El 1949 es va fundar la Rep\u00fablica Popular de Xina amb el lema \u201cM\u00e9s gent significa m\u00e9s poder\u201d. El govern comunista va prohibir m\u00e8todes anticonceptius, va incentivar les fam\u00edlies nombroses i va considerar el creixement de la poblaci\u00f3 com una arma estrat\u00e8gica i militar davant la URSS i els EUA. La poblaci\u00f3 de Xina pr\u00e0cticament es va duplicar en nom\u00e9s 30 anys. Quan el r\u00e8gim es va adonar de la no sostenibilitat d\u2019aquest creixement va aplicar l\u2019altre extrem (el fill \u00fanic del 1979) i la in\u00e8rcia de la poblaci\u00f3 va crear el gegant demogr\u00e0fic que coneixem avui. Si la Xina hagu\u00e9s seguit la transici\u00f3 demogr\u00e0fica natural i hagu\u00e9s mantingut una poblaci\u00f3 entre 800 i 1.000 milions d\u2019habitants, el c\u00e0lcul de la seva responsabilitat clim\u00e0tica canviaria radicalment en el debat actual. Si dividim les emissions de 14,11 Gt CO2<\/sub>e entre 1.400 milions surt la xifra de 10,7 Gt CO2<\/sub>e per habitant, per\u00f2 si la dividim per 900 milions, la xifra esdev\u00e9 de 15,6 Gt CO2<\/sub>e, el doble de la Uni\u00f3 Europea. Per aix\u00f2 l\u2019argument que Xina t\u00e9 el dret a les emissions per c\u00e0pita d\u2019EUA, no es pot calcular a partir de l\u2019anomalia demogr\u00e0fica provocada per directrius pol\u00edtiques del passat. El mateix argument preval si partim de la idea que qualsevol col\u00b7lectivitat t\u00e9 dret a desenvolupar-se. Si apliquem les emissions en funci\u00f3 del consum intern de cada pa\u00eds, sense la exportaci\u00f3, la intensitat d\u2019emissions dels EUA \u00e9s 0,27 kg CO2<\/sub>e per cada d\u00f2lar consumit, per la UE \u00e9s 0,39 kg CO2<\/sub>e\/$ i per Xina \u00e9s 1,78 kg CO2<\/sub>e\/$. En conclusi\u00f3, Xina no t\u00e9 el dret moral d\u2019escalfar el m\u00f3n per conceptes del benestar de la seva poblaci\u00f3. Els arguments han de ser uns altres.<\/p>\n\n\n\n Parlem ara de la fal\u00b7l\u00e0cia de l\u2019expansi\u00f3 de les energies renovables. Xina creix la inversi\u00f3 en energies renovables des de l\u2019any 2018 de forma impressionant, \u00e9s cert. A l\u2019any 2018 tenia una capacitat solar m\u00e9s e\u00f2lica de 358 GW i el 2025 va ser de 1.350 GW, un augment mig del 40% anual durant aquests anys. Per\u00f2 aix\u00f2 no significa que hagi incrementat la generaci\u00f3 renovable en aquesta magnitud perqu\u00e8 t\u00e9 una incapacitat estructural per absorbir aquesta electricitat neta, fet que dilueix la seva transici\u00f3 verda, necessitant augmentar la inversi\u00f3 en centrals de carb\u00f3 per corregir el problema.<\/p>\n\n\n\n En un article recent a Climate Home News es veu on est\u00e0 el problema. Les emissions de carboni de Xina tornen a pujar perqu\u00e8 es malbarata (curtailment) energia renovable. La Xina ha instal\u00b7lat milers de GW en plaques i molins en una propaganda verda calculada, per\u00f2 s\u2019estan trobant que la xarxa el\u00e8ctrica no pot absorbir l\u2019energia, sobretot perqu\u00e8 els parcs renovables son a l\u2019interior del pa\u00eds i la ind\u00fastria a la costa. Per aix\u00f2 engeguen les centrals amb carb\u00f3. En un article a Carbon Brief s\u2019explica que el descens parcial en sectors com la construcci\u00f3 i el transport (amb la penetraci\u00f3 del cotxe el\u00e8ctric) es deu al col\u00b7lapse de la seva economia interna arran del deute immobiliari. La bombolla immobili\u00e0ria xinesa va significar la p\u00e8rdua entre el 25 i el 29% del PIB (recordem que la bombolla d\u2019EUA va ser del 10% del PIB). Aquesta p\u00e8rdua va significar menys producci\u00f3 d\u2019acer i de ciment. A partir de 2022 l\u2019economia i l\u2019energia es va desviar cap a la ind\u00fastria qu\u00edmica i manufacturera, orientada a l\u2019exportaci\u00f3 massiva, per salvar el PIB. Per tant, el creixement baix de CO2<\/sub> \u00e9s un Greenwashing de manual, que el m\u00f3n s\u2019ha empassat per continuar comprant productes i tecnologia xinesa. Aix\u00f2 explica que l\u2019exportaci\u00f3, amb 3,65 bilions de d\u00f2lars, hagi necessitat augmentar la generaci\u00f3 energ\u00e8tica des de 4.648 TWh fins a 5.830 TWh, fent saltar les seves emissions de carboni.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s ben clar que els pobles tenen dret a desenvolupar-se, per\u00f2 de forma sim\u00e8trica, no a costa de penalitzar la resta del m\u00f3n. Xina t\u00e9 dret a unes emissions per cobrir el seu consum intern de 3,28 Gt CO2<\/sub>e o de 6,57 Gt CO2<\/sub>e si ho calculem per una poblaci\u00f3 ajustada, molt lluny dels 14,11 Gt CO2<\/sub>e d\u2019avui.<\/p>\n\n\n\n En resum, estem davant una campanya publicit\u00e0ria massiva de Xina fent creure que \u00e9s una economia que s\u2019est\u00e0 descarbonitzant per amagar que el que fa \u00e9s cr\u00e9ixer de forma exorbitant a costa d\u2019exportar, destruint bona part del teixit econ\u00f2mic mundial, fent-ho amb carb\u00f3 i moltes m\u00e9s emissions de les que necessitaria un creixement equilibrat i responsable.<\/p>\n\n\n\n El m\u00f3n no ha de ser qui resolgui les dues anomalies hist\u00f2riques de Xina: l\u2019augment de poblaci\u00f3 i la crisi immobili\u00e0ria, fruits ambd\u00f3s d\u2019un model d\u2019economia mal planificada. O la frenem, o ens traspassar\u00e0 els seus desequilibris a la resta. Incrementar exponencialment la seva poblaci\u00f3 ha suposat un problema global, i incrementar la producci\u00f3 industrial (com a arma estrat\u00e8gica) \u00e9s, i ser\u00e0, un problema encara m\u00e9s dif\u00edcil de resoldre perqu\u00e8 acabar\u00e0 amb el clima suportable.<\/p>\n\n\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/ChatGPT-Image-17-jul-2026-14_34_10.png\")
<\/a><\/figure>\n