{"id":3280,"date":"2026-07-11T16:57:13","date_gmt":"2026-07-11T14:57:13","guid":{"rendered":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3280"},"modified":"2026-07-11T16:57:13","modified_gmt":"2026-07-11T14:57:13","slug":"xina-ens-esta-bullint","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=3280","title":{"rendered":"Xina ens est\u00e0 bullint"},"content":{"rendered":"\n

El setembre de 2004 vaig comen\u00e7ar a escriure sobre energies renovables. Durant aquests 21 anys he anat insistint en la necessitat de fer una transici\u00f3 energ\u00e8tica per frenar el canvi clim\u00e0tic. He intentat ser pedag\u00f2gic i explicar els avantatges i desavantatges de totes les tecnologies. Ara, veient la campanya electoral sobre el Plater i la penetraci\u00f3 del Nimby a la societat, reconec el meu frac\u00e0s en l\u2019intent did\u00e0ctic. S\u00e9 que farem la transici\u00f3 energ\u00e8tica a desgrat de molta gent, tal i com es va fer amb la MAT. Constato que no serveix de res dir a la gent que les emissions de CO2<\/sub> van pujant, que la temperatura cada any \u00e9s m\u00e9s elevada, que els fen\u00f2mens esdevenen m\u00e9s extrems, que les sequeres, els incendis, les males collites, el tancament de f\u00e0briques (i nuclears) per manca d\u2019aigua, son m\u00e9s evidents, o que les inundacions i les pedregades sovintejaran i que la p\u00e8rdua de la costa \u00e9s progressiva… res d\u2019aix\u00f2 serveix.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 la humanitat no veu el perill del canvi clim\u00e0tic o prefereix el risc nuclear? Doncs, perqu\u00e8 el cervell hum\u00e0 pot ignorar un perill immens, un perill letal, si \u00e9s invisible, per\u00f2 el que no pot suportar de cap manera \u00e9s la mol\u00e8stia di\u00e0ria. Aquest \u00e9s el principi del Nimby: el nostre benestar no es mesura amb indicadors objectius de perill absolut, es mesura amb com experimentem la fricci\u00f3 en el nostre dia a dia. I posar parcs fotovoltaics, parcs e\u00f2lics, plantes de biomet\u00e0 i de biomassa, es veu que provoquen fricci\u00f3 en una societat que t\u00e9 la pell molt fina.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2 ja no em capfico amb el moviment contra el Plater. Se que s\u2019acabar\u00e0 fent el cam\u00ed, de forma for\u00e7ada i apel\u00b7lo a cada ciutad\u00e0 que est\u00e0 en contra que entomi la seva responsabilitat si perd actius, si l\u2019asseguran\u00e7a puja de valor, si perd la seva collita o el seu ramat, si es crema alguna cosa seva o propera, si tanca la f\u00e0brica on treballa, si l\u2019aire condicionat no \u00e9s suficient… all\u00e0 amb la seva responsabilitat.<\/p>\n\n\n\n

En canvi el que avui vull denunciar \u00e9s un altre indicador que no veiem i que encara ens afecta molt m\u00e9s que el moviment Nimby i ning\u00fa en parla. Em refereixo al continuat augment exponencial de les emissions de CO2<\/sub> de Xina. A l\u2019any 2001 Xina va entrar en la organitzaci\u00f3 mundial de comer\u00e7. All\u00f2 li va permetre engegar una operaci\u00f3 a gran escala per esdevenir la gran ind\u00fastria del m\u00f3n, i ara t\u00e9 la pretensi\u00f3 de ser el tecn\u00f2leg global. Per fer aquest cam\u00ed va necessitar construir un sistema energ\u00e8tic monstru\u00f3s i dif\u00edcil: si la xarxa el\u00e8ctrica no \u00e9s de qualitat, qualsevol problema en un punt t\u00e9 el risc de fer caure tot el sistema. Ho va fer aprofitant la seva font aut\u00f2ctona d\u2019energia, el carb\u00f3. Aix\u00ed que va comen\u00e7ar a construir centrals de carb\u00f3 de forma exagerada (2 centrals per setmana encara avui) repartides per a tot el pa\u00eds. La gent recorda la qualitat de l\u2019aire als jocs ol\u00edmpics de Pekin. Per\u00f2 des de 2013 Xina va actuar prohibint el carb\u00f3 residencial i urb\u00e0, de forma que el 2021 va complir per primer cop els est\u00e0ndards de qualitat d\u2019aire, salvant moltes vides.<\/p>\n\n\n\n

