancs han acaparat tots els instruments financers, per\u00f2 ara cal posar imaginaci\u00f3 i reprendre maneres de fer que es feien en l’origen de l’economia.
\nLa part m\u00e9s important que queda per fer \u00e9s ajustar la riquesa dels que treballem a la del pa\u00eds. Espanya ha perdut un 19% de riquesa a partir de l’any 2008, per\u00f2 aquesta p\u00e8rdua ha estat concentrada nom\u00e9s en els aturats i en els pressupostos de les administracions. Cal que els que treballem tamb\u00e9 ajustem els nostres costos laborals a la realitat del pa\u00eds, abaixant els salaris o augmentant la productivitat per possibilitar que els que no tenen feina en tinguin. El problema \u00e9s que, per fer-ho, haurem de saltar-nos les centrals sindicals i pactar directament a l’interior de les empreses.
\nRecuperar el mercat \u00e9s una tasca dif\u00edcil. Nom\u00e9s queda la soluci\u00f3 de sortir a l’exterior, d’exportar. Per fer-ho cal invertir en qualitat i productivitat per esdevenir competitiu, cosa que es pot i s’ha de fer.
\nFinalment queda l’estalvi energ\u00e8tic. Si hem de passar d’una depend\u00e8ncia del petroli del 48,8% del total del consum energ\u00e8tic fins el 35% que tenen els pa\u00efsos ve\u00efns, cal fer un esfor\u00e7 m\u00e9s gran que no pas les mesures anunciades pel Ministeri d’Ind\u00fastria. Es tracta de reduir el 29% del consum en transport, lluny del 2% o del 4% que es pret\u00e9n amb les mesures actuals. Cal ser valent i proposar mesures contundents, com els carrils VAO (alta ocupaci\u00f3) i el peatge per entrar a les grans ciutats (com fa Londres), juntament amb millores en les xarxes de busos amb punts nodals amb el cotxe i el tren. La dist\u00e0ncia de consum respecte Fran\u00e7a i Alemanya rau en aquest punt de transport metropolit\u00e0 i en l’augment de preus del carburant, cam\u00ed que ja es va fent a poc a poc.
\nEl drama del nostre pa\u00eds \u00e9s la ignor\u00e0ncia de la classe pol\u00edtica respecte l’economia i l’energia, am\u00e9n de viure permanentment lligada a processos electorals. Les properes eleccions del mes de maig ens fan mal i les que segueixen del mes de mar\u00e7 de 2012 tamb\u00e9. Ambdues impedeixen prendre mesures contundents per sortir del pou. By-passem bancs i sindicats, i si tamb\u00e9 ens saltem els pol\u00edtics?<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t