![\"\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/ChatGPT-Image-28-jun-2026-19_40_57.png\")
<\/a><\/figure>\nEl debat sobre el rearmament d\u2019Europa i els seus efectes anir\u00e0 creixent a mesura que vagi passant el temps. Arran de la guerra a Ucra\u00efna i de la presid\u00e8ncia estramb\u00f2tica de Trump, Europa ha descobert que era depenent d\u2019EUA, que havia confiat en una OTAN alimentada amb tecnologia militar americana. La guerra d\u2019Ucra\u00efna ha canviat moltes coses, com el concepte de les batalles cos a cos entre humans modificat per intervencions a\u00e8ries, amb tot el que aix\u00f2 significa: escuts de protecci\u00f3 aeris, drons, intel\u00b7lig\u00e8ncia militar, domini digital, m\u00edssils supers\u00f2nics… La guerra ja no va de tancs ni de quantitat de forces terrestres, va de control de l\u2019espai aeri. La gent t\u00e9 la idea que un augment de despesa militar for\u00e7osament equival a una disminuci\u00f3 del benestar social perqu\u00e8 els diners militars han de sortir del pressupost corrent. Hi ha alguna soluci\u00f3 perqu\u00e8 no sigui aix\u00ed?<\/p>\n\n\n\n
Comencem esbrinant els efectes positius que pot tenir la despesa militar sobre l\u2019economia. Si l\u2019armament es continua comprant a EUA el factor multiplicador d\u2019un augment militar per a l\u2019economia pot ser de 1,4, front el que pot ser si tot l\u2019armament es dissenya i es fabrica a Europa, amb un factor multiplicador de 1,75, perqu\u00e8 es contracten prove\u00efdors locals de la ind\u00fastria civil. A aix\u00f2 cal afegir que hi ha d\u2019haver inversions en infraestructures civils, com l\u2019adaptaci\u00f3 del corredor mediterrani a ample de via UIC o a noves connexions energ\u00e8tiques el\u00e8ctriques o de gas. Vist aix\u00ed, la producci\u00f3 militar podria aportar un impuls a l\u2019economia inferior al creixement real del PIB (sense comptar amb la inflaci\u00f3), encara que el deute militar fos amb eurobons de tota la UE, no repercutible al deute de cada estat.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 hi ha una soluci\u00f3 que pot resoldre la q\u00fcesti\u00f3. Si s\u2019aplica el programa Draghi de creixement de l\u2019economia europea amb una inversi\u00f3 continuada durant 10 anys de 660.000 milions d\u2019euros cada any, amb deute majorit\u00e0riament privat, es pot compensar el baix creixement de l\u2019economia per l\u2019efecte multiplicador d\u2019aquest programa, que arriba a ser de 2,5 per l\u2019efecte de menor depend\u00e8ncia exterior en combustibles f\u00f2ssils. Aquest programa aporta independ\u00e8ncia energ\u00e8tica (b\u00e0sica des del punt de vista de defensa) i assegura un creixement m\u00ednim de l\u2019economia per a suportar la despesa militar.<\/p>\n\n\n\n
Els dos programes junts s\u00f3n altament inflacionaris, cosa que pot comprometre greument l\u2019economia. A m\u00e9s a m\u00e9s, els pa\u00efsos dits austers (Alemanya, Pa\u00efsos Baixos, Dinamarca, Finl\u00e0ndia, Su\u00e8cia i \u00c0ustria) es malfien del consum dels pa\u00efsos del sud d\u2019Europa i de la m\u00e0niga ampla en despesa p\u00fablica (salaris p\u00fablics, subvencions no productives, despeses operatives). Per aix\u00f2 aquest programa s\u2019hauria d\u2019acompanyar d\u2019un fre de la despesa corrent, per exemple d\u2019una disminuci\u00f3 del deute corrent del 2% durant aquests deu anys. Aix\u00f2 transforma el risc d\u2019inflaci\u00f3 i d\u2019estancament en un creixement sostenible amb seguretat, esdevenint una regla d\u2019or fiscal intel\u00b7ligent.<\/p>\n\n\n\n
Per aquesta ra\u00f3 cal treure del debat el cl\u00e0ssic \u201ccanons o mantega\u201d (pel que cada mili\u00f3 d\u2019euros que es destina a defensa deixa d\u2019anar a infraestructures, educaci\u00f3, sanitat o a transici\u00f3 energ\u00e8tica), i cal que el programa no augmenti el deute p\u00fablic dels estats. Per suposat les despeses en material militar han de ser de fabricaci\u00f3 europea, deixant de comprar fora de la Uni\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Amb un escenari aix\u00ed, una despesa en armament del 2% del PIB nom\u00e9s amb recursos interns de la UE tindria un creixement real de l\u2019economia (descomptant la inflaci\u00f3) des de 2,5% l\u2019any u fins el 0,8% a l\u2019any deu. Si la despesa \u00e9s del 5% del PIB en armament fabricat a la UE, el creixement passaria del 5,1% a l\u2019any u fins el 2,6% a l\u2019any deu. Com que no passar\u00e0 que la despesa global engegui al 5%, aix\u00f2 indica que el creixement real de l\u2019economia de la UE es podria mantenir relativament constant en el 2,6% durant els deu anys.<\/p>\n\n\n\n
El que millora el model \u00e9s la transici\u00f3 energ\u00e8tica, que permet reduir els costos de producci\u00f3 i \u00e9s deflacion\u00e0ria a mig termini, generant un retorn real net. L\u2019altre punt clau molt important \u00e9s deixar la depend\u00e8ncia de la compra de material militar a EUA, que suposaria passar d\u2019un creixement acumulat en deu anys del 34% previst al 14,4%, engreixant l\u2019economia americana.<\/p>\n\n\n\n
Davant la crisi industrial que s\u2019est\u00e0 desenvolupant a Europa degut a la baixa compet\u00e8ncia en cotxes el\u00e8ctrics i als elevats costos energ\u00e8tics, el recurs cl\u00e0ssic dels estats seria un augment del deute per suportar moltes empreses, les empreses zombi, derivant-les cap a la fabricaci\u00f3 militar. Fer-ho nom\u00e9s aix\u00ed, porta el risc d\u2019haver de destinar part del pressupost social al militar i obtenir una economia amb inflaci\u00f3 i baix creixement, amb estagflaci\u00f3. El Pla Marshall que significa el pla Draghi en Transici\u00f3 Energ\u00e8tica resol el problema i esdev\u00e9 una soluci\u00f3 obligat\u00f2ria per mantenir el m\u00ednim creixement en inversions d\u2019estalvi i millora de la productivitat, una modernitzaci\u00f3 de l\u2019economia completament necess\u00e0ria en aquest moment. El dubte \u00e9s si els dirigents europeus seran capa\u00e7os d\u2019arribar a acords que controlin als estats maldestres, amb riscos de desviar fons estructurals a pol\u00edtiques populistes, com ha passat amb els fons Next Generation, i a sistemes de corrupci\u00f3 amb els que ens tenen acostumats els pol\u00edtics espanyols. Aquest \u00e9s el gran repte: canviar els personatges de les pol\u00edtiques de molts pa\u00efsos. Les solucions t\u00e8cniques es poden trobar combinant b\u00e9 l\u2019economia per no caure en el dilema \u201ccanons o mantega\u201d.<\/p>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n