Dit aix\u00f2, explicant els esfor\u00e7os que fa Xina per disminuir la seva contaminaci\u00f3, actualment encara est\u00e0 utilitzant carb\u00f3 per produir electricitat, acer i ciment, repuntant des de 2020 amb el creixement econ\u00f2mic. No l\u2019eliminen perqu\u00e8 \u00e9s barat, abundant, i garanteix la seguretat energ\u00e8tica. A l\u2019any 2020 generaven 4.648 TWh d-electricitat amb carb\u00f3 i el 2025 en van generar 5.830 TWh. Aix\u00f2 es va deure a l\u2019impuls exportador necessari per resoldre la crisi interna arran de la bombolla immobili\u00e0ria que va explotar. L\u2019exportaci\u00f3 va cr\u00e9ixer des de 2,59 bilions de d\u00f2lars al 2020 fins 3,65 bilions el 2025. Aix\u00f2 va portar a que les emissions de CO2<\/sub> equivalents passin des de 14,1 a 15,1 GtCO2<\/sub>e en aquests anys, mentre que a EUA aquestes emissions son de 6,2 i a la UE de 3,3. Dit d\u2019una altra forma, l\u2019augment d\u2019exportaci\u00f3 de 1,06 bilions ha tingut un cost en emissions de 1 GtCO2<\/sub>e.<\/p>\n\n\n\n

Em direu que la ra\u00f3 \u00e9s que EUA i la UE compren productes culpables de les emissions a Xina. Si \u00e9s aix\u00ed, la proposta \u00e9s molt clara, cal deixar de comprar productes de consum a Xina i nom\u00e9s comprar productes d\u2019inversi\u00f3. Podem deixar de comprar tot a Xina? Impossible, hi ha molts productes dels quals en dep\u00e8n la tecnologia europea. Per\u00f2 s\u00ed podem deixar de comprar la morralla de consum (b\u00e9ns que es destrueixen r\u00e0pidament i que generen emissions buides, Temu, Shein) i deixar la porta oberta als b\u00e9ns d\u2019inversi\u00f3 (maquin\u00e0ria, components tecnol\u00f2gics i qu\u00edmics, que serveixen per construir l\u2019autonomia de la ind\u00fastria europea). Segons dades d\u2019Eurostat, la UE va importar de Xina mercaderies per un valor de 559.400 milions d\u2019euros, dels quals 195.000 eren de b\u00e9ns de consum com fast-fashion, joguines, objectes de basar, mobiliari low cost, petits electrodom\u00e8stics, papereria i productes de pl\u00e0stic d\u2019un sol \u00fas. En canvi 364.000 milions van ser de maquin\u00e0ria pesant, components el\u00e8ctrics i xips, per automoci\u00f3, qu\u00edmica org\u00e0nica, principis actius per a farm\u00e0cia, plaques solars i bateries de liti. Nom\u00e9s la maquin\u00e0ria el\u00e8ctrica, electr\u00f2nica i aparells mec\u00e0nics ja van representar 271.000 milions, la meitat de tota la importaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Deixar d\u2019importar productes banals no \u00e9s proteccionisme cec, \u00e9s autonomia estrat\u00e8gica, que reconeix que necessitem productes de Xina. La UE podria legalment apujar el 50% els aranzels per les categories de b\u00e9ns finals de consum, mantenint baixos els components qu\u00edmics i maquin\u00e0ria. Aix\u00f2 obligaria a Xina a negociar sobre el contingut de carboni si vol continuar venent la seva maquin\u00e0ria high tech i a tornar a nivells de 2010 amb 10,5 GtCO2<\/sub>e, molt lluny encara dels 3,3 d\u2019UE i dels 6,2 d\u2019EUA. A Xina cal plantar-li cara, i al ciutad\u00e0 Nimby posar-li crema que li millori la fricci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t